Quatre contes. “Allà dalt, a Michigan”, Ernest Hemingway.- “Venjat”, Thomas Mann.- “Te deix, amor, la mar com a penyora”, Carme Riera.- “L’última nit”, James Salter.

Per tal de complementar el nombre de pàgines estipulat en el nostre Club de Lectura, a manera de torna, hi afegim algun conte. Aquesta vegada n’hi hem afegit quatre ja que el llibre que debatíem era “La mort d’Ivan Ilitx”, una novel.la curta.
Quatre contes, quatre històries en les quals l’eix central és la relació amorosa dins de les infinites variables de la complexitat de l’ànima humana. Així les variacions de la relació amorosa són diverses: L’amor és aventura, però alhora és inseguretat i risc. L’amor és il·lusió de l’esperit, però també sexualitat. Neix amb la voluntat de ser etern, però esdevé fràgil, amb caducitat i, a voltes efímer. Es transforma amb el temps i la capacitat de sorpresa mai s’esgota.
El naixement de la novel.la així com el posterior desenvolupament va lligat al tema de l’amor. Sovint, les novel·les han estat un autèntic manual de l’amor.
Així veiem en aquestes quatre narracions,; l’amor impossible pels condicionaments de la moral social; la lluita entre l’ amor físic/amor espiritual; la idealització de l’enamorat i l’ensorrament i la frustració; les expectatives de resolució satisfactòria d’un triangle amorós i la sorpresa inesperada.

“Allà dalt, a Michigan”, Ernest Hemingway, dins Els primers quaranta nou contes. Edicions 62.
“Venjat”, Thomas Mann, dins Tonio Kroger i altres narracions.- Edicions 62
“Te deix, amor, la mar com a penyora”, Carme Riera, dins Te deix, amor, la mar com a penyora.- Editorial Labutxaca.
“L’última nit”, James Salter, dins L’última nit, L’altra editorial.

Apunts de lectura

“Allà dalt, a Michigan”, Ernest Hemingway

Set pàgines. Concís i breu, de manera que no abunden les escenes ni les descripcions, ni els adjectius. Només allò necessari. Narració en tercera persona. Executa fil per randa la famosa teoria de l’iceberg de l’autor: el conte només ha de mostrar una cinquena part, la resta està submergida. Això fa que en escriure el procés de depuració i poda resulti imprescindible.
Hi ha idealització de l’amor i de l’enamorat. Hi ha agressivitat sexual per part de l’home. Hi ha desil·lusió i desconsol per part de la noia. Un final ple de tendresa amb el focus centrat en la noia, està enamorada.

“Venjat”, Thomas Mann

És possible l’amistat entre home i dona sense sexe? És possible una relació humana estrictament intel·lectual i espiritual sense que la pulsió de l’instint sexual hi aparegui?.
Com afecta la relació? Quina és la resposta de la dona davant l’assetjament?
Ara, com diria la campanya: “No és No”.

“Te deix, amor, la mar com a penyora”, Carme Riera

Una narració de l’any 1975 que va realitzar aleshores un gran impacte, entre altres raons pels temes que s’hi tracten. La moral social considerava inacceptables determinades conductes amoroses. Encara, encara, hi ha caliu al respecte.

La narració és l’experiència d’un primer amor per part d’una adolescent, una obra d’iniciació. Escrit amb un to poètic tal com ja es veu en el títol del conte.

A través d’aquesta història d’amor i entrebancs diversos, la protagonista ens va descobrint a sí mateixa, la seva transformació cap a l’edat adulta. La narració conjuga les emocions de l’amor amb la natura, el mar, la llum del Mediterrani. La sorpresa final és pròpia dels grans contes.

“L’última nit”, James Salter

Un triangle amorós. Una mort assistida. Un final que ens deixarà garratibats. Sense caure en la tragèdia, ratllant la normalitat, Salter fa una dissecció de l’ànima humana. L’amor i la mort. El final de la vida de l’esposa i l’esperança certa del marit d’iniciar-ne una altra, ser feliç, tornar a viure, tornar a ser jove.

A través dels exquisits diàlegs, tot sembla normal, gairebé quotidià, amb bon rotllo…
Quan salta la sorpresa, el lector comença a reflexionar i el debat en el nostre Club esdevé intens i vehement. Salter ha fet diana i ens interroga sobre tot plegat, sobre la naturalesa humana. Sota una aparença narrativa simple hi ha un feix d’elements que a mesura que anem rumiant anem descobrint.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s