Ethan Frome, Edith Wharton

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

Ethan Frome és la història d’un home i dues dones: Ethan Frome, la seva esposa, Zeena, i Mattie, la radiant cosina d’aquesta. Tots tres enmig d’una natura nua i directa coberta pel fred i la neu. Ethan és un home marcat per la desgràcia. Primer la malaltia de la mare, després la de la muller. I quan li arriba el moment de la felicitat en forma d’un amor espontani, juvenil, ple d’insinuacions i de puresa amb la Mattie, no sap aprofitar-la. Amaga el cap sota l’ala i la seva vida esdevé el més fosc dels inferns.

Pagès Editors.- 141 pàg.- Traducció: Xavier Pàmies

Apunts de lectura

Com diu el títol, la novel.la és centrada en la història del personatge d’Ethan Frome i és narrada en dos temps narratius per un narrador que intervé com a personatge. En la nota introductòria, el narrador explica en primera persona com va conèixer Ethan Frome i tot seguit a manera de flashback ens explica en tercera persona i amb caràcter omniscient la història d’aquest personatge des d’uns quants anys endarrere fins a la situació actual. En el darrer capítol, torna el personatge del narrador per tancar el cercle en el moment present.

En realitat la novel.la és un gran parèntesi entre la introducció que fa el narrador a l’inici en entrar a casa d’en Ethan

“—Passi —va dir; i, així que ho va haver dit, aquella veu gemegosa va callar…”

i el capítol final quan el narrador tanca el parèntesi i coneix a qui pertany aquella veu:

“La veu monòtona i gemegosa va callar així que vaig entrar a la cuina de la casa de l’Ethan Frome, i no vaig saber endevinar a quina de les dues dones que hi havia assegudes pertanyia.”

El fet que el narrador representi un personatge aliè al poble de Starkfield fa que el relat guanyi en objectivitat i versemblança.

Ethan encarna un personatge totalment condicionat per unes circumstàncies familiars, ambientals i econòmiques que el porten a un situació d’ofegament i d’infelicitat. Es va veure obligat a deixar els estudis per circumstàncies familiars així com casar-se per conveniència amb una dona que el subjuga i mortifica constantment. La granja, la serradora i el molí a penes aporten rendiment econòmic i viu en la pobresa. Tot plegat li porta a viure en una ratonera difícil de trencar. A més, la natura que l’envolta és hostil a oferir possibilitats de canvi, a l’hivern sovint es queda incomunicat per la neu. En aquest marc de desgràcies apareix el personatge de la cosina de la seva dona i li obre una espurna d’esperança d’alliberament i canvi.

Edith Wharton, desplega tota una bateria de recursos per tal que el lector faci un seguiment gradual dels diversos avatars que pateix el protagonista. Així com de la intriga que sap despertar per saber si realment Ethan Frome serà capaç de sortir-se’n.

Edith Wharton fa servir tot un seguit de simbolismes que atorguen una lectura visual d’allò que està passant. Per exemple quan Ethan i la jove Mattie estan sols sorgeix la figura del gat que va ocupant els llocs propis de la dona Zeena, una presència simbòlica recurrent. O per exemple l’acte fallit (Freud) en trencar-se un plat de la vaixella de casament. I ja no diguem tota la simbologia d’una natura d’hivern cru i nevat que atorga un clima d’ofec i de tragèdia. Les tombes de la família davant la casa, una presència muda però molt simbòlica.

“La boira de primera hora s’havia esvaït, i els camps s’estenien sota el sol com un escut de plata. Feia un d’aquells dies en què l’esclat de l’hivern lluu a través d’una tènue calitja de primavera. Cada revolt del camí era ple de la presència de la Mattie, i no hi havia pràcticament cap branca que es retallés contra el cel o cap esbarzer de sobre els bancs de neu on no hi hagués enredat algun alegre parrac del seu record. Un cop, enmig del silenci, el xiscle d’un ocell en una moixera li va recordar tant la seva rialla que el cor se li va arronsar i se li va dilatar tot seguit.”

Però allà on Edith Wharton exerceix amb excel·lent mestratge narratiu és en el penúltim capítol en l’escena del trineu, amb els dos amants. S’hi conjuguen diversos elements: personals, la velocitat del trineu, el camí, la fugida, la natura, els records, el temps, la intriga gradual,…Tot plegat una seqüència cinematogràfica amb un narrador omniscient de tot el que està passant, també a dins l’ànima dels personatges.

La intriga hi juga un gran paper des del primer moment quan el lector coneix que Ethan va patir un accident greu la qual cosa no s’explica fins el final. També, és clar la resolució de la història d’amor, del triangle amorós que s’hi narra.

A través d’una història d’amor, Wharton ens descriu uns personatges víctimes del seu medi i que són incapaços d’alliberar-se dels condicionaments que els empresonen. Volen optar a la felicitat però no poden, no saben sortir-se’n. Al final, la realitat, que també ells han contribuït a crear, s’imposa.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s