Los años ligeros. Crónicas de los Cazalet (I), Elizabeth Jane Howard

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

El de 1937 y el de 1938. Dos veranos inolvidables, a salvo bajo la dorada luz de Sussex, donde los días se consumen en una sucesión de juegos infantiles y pícnics en la playa.
Tres generaciones de la acomodada familia Cazalet reunidas en su finca natal. Los quehaceres de dos abuelos, cuatro hijos, nueve nietos, innumerables parientes políticos, criados y animales domésticos que abarcan desde lo cotidiano hasta lo más trascendental: el chófer conduce demasiado despacio, los niños rescatan a su gato de lo alto de un árbol, los adultos hablan de la amenaza de una nueva guerra, y los sueños y pasiones que acechan bajo su charla ligera apenas opacan la indolente rutina de los últimos años felices que en mucho tiempo conocerá Inglaterra.
Cuando en 1990 Elizabeth Jane Howard publicó la primera novela de las Crónicas de los Cazalet, puso la piedra de toque de lo que se convertiría en un inmediato clásico contemporáneo y en la novela-río más importante escrita en Gran Bretaña desde Una danza para la música del tiempo de Anthony Powell.

En Los años ligeros, la autora perfila con exquisitez la geografía íntima de una familia y de un modo de vida que, irremisiblemente, pertenecían ya al mundo de ayer.

Siruela.- 436 pàg.- Traducción: Celia Montolío

Apunts de lectura

Los años ligeros és el primer volum d’un total de cinc que narren les cròniques dels Cazalet, una saga familiar benestant d’Anglaterra. Un tipus de crònica que recorda les que la BBC, partint de novel·les, ha seriat abastament. Per exemple “Up and down” o més recentment “Downton Abbey” al voltant de la vida d’una aristocràtica família.

Aquest primer volum abasta els estius de 1937 i 1938 durant els quals la família està instal·lada a la seva casa pairal de Home Place i després a la propera de Mills Farm. Durant aquest període encara ressonen les seqüeles de la Primera Guerra Mundial en la pell de dos dels fills i sonen les amenaces de la Segona.

Sovint s’ha qualificat aquesta novel.la com a una dels prototips de novel.la-riu. En aquest cas, Los años ligeros, narra la història de tres generacions instal·lades en un mateix lloc durant dos estius. El lector, assegut a la ribera, assisteix a una gran desfilada de nombrosos personatges i de situacions diverses que constitueixen una gran història de vida. Així contemplem escenaris de la infància i d’iniciació a l’adolescència, matrimonis ajustats a les convencions del seu temps, relacions inter-matrimonials, infidelitats, maternitat, lesbianisme, les relacions de poder dins el clan familiar, etc. Un conjunt de casuístiques que van avançant mansament i lenta durant dos estius en el marc d’un fantàstic paisatge britànic.

Sovint cal consultar el croquis de l’arbre genealògic familiar que s’inclou en el llibre per tal de saber qui és qui.

Des del punt de vista narratiu allò que cal esmentar és la manera com es va teixint la novel.la tot creuant i conjugant personatges i fets quotidians tot configurant el caudal d’històries de vida. Tot plegat es va construint un microcosmos amb molts efectes multiplicadors d’un gran abast com a crònica d’un temps, d’una classe social, d’un país. Les petites anècdotes, la pròpia rutina dels fets quotidians, les emocions dels personatges, els sentiments, etc. configuren la grandesa de la naturalesa humana. Crònica i bellesa en perfecta simbiosi.

El lector juga amb avantatge ja que sap que la felicitat estiuenca que s’hi narra és molt fràgil, sap que la guerra serà inevitable. Aquest fet constitueix una interpel·lació a la novel.la en la mesura que els personatges viuen en funció de les incerteses d’una possible guerra.
Up and down. Les relacions de classe entre els amos i els servents es narren d’una manera natural, funcional, humana…

L’escenari central és la casa pairal situada al camp a prop de la platja, però com a contrast i d’una manera recurrent hi ha Londres, una vàlvula d’escapament del microcosmos familiar que permet sortir momentàniament del control social. Les vacances de l’estiu són una excepció de vida comunitària familiar, després a Londres cadascú a casa seva.

Cal esmentar la funció narrativa de la institutriu, un personatge extern a la saga familiar, persona de vida austera i solitària, la guerra se’n va endur el seu promès. Destaca la seva capacitat intel·lectual i sensibilitat per l’art i la cultura. Recorda els temps llunyans de la felicitat perduda, una records cada vegada més perduts pel pas del temps.

“Apenas le quedaba nada por lo que recordarle, y al cabo de tantos años los recuerdos que habían permanecido se habían trocado en fragmentos lejanos y borrosos, pequeñas secreciones de datos misteriosamente inconexos que solo se salvaban de desmenuzarse en una espectral fantasía gracias a las escasas reliquias que ahora estaban enterradas a buen recaudo en el bosque. Ahora que ya no podía leer sus cartas sabía que lo que quedaba de él se escabulliría: había notado que la invención estaba ocupando ya el lugar del recuerdo. Decía (para sus adentros) cosas como «debió de hacer» en vez de «hizo»: no quería convertirle en una mala biografía.”

Los años ligeros, una crònica d’un temps desaparegut però recuperat gràcies a la literatura que ens aporta la presència d’un riu de vida d’una gran cabal que flueix tranquil·lament ple de sensacions, emocions, retalls de quotidianitat, olors, veus… Un gran cabal de naturalesa humana.

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s