Bella del Señor, Albert Cohen

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

Bella del Señor es una de las cumbres novelísticas de nuestro siglo, obra de Albert Cohen, un autor inclasificable y desconcertante que ha sido comparado con Shakespeare, Proust, Musil, Céline y Charlie Chaplin. Situada en Ginebra y en Francia, en 1936, en una época en que el antisemitismo alcanza en Alemania su paroxismo, Bella del Señor relata, con un lirismo romántico unido a una ironía feroz, la relación exasperada entre Solal, judío, alto funcionario de la Sociedad de las Naciones, y Ariane, la aristócrata aria casada con un subordinado de Solal, desde su encuentro hasta la agonía final, pasando por la conquista, la pasión y la implacable degradación de los sentimientos. Para combatir la saciedad, los amantes recurren a todos los medios: celos retrospectivos, humillaciones morales y todas las recetas eróticas: este libro de amor es también un retrato de los horrores de la carne.

Editorial Anagrama.- 624 pàg.- Traducció Javier Albiñana

Apunts de lectura

Dins de la tipologia de les novel·les d’amor, “Bella del Señor”, ocuparia un model específic. Una relació en la qual és fonamental una teoria i pràctica sobre l’atracció física com a font primordial de desig. Tot un manual amb un requeriment ineludible: mantenir sempre una estètica impecable. Es tracta de crear un món de passió en el qual la relació amorosa és exempta de tota imperfecció física dels personatges els quals han de tenir un comportament sense cap màcula.

La relació amorosa entre Solal, un alt funcionari de la Societat de Nacions amb seu a Ginebra, i Ariane, aristòcrata suïssa i esposa d’un altre buròcrata de menor nivell, és narrada en tres etapes ben definides: la de l’adulteri mentre el marit és enviat per Solal de viatge en missió oficial durant mesos; la relació estable i gairebé matrimonial entre els amants; la irrupció de la gelosia i el consegüent deteriorament.

Des d’un primer moment, la relació amorosa és circumscrita només en la relació sexual. Si bé, aquesta, segueix el catàleg eròtic usual, allò diferencial és que els personatges segueixen un protocol basat en l’extrema elegància i una pulcritud obsessiva. Cadascú disposa del propi taller per estar sempre perfecte i a punt. Vestuari, neteja corporal, cosmètica, etc. són feines imprescindibles. Allò escatològic ni s’hi apunta, tampoc imperfeccions com els sorolls involuntaris que a vegades fa la budellada o el simple badall, o els ulls ullerosos, es tracta d’eliminar qualsevol detall que pugui espatllar el desig.

Albert Cohen ho narra amb sentit de l’humor, una ironia que va resseguint en paral·lel la relació amorosa i que constitueix un dels elements narratius a destacar. Aquesta ironia crítica abasta també a altres elements de la novel.la. Per exemple tota la fauna de personatges que integren la burocràcia dels organismes internacionals. Per boca del marit de l’Ariane, un personatge que encarna la vanitat i l’ambició malaltissa, assistim a una burla sense pietat d’aquest món de la diplomàcia, sens dubte una crítica de plena actualitat.

L’eix central de la novel.la és Solal, un Don Juan transformat per l’amor i l’adoració d’Ariane, d’àguila voraç i d’alta volada ha passat a ser una au de corral. És però el personatge que gestiona i exposa tot el discurs amorós que s’hi narra, gairebé un tractat. Ell és el mascle actiu, ella és la “Bella del Señor”, tota una relació de vassallatge.

