Guillem Tell, Friedrich Schiller

Sinopsi (Viquipèdia)

Guillem Tell fou un heroi mític de la independència suïssa (segle XIV). La seva existència apareix envoltada per una sèrie de llegendes procedents dels segles XV i XVI, en les quals resulta difícil destriar el que és històric del que és literari.

La primera vegada que apareix el mite de Guillem Tell a la literatura és en les cròniques d’Aegiidius Tschudi, gairebé 200 anys després de l’època que se suposa que van ocórrer els fets anteriorment relatats. Però no hi ha cap prova contemporània que Tell existís. És més, hi ha nombroses llegendes que, amb altres personatges i en altres paratges, relaten una proesa semblant a la de Tell.

No obstant això, el mite representa bé la resistència que va sorgir entre els camperols d’Uri des de 1278, que va dur aquest cantó a confederar-se amb els de Schwyz i Unterwalden en una Lliga Perpètua per impedir que els Habsburg violessin les seves llibertats tradicionals (1291). El conflicte va degenerar en una rebel·lió oberta, que es va saldar amb la victòria dels suïssos sobre el duc Leopold d’Habsburg en la batalla de Morgarten (1315). Els tres cantons rurals dels Alps centrals van formar així la Confederació Helvètica, a la qual posteriorment es van anar afegint altres cantons fins a formar la Suïssa actual.

Edicions 62 (Les millors obres de la literatura universal.- Friedrich Teatre, recull de tres obres).- 140 pàg.- Traducció Jaume Creus.

Apunts de lectura

Escrit entre 1802 i 1804, cal situar l’obra de Guillem Tell de Schiller en un context en el qual el protagonista era considerat com a una figura mitològica d’un heroi defensor de la llibertat.

Davant un rerefons històric marcat per l’ocupació de Suïssa per l’Imperi Austríac, l’obra presenta el cas d’una revolta justificada i amb èxit, que defuig en un principi l’ús de la violència. En aquest sentit, uneix l’ideal de la llibertat amb uns valors tradicionals. La revolta que narra l’obra de teatre es basa en la defensa d’uns valors antics, que tracten de recuperar; reivindiquen una autonomia comunitària “dels temps dels nostres avis”. També s’hi narra la lluita per la dignitat personal davant la tirania de l’invasor. Tell personifica l’alliberament nacional però essencialment l’alliberament personal en defensa de l’honor de la llar. La seva acció solitària en defensa de la dignitat humana desencadena la revolta contra l’opressió exercida pels representants de l’emperador estranger.

El barret del tirà Gressler penjat d’un pal era més sagrat com a símbol pur que no pas cobrint el seu cap. La rebel·lió de Tell en refusar la salutació al barret és la causa de la seva condemna a la pena d’enfrontar-se a la mort del seu fill. Els Alps és l’escenari del sentit romàntic, allò sublim es barreja amb l’horror. Davant la tirania de Gressler, la reacció del fill de Tell:

               “Walter
…m’estimo més quedar-me amb les allaus
                Tell
Si, fill, és molt millor tenir a l’esquena geleres que no pas homes malvats” .

A l’obra de Shiller, l’ideal de llibertat abasta tant la llibertat com a consciència individual que com a consciència social. La lluita contra el despotisme polític i social però també contra la tirania que menysprea l’individu que atempta contra la seva dignitat i la seva vida serena i en pau.
I tot això ho fa tot atorgant l’obra un caràcter universal més enllà de les anècdotes concretes com les de la poma i la ballesta.

L’alliberament social només s’aconseguirà, proclama Shiller, a través de la unitat. És l’element indispensable per lluitar amb èxit contra la tirania. El dèspota només podrà ser vençut si el poble té consciència de la necessitat del seu alliberament, no n’hi ha prou amb la voluntat d’uns individus aïllats. Unitat i llibertat són dos ideals en que es basa la història suïssa. Unitat per sobre des interessos personals i dels diferents territoris. Com diu un dels protagonistes, si el suís ha creat la seva terra amb el treball de les seves mans, ¿qui anirà a encadenar-lo?. Aquesta lluita en defensa de la terra és una tasca col·lectiva, i mai s’haurà d’entendre com una venjança pels mals soferts, sinó com un medi per evitar mals futurs. És una lluita que aglutina tothom, tant pels líders que pacten l’estratègia a seguir com pels representants dels sectors més pacífics: Berta que fa servir els seus encants per comprometre un representant de la noblesa; el pròpia dona de Tell i el seu fill, els pastors i pagesos, etc.

“Teniu la meva mà!
Senyor, l’estreta de mans d’un pagès
és paraula d’honor! Sense nosaltres
que és el cavaller? Nostre estament
és més antic que el vostre.”

També la tirania del dèspota s’explica en una doble vessant. Per un costat la resistència política del poble a deixar-se dominar i per l’altre la brutal actuació del representant de les forces d’ocupació motivada per l’enveja d’una societat pròspera i benestant. Tot plegat genera l’odi més irracional i salvatge per part d’un autoritarisme arbitrari que actua amb total impunitat.

Si bé, el discurs propugna la no violència, també es legitima la violència quan l’oprimit no troba enlloc la justícia.

“No, el poder dels tirans té els seus límits;
quan l’oprimit no troba enlloc justícia,
quan se li fa la càrrega feixuga
implora al cel valor amb confiança
i aquí baix cerca els seus drets eternals
que allà dalt foren fixats immutables
com els estels i igualment infrangibles.
El primitiu estat de la natura
en què l’home lluitava contra l’home
retorna. En últim cas, si no serveix
cap més recurs, queda sempre l’espasa.”

Guillem Tell, un cant a la llibertat i als valors humans en un context de revolta social i política. Un tema universal i de rabiosa actualitat. La llibertat i la democràcia sempre estan en perill.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s