La casa del mirador ciego, Herbjørg Wassmo

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

La casa del mirador ciego, publicada en 1981, es la primera novela de Herbjørg Wassmo, reconocida como una de las mejores narradoras de los países nórdicos. El libro recibió el Premio de la Crítica y es el comienzo de la trilogía de Tora, que ha recibido, además, el Premio de Literatura del Consejo Nórdico.

Esta novela narra, con la sencillez característica de la mejor literatura nórdica, la vida de Tora, una niña nacida de la relación de una noruega y un soldado alemán durante la ocupación. Su infancia transcurre en un pequeño pueblo de Noruega, en la casa que da título al libro, donde sufrirá, por una parte, la ausencia de una madre con demasiadas ocupaciones y, por otra, los abusos de su padrastro. A pesar de toda esta hostilidad, Tora tiene las ilusiones propias de una niña de su edad, y gracias al cariño y la fuerza de su tía Rakel irá creciendo.

Más allá de narrar la infancia y la adolescencia de Tora, Wassmo nos plantea, desde la mirada de una mujer, una cuestión universal: el miedo, la vergüenza y el sentimiento de culpa que siente la víctima de una situación de abuso. Es una historia que irremediablemente nos llega al corazón, hace que nos sintamos cómplices de esta niña y quedemos expectantes de saber cómo será su vida.

Wassmo le ha sacado a los detalles toda la poesía de que disponen y ha encontrado una expresión lingüística para una poesía de lo cotidiano que se sostiene a lo largo de toda la novela.
Janneken Øverland, Ny Tid

Editorial Nordica.- 288 pàg.- Traducció: Cristina Gómez Baggethun

Apunts de lectura

Acabo de tornar d’un viatge a Noruega durant el qual he llegit La casa del mirador ciego. Malgrat són moments molt diferents, el llibre és ambientat durant els anys 50-60 del segle passat, a la societat noruega actual encara hi suren elements del passat més immediat com són els efectes de la Segona Guerra Mundial que va produir una gran convulsió social.

La novel.la és un bon exemple de com la situació traumàtica de la guerra va incidir i encara ho fa a la vida de les persones. Concretament en la vida d’una nena d’onze anys, en la seva evolució cap a la maduresa.

La narració és en tercera persona i entra decididament d’una manera introspectiva dins el cor de l’adolescent Tora per narrar els seus sentiments i pensaments davant els fets traumàtics que li toca viure. Així, el narrador, d’una manera gradual ens fa viure els descobriments de l’adolescent sobre qui és el seu pare. Va unint fils i indicadors de la gent que la tracten despectivament i descobreix que és filla d’una relació esporàdica entre la seva mare i un soldat alemany, la qual cosa suposa un gran menyspreu i odi social. Tenir fills amb l’invasor alemany era considerat com una traïció a la pàtria.

Durant molts anys aquest estigma ha dominat la vida dels noruecs, especialment en les petites comunitats en les quals el control social domina la vida de les persones. La reconciliació no ha estat fàcil i encara pesa.

Tora pateix un altre trauma, l’assetjament sexual per part del seu padrastre. Ambdós traumes sotmeten la nena a un procés de vergonya i culpabilitat que la va corsecant en la mesura que ho interioritza i en fa un secret en la seva solitud. Tora es una víctima de les vergonyes socials.

La incomunicació amb la mare és un fet rellevant ja que no actua com a element socialitzador i de formació per a Tora. La mare li amaga el seu passat que el considera de vergonya i que la gent l’assenyala com a una puta alemanya. Gràcies a l’estimació i a la força de la seva tia Rakel, Tora anirà adaptant-se i superant una situació hostil.

D’alguna manera la novel.la de Wassmo va contribuir a la conciliació social respecte al fenomen de les dones que varen tenir una relació sexual amb soldats alemanys i que va esdevenir una font de desgràcia i dolor per a elles i els seus fills.
Cal dir que la reacció social va ser de un rebuig total vers aquestes dones fins el punt que moltes foren expulsades del país i d’altres rapades en públic, repudiades i marginades social i laboralment.
En visitar Noruega, xoca la crònica històrica de la novel.la amb la realitat actual d’un país que es considerat el més avançat en qualitat democràtica i justícia social així com en el tema de la igualtat de la dona.
L’adolescent Tora s’ha d’enfrontar a un altre trauma: l’assetjament sexual del seu padrastre. Una situació de pederàstia que Tora la pateix en silenci, amb ràbia i impotència.

“Entonces él volvió. Con una cuerda.Tora no se lo podía creer cuando fue atada a la cama. ¡No se lo creía! El mundo no era así de repelente. ¡Esas cosas no ocurrían!
A continuación la penetró. Ciego. Como si tuviera algo que vengar. Penetraba y penetraba. Le había puesto la almohada sobre la cara y dejaba que tuviera lugar su ilimitada voluntad. Le había llevado mucho tiempo alcanzar la meta. Ahora ya estaba allí. Finalmente todo funcionó como debía.Fuera en la cocina, el reloj de pared avanzaba por otro mundo. Allí dentro nadie medía el tiempo.
El sol de medianoche estaba hermoso, amarillo y amable. Se extendía suavemente sobre el varón en la cama. Con infinita suavidad. El sol es piadoso… y calienta a cualquiera.” Cap. 29

Wassmo ens planteja, des del punt de vista d’una dona, l’actitud que forma part de la naturalesa humana: la por, la vergonya, el sentiment de culpa que sent la víctima davant una situació d’assetjament.

Han passat gairebé quaranta anys des de la publicació de La casa del mirador ciego, i la novel.la encara es llegeix a les escoles per tal que els joves tinguin informació sobre allò que significa l’incest.

La novel.la té una estructura d’intriga que discorre paral·lelament als avatars diversos de la protagonista i que contribueix, a més d’atrapar el lector, a un cert distanciament de les seves angoixes i pensaments.

La casa del mirador ciego, m’ha acompanyat durant el breu viatge a Noruega i m’ha despertat una gran emoció en viure els sentiments i pensaments de l’adolescent Tora.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s