La neta del senyor Linh, Philippe Claudel

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

El senyor Linh ha fugit del seu país devastat per la guerra. Després d’una travessia llarga i esgotadora, desembarca en un port occidental amb una maleta, un grapat de terra i una fotografia vella. Als braços hi du la seva neta, Sang Diû, nom que en la seva llengua significa «matí suau». Però el clima, els habitants, la ciutat, el nou país són freds i indiferents.

Fins que un dia el senyor Linh coincideix amb el senyor Bark i traven amistat. L’un parla, l’altre escolta. No s’entenen amb paraules, sinó amb el cor.

Una història inoblidable d’exili, amistat i bondat.

Angle Editorial.- 125 pàg.- Traducció de Lourdes Bigorra Cervelló

Apunts de lectura

La història de la novel.la (o conte llarg?) és simplement la d’un refugiat que arriba a un país occidental en un programa d’acolliment. La trama, però, és d’uns grans efectes multiplicadors sobre l’experiència humana.

La novel.la parteix d’un gran trauma: fugir del seu país devastat per la guerra acompanyat de la seva neta de mesos com a únics supervivents. No s’esmenta el país d’origen, tampoc és important, però hi ha suficients elements per pensar que és Vietnam. Tampoc el país que els acull. La trama ho obvia, es tracta d’uns refugiats universals, un de tants com els que malauradament cada dia arriben a les nostres fronteres.

Un trauma d’origen que comporta una línia narrativa sempre present: uns familiars morts, un petit poble rural devastat, una gent, un paisatge, una vida, un retorn impossible,…

El senyor Linh de Claudel ha fugit amb una maleta esquifida. Però a dins hi porta tot el bagatge de la seva vida:

“un saquet de roba amb una mica de terra, la terra del poble, negra i fangosa, que ell havia llaurat tota la vida, i abans que ell, el seu pare, i abans que ell, el seu avi, una terra que els havia alimentat i que els havia acollit en el moment de la mort”.

El fet de portar en braços la petita neta obre una altra línia narrativa, la de l’esperança en el futur simbolitzada emotivament amb una cançó que li canta sempre:

Sempre hi ha el matí,

sempre torna la llum,

sempre hi ha un l’endemà,

un dia serà tu la mare.

El país que l’acull és una gran ciutat d’un país occidental modern. No solament es produeix un xoc ètnic, també cultural, idiomàtic, de costums. Inseguretat, por fins i tot de sortir al carrer en veure la gent i els cotxes que passen tan atrafegats. És un altre món, un món hostil però és el que l’espera a la seva neta.

La trobada per atzar amb el senyor Bark obre un camí d’amistat. No s’entenen amb paraules però sintonitzen aviat. Bark passa el seu infern particular i és bona persona.

La trama entra de ple en l’eix central de la novel.la: l’amistat, la tolerància, la solidaritat, el respecte, …La resposta humana sobre l’experiència dels refugiats.

No cal dir que la novel.la no estalvia crítiques, si bé sense fer-ne un èmfasi especial, a actituds de xenofòbia, així com d’insensibilitat burocràtica dels centres d’acollida. No d’alguns treballadors socials, tot el contrari.

Cal esmentar especialment el discurs narratiu sobre la comunicació humana en situacions límits de desconeixement de l’idioma. Un discurs sobre les diferents connotacions entre les paraules i les veus.

“(el senyor Linh) Escolta l’home gras (senyor Bark), aquesta veu que li és tan familiar encara que digui coses que mai no entén. La veu del seu amic és profunda, enrogallada. Sembla que es rasqui amb pedres i amb roques enormes, com els torrents que davallen la muntanya, abans d’arribar a la vall, de fer-se sentir, de riure, de gemegar de vegades, de parlar amb veu alta. És una música que s’adapta a totes les coses de la vida, tant a les seves carícies com a les seves asprors.” Pàg, 68.

El senyor Linh el mou l’esperança de futur per la seva neta la qual cosa li atorga un pou d’energia immens per fer front als entrebancs i dificultats. Però a vegades tot és fa feixuc i difícil. Les reflexions sobre la vida, sobre la tristor inevitable, sobre el deteriorament físic ineludible, obren un altre element de la trama.

“Està afeixugat per massa derrotes i massa partides. ¿Què és doncs, la vida humana, si no un collaret de ferides que et poses al voltant del coll? ¿De què serveix caminar així pels dies, els mesos, els anys, cada vegada més dèbil, cada vegada més masegat? ¿Per què cal que els dies futurs siguin cada vegada més amargs que els dies passats, que  ja en són massa?”. Pàg. 114.

La neta del senyor Linh, una narració curta, d’una gran intensitat emotiva sobre un tema que ens interpel.la cada dia sobre els valors humans primordials.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s