La clau, Junichiro Tanizaki

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

“Aquest any que encetem començaré a escriure sobre un tema que sempre m’havia guardat en aquest diari. Fins ara havia evitat de dir res sobre la relació que mantinc amb la meva dona i sobre la nostra vida sexual per por que ella ho pogués llegir d’amagat i s’ofengués.” Així és com comença aquesta elegant i misteriosa història de corrupció eròtica, escrita per un dels mestres de la literatura japonesa del segle XX. A La clau, un professor amb gairebé trenta anys de vida conjugal decideix estimular de diverses maneres les relacions amb Ikuko, la seva dona, més jove que ell, que ha rebut una educació tradicional molt estricta. Durant el dia, el professor i la seva dona escriuen als seus diaris respectius els desitjos sexuals que tenen. Però el professor no en té prou de mantenir en l’anonimat aquestes confessions, i àvid per sobrepassar els límits, deixarà a l’abast la clau del calaix on guarda el diari. La lectura paral·lela dels dos quaderns posa al descobert els desitjos ocults d’un matrimoni atrapat en la impossibilitat de comunicació i en plena confusió entre l’amor, la passió i la perversió.

Edicions 62.- 192 pàgines.- Traductor: Albert Nolla Cabellos
Edicions Viena.- 184 pàgines.- Traductor: Albert Nolla

Apunts de lectura

Un matrimoni japonès, després de trenta anys de casats, es troben enganxats jugant un joc que els permet sincerar-se sobre els seus respectius gustos eròtics sense haver de passar pel tràngol de parlar-ne obertament.

És el marit, professor d’universitat, qui dissenya l’estratègia del diari personal com una manera de revifar el seu desig i força sexual deteriorada per l’edat.

El sistema no és un acord mutu, sinó que a través dels respectius diaris personals juguen a l’equívoc que l’altre, portat per la curiositat, trobarà la clau per tal de poder llegir el diari del cònjuge tot trencant el dret a la intimitat. És a dir, cadascú de la parella suposa que l’altre llegirà el seu diari malgrat guarden les aparences de respectar la intimitat.

Si bé en un principi els diaris eren realment l’expressió d’uns sentiments íntims i personals, poc a poc esdevenen una manera de comunicar-se sobre tot allò que no es dirien mai. Més encara, els requeriments consubstancials d’un diari (sinceritat, intimitat i secretisme) permeten dissenyar una estratègia a favor dels propis interessos. Cadascú juga les seves cartes en aquest joc ambigu, de suposada veritat.

Així, s’obre un camí d’excitants revelacions, d’imaginacions, un joc no exempt de perversions i que la pròpia intriga va revelant progressivament. La gelosia, per exemple, actua en el professor com a un estímul sexual de primer ordre. La dóna, que ho ha llegit al diari del marit, irònicament el complau gustosament com a prova d’amor.

La trama desplega tot un seguit d’aspectes sobre la naturalesa humana, respecte a l’amor, els sentiments, la fidelitat i el sexe en el moment de la maduresa, ell té 55 anys i ella 45. També, és clar, sobre la salut i l’inevitable deteriorament, especialment per part del marit que és conscient de la pèrdua del seu potencial sexual en relació a la seva dona més jove que conserva una insaciable activitat sexual.

A través d’un triangle amorós desigual, els personatges despleguen les seves relacions en funció dels seus interessos, sentiments i plaers. La casuística és diversa: aventura, voyeurisme, exhibicionisme, fetitxisme, erotisme, sexe, estimació, gelosia, etc.

L’estructura narrativa és construïda en base a les anotacions dels respectius diaris. Talment una alternança de monòlegs. No hi ha un narrador extern als cònjuges de manera que, per exemple, tot allò que sabem dels altres personatges és a través dels respectius diaris. També és a través dels diaris que coneixem l’evolució dels protagonistes.

La clau, malgrat s’inscriu en el teló de fons d’un Japó clàssic, esdevé una novel·la universal que tracta la naturalesa humana tot partint d’un eix central: la pulsió sexual i la seva complexitat.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s