L’animal moribund, Philip Roth

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

En David Kepesh és un popular i eminent crític televisiu sexagenari, professor de tercer cicle d’una universitat de Nova York, que coneix la Consuela Castillo, una formal i educada alumna seva de vint-i-quatre anys, filla d’una acomodada família d’exiliats cubans, que no triga a alterar profundament la seva vida amorosa. La joventut i la bellesa de la Consuela, “paradigma de voluptuositat” el destarota completament, i un ardent esperit de possessió sexual l’enfonsa en una gelosia morbosa.

Novament, amb una habilitat incomparable, Philip Roth lliga el destí dels personatges amb les pressions socials que determinen la nostra vida quotidiana.

Novel·la directa i plena de passió, i alhora anàlisi colpidora dels sentiments de dependència i de llibertat. L’animal moribund és una obra intel·lectualment agosarada, tremendament sincera, rabiosament actual i absolutament sense precedents; una història de revelació sexual viscuda i explicada per un home de setanta anys, una història sobre el poder de l’erotisme i la realitat de la mort.

Editorial La Magrana.- 141 pàg.- Traducció de Xavier Pàmies.

Apunts de lectura

Encapçala la novel·la una cita d’Edna O’Brien: “El cos conté la trama de la vida en la mateixa mesura que el cervell”.

El protagonista, en David Kepesh de setanta anys, explica a un interlocutor en una mena de soliloqui i d’una manera retrospectiva la història d’una relació amb una alumna de 24 anys quan ell en tenia 62. La trama, però és molt més complexa i esdevé tota una exposició amb reflexions sobre el desig, el sexe, la relació eròtica, l’amor, el desamor, la gelosia, la vellesa, la vida i la mort, etc…

És important senyalar que la novel·la és situada els anys seixanta als Estats Units, el moment de la revolució sexual que va produir profunds canvis socials i culturals. De fet la novel·la també és una crònica d’aquell moment, de la convulsió que va produir en les relacions amoroses.

L’eix central del discurs seria la reflexió sobre la difícil conciliació entre sexe i amor. L’amor vindria a ser un sentiment per legitimar el sexe. És a dir la naturalesa natural de l’amor seria el sexe, una pulsió sexual salvatge. Per exemple sobre la relació sexual, estableix que no pot haver-hi igualtat, és un procés de submissió i dominància, en tot cas es pot anar alternant.

“En una relació sexual tornes a ser un home primitiu. Tornes a ser un home de les cavernes”. Pàg. 25.

La seducció és una marrada que endarrereix allà on volem anar a parar que no és altra cosa que el sexe. Roth és categòric.

“El sexe és tot l’encís que aquí fa falta. Creu que els homes troben les dones gaire encisadores després d’haver-hi tingut relacions sexuals? Creu que hi ha ningú que trobi gaire encisador algú del sexe que sigui, si no hi té relacions sexuals? Per quina persona ens podem sentir encisats, a part d’aquests casos? Per ningú.” Pàg. 21

En base a aquesta teoria desgrana tot un conjunt de fenòmens sobre les relacions amoroses. Per exemple sobre la institució del matrimoni, considera que és una conseqüència de la gelosia.

“Els homes reaccionen a la gelosia dient: no la tindrà ningú més. La tindré per a mi i prou. M’hi casaré. (…) Casar-se guareix de la gelosia.” Pàg. 42.

És quan parla del matrimoni quan la ironia de Roth emergeix amb més força i sarcasme.

“En una revista vaig llegir no fa gaire un article sobre una famosa parella dels mitjans de comunicació que fa trenta-quatre anys que són casats i sobre com s’ho han manegat de bé per aprendre a suportar-se. (…) Quan tinc algú així a prop, penso: De què fan penitència? Trenta-quatre anys ! Quedes admirat de la disciplina masoquista que arriben a tenir.” Pàg. 102.

L’acte sexual és un antídot contra la por a la mort, un dels temes recurrents de Philip Roth.

“L’acte sexual no es redueix a fricció i diversió frívola. L’acte sexual també és una represàlia contra la mort. No oblidi la mort. No l’oblidi mai.”  Pàg. 67.

La relació del protagonista amb la Consuela encén la foguera del desig i passa per les diferents fases de la relació eròtica i sexual però ben poc es parla d’amor, del procés d’enamorament.

“Potser és que la gent es pensa que enamorant-se es realitza, que així consuma la platònica unió de les ànimes? Doncs jo penso diferent. Jo penso que ets tot d’una peça abans de començar, i que l’amor et fractura. Eres tot d’una peça i quedes fet miques” Pàg. 93.

El pas del temps, la decrepitud humana, el fer-se vell, és una de les obsessions narratives de Philip Roth, tot un leit motiv (“La vellesa no és una batalla, la vellesa és una massacre” del llibre Elegia). En L’animal moribund, la vellesa, la malaltia i la mort són elements fonamentals de la naturalesa vulnerable de l’home.

Per a la gent jove el temps està format sempre pel que és passat” mentre que per a la gent vella el temps és en funció del temps estimat de vida.

“Ara mesura el temps comptant endavant, compta el temps en funció de la proximitat de la mort” . Pàg. 133.

La revolució sexual dels anys 60, l’amor lliure, el moviment hippie, va ser un preludi d’allò que ara els sociòlegs han batejat com a modernitat líquida. Una derivada del capitalisme que es caracteritza pel consumisme, també del sexe, l’ individualisme i les relacions amoroses fràgils, volubles, sense plantejaments de compromís i estabilitat. L’amor líquid, ansiós de novetats, precari i provisional. També és cert, però, que la revolució sexual dels anys 60 va ser un moviment contracultural i va obrir un camí a la tolerància i al respecte a l’homosexualitat i les relacions interètniques.

“La dependència és perniciosa, i és enemiga teva. (…) Qui crea un lligam està acabat. Aquesta apatia en què et trobes és absurda. Ja ho has tastat. No en tens prou? De quina cosa tenim a la vida més que un tast?. És tot el que la vida ens concedeix, és tot el  que obtenim de la vida: un tast. Res més.” Pàg. 93.

El protagonista d’aquesta novel.la, en David Kepesh, també ha protagonitzat dues altres novel.les: El pit i el professor del desig. Sempre tractant la sexualitat i les emocions amoroses.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s