La targeta de presentació davant Ariane, Capítol III, és ben eloqüent de com les gasta el Don Juan Solal:

“—Sí, Solal y de pésimo gusto —sonrió él exhibiendo su hermosa dentadura—. ¡Botas! —mostró, y de alegría fustigó su bota derecha—. ¡Y afuera hay un caballo aguardándome! ¡Hasta dos caballos había! El segundo era para ti, estúpida, y juntos hubiéramos cabalgado para siempre, jóvenes y con abundantes dientes, treinta y dos tengo, e impecables, puedes comprobarlo y contarlos, o hasta te hubiera llevado en la grupa, gloriosamente hacia la felicidad que no tienes. Pero ahora ya no lo deseo, y tu nariz de repente es demasiado grande, y además reluce como un faro, y mejor que mejor, ¡y me marcho! Pero escucha antes, hembra. Hembra, como hembra te trataré, y despreciablemente te seduciré, como mereces y deseas. Cuando volvamos a vernos, lo que no tardará en ocurrir, en dos horas te seduciré empleando los métodos que les gustan a todas, los sucios, sucios métodos, y caerás en grande y estúpido amor, y así vengaré a los viejos y a los feos, y a todos los ingenuos que no saben seduciros, ¡y te marcharás conmigo, extasiada y con ojos de camero degollado! ¡Entretanto, quédate con tu Deume hasta que me digne silbarte como a una perra!”.

D’una manera recurrent durant tota la novel.la, Solal, va deixant anar reflexions sobre el seu discurs amorós. Per un costat la importància decisiva de l’aparença física en la seducció que ha de ser sempre estèticament impecable i per l’altre el seu paper de motor essencial per mantenir sempre encesa la flama de la passió. La funció d’un masclisme exquisit i militant. És ell en exclusiva qui ha de catalitzar i encendre el foc de la passió davant les graduals crisis que comporta una relació tancada. La relació esdevé un autèntic gueto, una presó d’amor, i Solal ja està cansat d’haver de ser sempre ell qui a través de la relació sexual estimula la relació. “Conque sólo le quedaba ser un héroe pasional”.

“¿Qué nuevos placeres podía inventar para camuflar la soledad? No había ninguno nuevo. Siempre los mismos sustitutos de lo social, los mismos tristes goces al alcance de los desterrados, los teatros, los cines, las ruletas de los casinos, las carreras de caballos, los tiros al pichón, los tés baile, las compras de vestidos, los regalos.” Cap.LXXXVII

Ella, Ariane, la Bella del Señor, és la perjudicada. Ella és la seduïda, la gestionada, la supeditada als capricis del vassall que és qui imposa el ritme i els avatars de la relació i que en el fons menysprea Ariane.

Ariane és el personatge passiu capaç de sacrificar-ho tot per tal de sortir de l’infern matrimonial i ser feliç. Ella sempre ferma en la seva voluntat d’amor. L’opció de seguir el seu amant la deixa sotmesa i sense recursos per revoltar-se.

Només al final, Ariane, és protagonista i causa directa de la reacció malaltissa de gelosia de Solal en posar la relació en greu crisi. Ariane, però segueix reconeixent l’hegemonia del seu Señor.

L’atac de gelosia de Solal, ilustra el deteriorament de la relació i posa en crisi tot el plantejament del seu discurs sobre la relació amorosa així com el requeriment sobre la pulcritud estètica.

“Tosió ella, y él la vio. Tan lamentable, la antigua perra jadeante, la gozante de Dietsch, blanca y enflaquecida de pie ante él, mortalmente cansada y cerrados los puños, pobres puños menudos y animosos, tan lamentable con su impermeable, su combinación, sus medias caídas, su nariz abultada, sus párpados hinchados de lágrimas, sus hermosos ojos surcados de azul enfermizo. Su amada, su pobre amada. Oh maldito amor de los cuerpos, maldita pasión.” Cap. CII .

L’autor ironitza, gairebé fins el ridícul, la reacció de gelosia del masclista Solal davant el comentari d’Ariane sobre una relació amorosa anterior al seu idili. El Don Juan perd els papers i és presoner de la voluntat permanent d’amor de la seva estimada.

L’antisemitisme és present a la novel.la en relació al personatge de Solal, jueu, en el marc dels anys 30. Especialment cal remarcar el capítol de Solal fent de “flaneur” per Paris a la recerca de recobrar la nacionalitat francesa perduda a causa de la seva condició de jueu.

Cent sis capítols i 624 pàgines. Només el mestratge literari de l’autor permet llegir la novel.la amb autèntica delectació i plaer.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s