Ataduras, Domenico Starnone

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

El amor es un juego sublime y una gran estafa.

Uno de los mejores libros del año según The New York Times, Kirkus Reviews y The Sunday Times. Por el ganador del Premio Strega, el Premio Castiglioncello, el Premio Comisso y el Premio The Bridge a la mejor novela.

Como muchos matrimonios, el de Vanda y Aldo se ha visto sometido a la tensión, al desgaste de la rutina y aún más, a la infidelidad, pero ha sobrevivido intacto. O eso parece. Porque si se mira con detenimiento, las grietas son evidentes, como las de un jarrón resquebrajado que pudiera romperse al menor contacto. ¿Qué estamos dispuestos a sacrificar con tal de no sentirnos atrapados? ¿Y qué perdemos cuando decidimos volver sobre nuestros pasos? ¿Cuáles son las consecuencias ineludibles de nuestros actos, para nosotros y nuestros hijos? ¿En qué consisten nuestras ataduras? El ganador del Premio Strega, Domenico Starnone, nos ofrece una historia emocionante y profunda: el relato de una fuga y de un falso retorno.

Editorial Lumen.- 184 pàgines.- Traducció de Celia Filipetto.

Apunts de lectura

La novel.la s’inicia amb el lament d’una dona de trenta anys, casada amb dos fills, que es abandonada pel seu marit. Un lament que s’expressa a través de 9 cartes que tramet al seu marit.

En una segona part es narra el testimoni del marit quan ja té 70 anys i repassa la seva vida, especialment l’abandonament de la llar i el seu retorn. Finalment es narra el punt de vista dels dos fills.

Tot plegat, a través dels diferents narradors, és el lector qui composa realment la trama de la novel.la. Una trama, l’eix central de la qual és el retorn del marit i el que això comporta per a la família. El pecat original del trencament és sempre present malgrat les aparences de la falsa conciliació.

Possiblement el títol de “Ataduras” (Lacci en italià) fa menció a les lligadures de la relació amorosa i a la impossibilitat d’alliberar-se’n. Les lligadures que comporta el compromís matrimonial. Són per part del marit el motiu del trencament i segueixen existint en el seu retorn. També pot ser una referència simbòlica de la paternitat concretat en la manera com el pare ensenya al fill a cordar-se les sabates.

No és cap novetat la història que s’hi narra basada en el trencament d’una relació per part del marit que se’n va amb una dona més jove. Ni tampoc resulta una novetat la història d’un retorn per part del marit. Allò interessant és la trama que desenvolupa la novel.la en base a tres testimonis de la mateixa història. Tres punts de vista que composen el relat d’una relació traumàtica malgrat l’aparença d’una falsa conciliació. Aldo i Vanda tornen a estar junts i segueixin així durant dècades fins a la vellesa.

D’una manera recurrent, emergeix el trauma de la separació i la manera com afecta als membres de la família. Mecanismes personals, records, traumes, venjances, ràbia, molt dolor, rutina…

Un día, la parella, ja jubilada, tornen d’unes vacances i es troben el pis destrossat. Això provoca un trauma en la parella en la mesura que constaten que tota una vida representada en objectes ha estat destrossada. El passat i el present es conjuguen d’una manera dramàtica. Les coses destrossades evoquen el passat a través de la memòria. Cada objecte fa aflorar records i vivències. Aldo està astorat perquè ha desaparegut el cub on guardava els seus més íntims records personals. Desesperadament busca entre les runes de la destrossa fotos i documents que poden fer mal a la seva dona. També ha desaparegut el gat de la Vanda que significava el seu més íntim i fidel amic. Tot plegat una metàfora d’una vida familiar.

És possible fer foc nou i començar una nova relació? És possible oblidar i perdonar? Els qui tenen la paraula són l’Aldo, la Vanda i els seus dos fills.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s