La noia, Edna O’Brien

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

«Una vegada vaig ser una nena, però ja no ho soc.» Així comença La noia, el corprenedor retrat d’Edna O’Brien d’una de les noies segrestades per Boko Haram.

Situada en els camps més interiors del nord-est de Nigèria, aquesta història narra el terrible segrest, l’empresonament, l’horror i la fam de la Maryam. Narra també la seva fugida enmig del bosc, i quan tot ja sembla superat, el descens a la burocràcia laberíntica i a l’hostilitat que es troba una víctima que torna a casa amb un fill fruit de la sang enemiga.

De la mà d’una de les autores vives més importants del segle, La noia és una història inoblidable sobre la supervivència d’una víctima, i del seu intent de mantenir viva la fe en l’home enmig de la barbàrie.
La transformació d’una nena terroritzada en una mare plena de determinació. Una obra mestra sobre la violència i la tendresa. Una novel.la dura i compromesa , valenta i absolutament necessària.

Edicions 62.- 240 pàg.- Traducció d’Alba Dedeu.

Apunts de lectura

“En altre temps vaig ser una noia, però ara ja no. Faig pudor. Tinc sang seca i encrostada per tot el cos, i el vestit esparracat. Les entranyes fetes un garbuix. Corro com una exhalació per aquest bosc que vaig veure aquella primera nit espantosa, quan les meves amigues i jo vam ser segrestades a l’escola.”

La lectura de  La noia esdevé un cop fort a la boca de l’estómac.

Boko Haram és el nom d’un grup terrorista de caràcter fonamentalista islàmic actiu a Nigèria i a altres països d’Àfrica. En els últims anys ha protagonitzat accions violentes contra la població civil i en especial el segrest l’any 2014 de 200 noies estudiants, algunes encara estan presoneres.

La novel.la d’Edna O’Brien narra a través d’un personatge, “La noia”, l’horror a que varen ser sotmeses les noies segrestades. Violacions sistemàtiques, tràfic sexual, matrimonis obligats, venda com a esclaves sexuals, etc.. Tot això en un context de telèfons mòbils, ordinadors portàtils i xarxes socials. Una vegada més la constatació bidimensional de l’home en ple segle XXI: progrés i barbàrie.

La novel.la, a través dels personatges aconsegueix allò que la crònica periodística potser no abasta. Si bé l’autora ha viatjat diverses vegades a Nigèria per conèixer de prop la tragèdia, “la noia” és essencialment una novel.la, amb tots els mecanismes propis de la novel.la i els efectes en el lector. Des del primer moment fuig de ser i semblar una crònica periodística, malgrat l’apartat final hi ha cinc planes d’agraïments a tots els col.laboradors: diverses ONG, l’escriptor nigerià Teju Cole, convents de monges que acullen a sense sostre i desemparats, antropòlegs, psicòlegs, psiquiatres, representants polítics, etc. etc.

La novel.la està estructurada en capítols curts, a vegades només d’una o dues pàgines, i apartats, sovint de poques línies. Tot això li atorga constants canvis de seqüències, amb molta fluïdesa i ritme.
La podríem dividir en tres parts clarament diferenciades: Primer, en el campament dels militants hijadistes, un relat de terror que et deixa sense respiració; la segona, l’arriscada fugida del campament trotant per la selva amb la filla de la “noia” i una amiga, una autèntica reedició del “cor de les tenebres”; finalment, el retorn a la vida social normal a prop de la família.

“Ara només som la Babby i jo. Ella plora, uns plors que parteixen del pou que és el seu estómac buit, uns xiscles roncs i frenètics, i jo li dic: — No tens ni nom ni pare. Li crido. De vegades la vull matar. Tinc els pits de la mida d’unes oueres, i ella m’estira els mugrons, com si també volgués matar-me. Busquem un pou, perquè l’aigua que hi ha a les sèquies és marró i fangosa. Té un gust repulsiu. Ens bevem l’aigua clara que hi ha a la cavitat de les roques grosses. Faig cassoleta amb les mans plenes d’aigua i ella la xucla amb avidesa, i se l’empassa com si s’anés a ennuegar. Aquests són els nostres moments de gràcia, quan trobem aigua fresca i ens calmem una mica la set i la desesperança.”

Quan arriba a port i retroba la família, semblaria que el malson del terror s’acaba, doncs no, torna a començar la lluita, la por, la inseguretat, la solitud. La societat i el que és pitjor, la mateixa família rebutja les noies que han estat “infectades” pels hijadistes. I ja no diguem si han concebut un fill durant el segrest. Ja sigui per la por a represàlies per part del grup terrorista Boko Haram; ja sigui per la por que “la noia” s’hagi convertit en una adepta a la secta; ja sigui perquè ella i la seva filla són portadores d’una llavor d’un fruit diabòlic. Tot plegat fa que “la noia” segueixi condemnada pel seu pecat original. La superstició ancestral també hi juga un paper important, així, assistim a cerimònies exorcistes que volen arrencar-li el mal esperit que porta a dins.

En el seu intent de reinserció social, “la noia” només reclama un sostre on poder descansar, per ella i per la seva filla. Un sostre on estar segures. Ni la societat ni la família, ni els poders polítics li faciliten. El lloc on troba més acolliment és en un convent de monges dedicades a tasques de voluntariat social, ensenyament, assistència, etc.

“No podia dormir. Havien enrotllat la lona de la teulada del dormitori. Tots els estels havien desaparegut i el cel era d’or, una cúpula d’or de punta a punta (….). Estàvem segures. Havíem trobat una llar, almenys de moment. M’envaïa una eufòria que no havia sentit mai abans.” Pag. 233 .

“La noia”, una novel.la que és com un viatge al “cor de les tenebres” de la ma d’Edna O’Brien en el qual anem recorrent els horrorosos avatars d’una noia segrestada i violada, ben a prop d’ella, dels seus sofriments, dels seus pensaments, emocions, pors, esperances, lluites,… Tots els lectors de l’autora Edna O’Brien, coneixen sobradament la seva lluita en defensa de la dignitat i la independència de la dona.

Tal com esmenta l’autora en una cita prèvia, el poder polític disposa de les armes més sofisticades per acabar amb el terrorisme, però, disposa la societat d’allò necessari per refer l’ànima humana després d’haver sofert una tragèdia com la de la “noia”? Aquest potser també és el drama que planteja la novel.la. Un drama universal.

“Amb cintes les ferides jo t’embenaré…” Eurípides, Les troianes (traducció Carles Riba)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s