La música d’una vida, Andreï Makine

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

Enmig de la gentada endormiscada d’una sala d’espera en una estació de tren de Sibèria, Makine fa sorgir el destí d’Alexei Berg, un jove pianista que havia d’oferir el seu primer concert un vespre de maig de 1941. La música li havia d’aportar la fama, i noves relacions amb el jovent privilegiat de la capital russa. Però, el concert no se celebrarà mai. Alexei ha de fugir i adoptar una falsa identitat per seguir viu enmig dels trastorns de la guerra.
En aquesta breu novel·la escrita amb una llengua límpida, retinguda i poètica, Makine dóna el protagonisme als oblidats de la Història, als milers de vides destruïdes pel règim: els personatges ordinaris que no van veure les seves promeses complides, però que van sobreviure a les purgues, a la guerra, al silenci.

Límits editorial.- 110 pàg.- Traduït del francès per Lluís Maria Todó.

Apunts de lectura

Una novel.la sobre la lluita per la supervivència en unes condicions de guerra i amb el teló de fons de l’estalinisme a la Unió Soviètica. És a dir, la vida de l’home davant dels grans drames de l’existència. En aquest cas la vida d’un jove, no la d’un vell combatent.

El protagonista és una jove promesa del piano que veu estroncada la seva carrera quan ha de fugir perquè els seus pares han sigut detinguts per motius polítics. En la seva fugida es troba amb la guerra, la Segona Guerra Mundial, i s’inicia la seva lluita per la supervivència amb tot un seguit d’avatars. Potser allò més significatiu és que es veu obligat a suplantar la identitat d’un soldat mort la qual cosa desencadena tot un seguit de vicissituds d’una vida que no és la seva. Renunciar a la seva carrera de música en fer-se passar per un camperol per tal de no ser descobert, és un mal menor davant la gravetat que planteja els desastres de la guerra. La música, però, igual que el record dels seus pares és sempre present i s’acabarà imposant.

Malgrat que l’autor fos un refugiat exiliat a França tot fugint de la Unió Soviètica quan tenia 30 anys (1987), no s’esplaia en una crítica ferotge i en un ressentiment vers la seva “mare pàtria”. La seva novel.la és un cant a la lluita per la supervivència en un moment i ens unes circumstàncies determinades. L’escenari és la situació política a la unió Soviètica, però sobretot la guerra així com diversos elements narratius circumstancials propis del país com és el clima dur i sever, el tren, Sibèria, l’estatus privilegiat dels militars, etc.

L’estructura narrativa de la novel.la és la d’un relat dins un altre relat. El narrador, en primera persona explica en el primer capítol la seva trobada amb el pianista protagonista Alexei Berg. A partir d’aquest moment el narrador, en tercera persona narra la història personal que li explica el protagonista, fins el capítol final en el qual s’alternen les dues persones narradores.

En la lluita del protagonista per la supervivència, en mig de les situacions més tràgiques i en mig del fragor de la dura batalla de la guerra, sempre hi ha una impressió d’esperança i de la convicció que s’ha optat per allò que realment val la pena.

 

                                                     

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s