Sinopsi (contracoberta de l’editorial)
A Dublinesos, James Joyce reuneix quinze relats que recreen episodis de la seva ciutat. Les diverses històries s’encreuen i els personatges van i vénen, desapareixen i reapareixen, de manera que s’ha vist en aquest llibre una novel·la amb un únic personatge: Dublín. Joyce proposa un recorregut per la ciutat, que va de l’infant dels primers contes fins a la narració final, titulada Els morts, una obra mestra de la literatura, duta al cinema per John Huston.
Editorial: labutxaca.- 276 pàg.- Traductor: Joaquim Mallafrè Gavaldà
Editorial Proa butxaca.- 272 pàg.
Apunts de lectura
El llibre consta de 14 relats curts i un darrer que es podria considerar gairebé una novel.la curta.
Un mosaic d’històries i de personatges. Un noiet colpit per la mort d’un capellà amic; dos estudiants que fan campana de l’escola; el primer amor; una noia abandona els seus plans de marxar d’Irlanda amb un mariner; una mare que conspira per tal que la seva filla faci un bon casament; la que fa gestions per tal que la seva filla faci una carrera musical; l’estudiant que somia fer fortuna com algun dels seus amics; l’alcohòlic que es revenja de la seva mala fortuna amb el seu fill; un amor frustrat d’adulteri que porta a la soledat i a la mort; el camí de la salvació a través de la fe catòlica per a un alcohòlic accidentat; etc.
És un conjunt de retrats de la vida irlandesa a Dublín durant els primers anys del segle XX quan l’ímpetu independentista estava en el seu zenit.
El narrador dels relats va variant, les primeres històries són en primera persona i a partir de l’adolescència l’autor fa servir el narrador en tercera persona. També hi ha un recorregut temporal, des de la primavera del primer relat fins a l’hivern en el darrer.
Els morts, el darrer relat i el més llarg del recull és considerat com a un dels millors de la història de la literatura. En l’escenari d’un ball anual en una casa privada desfilen els grans temes de la societat: el nacionalisme, la política, la cultura, la moral i les bones costums, així com els convencionalismes socials. De cop i volta, la història se centra en un dels protagonistes de la festa i amb gran sorpresa narrativa emana la presència de la mort així com de l’amor. Els darrers tres paràgrafs contenen una revelació que ho fa trontollar tot. L’estructura narrativa fa encaixar magistralment els dos nivells, el col·lectiu i l’individual, primer la celebració i l’alegria i després la mort.
Com ja hem esmentat, Dublín és el protagonista del recull. En una carta al seu germà Stanislaus comenta que l’estructura del llibre seguirà les etapes de la vida: històries d’infància, d’adolescència, de maduresa i, finalment històries de la vida pública o col·lectiva. Històries narrades en un decorat realista de carrers, cases, pubs, parcs, oficines, etc. Un món més aviat sòrdid i mesquí en el qual la misèria i l’alcoholisme són un denominador comú i on l’església exerceix un paper coercitiu i repressor de primer ordre.
Però, pel damunt de tot destaquen les històries de vida d’uns personatges entranyables per la seva humanitat i dignitat. No hi ha valoracions morals ni ètiques. Simplement, es narra amb naturalisme un retaule de vida d’una societat, d’una ciutat, d’uns personatges. Lluny, molt lluny d’una crònica sociològica. Dublinesos, un paisatge farcit de colors, sabors, drames, somnis, frustracions, alegries i penes.
quadern vermell 