La mort d’Ivan Ilitx, Lev Tolstoi

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

La mort d’Ivan Ilitx narra la història d’un home corrent que aspira al benestar i a la tranquil·litat d’una vida quotidiana amable. Una malaltia sobtada, però, és el punt de partida d’un examen immisericorde de consciència en què el dolor físic s’entrecreua amb el dolor moral, de manera encara més aguda i persistent, deixant al descobert el miratge de la pròpia existència. Un entramat incisiu i penetrant embolcalla, amb el mestratge incomparable de Tolstoi, aquesta clarivident reflexió sobre la naturalesa humana davant del fet inexcusable de la mort.

Quaderns Crema.- 112 pàg.- Traducció d’Anna Estopà

Apunts de lectura

S’inicia la narració amb la mort d’Ivan Ilitx. A partir d’aquest moment s’enceten els diversos discursos que aquest ineludible fet desencadenen.

Per un costat la incidència en l’àmbit laboral i professional d’Ivan Ilitx, un jutge ben situat en l’escala de la magistratura. La seva mort obre l’oportunitat d’ascens a l’escala burocràtica, per tant és un moment narratiu que permet visualitzar la cobdícia humana per part dels col.legues.

Per un altre costat és fa evident la realitat de la situació en l’àmbit familiar. Les relacions en el matrimoni no passaven pel millor moment i la mort de l’Ivan és un maldecap per la dona ja que pateix per la seva situació econòmica i fa tots els possibles per treure’n profit. Per a la filla, la malaltia del seu pare és un entrebanc per a la seva relació amb el seu promès.

Allò, però, que constitueix l’eix central de la narració és l’espiral gradual de la malaltia en el personatge d’Ivan Ilitx i en paral.lel les reflexions que li provoca sobre la seva vida. Talment un examen de consciència sobre el temps passat. Sorgeixen les preguntes sobre el perquè de tot plegat. Els dubtes sobre els sacrificis realitzats per dur endavant la família i dotar-la d’una posició econòmica acomodada. Havia valgut realment la pena dedicar tants esforços per aconseguir una posició social?

“La història passada de la vida d’Ivan Ilitx era d’allò més corrent i simple, com també d’allò més horrible” Pàg. 20.

Resulta significatiu que l’accident d’Ivan Ilitx que provoca la malaltia es produeix precisament en el moment que aconsegueix el nivell màxim d’estatus social. Tota una al.legoria.

La crisi matrimonial va conduir a Ivan Ilitx a refugiar-se en la feina la qual cosa constituïa un veritable antídot a les seves misèries quotidianes.

“..gràcies a la feina i a les obligacions que se’n seguien, va començar a lluitar contra la dona per defensar el seu món independent” Pàg. 29

I optar pel recurs del joc com a única alegria.

“Confessava que, després de tot, després de qualsevol mena d’esdeveniment trist de la seva vida, l’alegria que, com una espelma brillava per sobre de totes les altres, era la de seure a jugar al vint amb bons jugadors i companys....” Pàg. 43.

Ivan Ilitx, postergat al llit, el corseca el drama personal del que ha estat la seva vida, drama que ara esdevé irreversible la qual cosa encara ho fa més tràgic.

“Aleshores va posar-se a repassar amb la imaginació els millors moments de la seva vida agradable. Però, cosa curiosa, tots aquells millors moments ara li semblaven totalment diferents de com li havien semblat aleshores. Tots, llevat dels primers records de la infantesa.” Pàg. 90

La proximitat de la mort fa que Ivan Ílitx se senti sol i separat de tots, també de la seva família. L’única persona amb qui es troba bé és amb el seu criat Guerassim, un jove camperol, servicial i alegre. Un jove net de cobdícia, net de convencionalismes falsos, comprensiu i atent.

“Gueràssim era l’únic que no mentia, i tit feia pensar que era l’únic que comprenia què passava i que no trobava que calgués amagar-.ho, sinó que senzillament planyia el seu emmalaltit i feble senyor” Pàg. 75.

Tolstoi fa de Gueràssim un personatge portador dels valors de la pagesia, els autèntics valors humans en contrast amb els de la classe social privilegiada, vida artificiosa, pervertida i basada en la hipocresia i la cobdícia. El camperol viu del seu treball en contacte directe amb la naturalesa la qual cosa li atorga senzillesa i un sentit moral honest i solidari.

La malaltia avança i les reflexions esdevenen cada vegada més de caire existencialista.

”La vida, un seguit de patiments creixents, rodola cada cop més i més de pressa cap a la fi….Rodolo…” Pàg, 95.

I en l’espiral del sofriment galopant, la mort esdevé una alliberació.

“En comptes de mort hi havia llum.
-O sigui que és això! –va deixar anar tot d’una en veu alta-. Quina alegria!” Pàg.105

La crítica social, a més de l’estament professional de la magistratura, també es fa extensible a l’actuació dels professionals de la medicina. L’ètica professional dels metges es mostra molt allunyada del principi primordial: No hi ha malalties sinó persones malaltes.

La mort d’Ivan Ilitx, també pren el caràcter d’un cant a la vida. D’una opció de vida basada en els valors adients de manera que mai puguin despertar mala consciència. Altrament, un “carpe diem” (aprofita el dia), una exhortació a no deixar passar el temps que se’ns ha brindat i a gaudir d’allò primordial. És a dir, que mai esdevingui allò que a Ivan sovint li passava pel cap: “no haver viscut com hauria calgut”.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s