La llegenda del sant bevedor, Joseph Roth

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

Andreas Kartak dorm sota un pont del Sena, embolicat amb papers de diari. Un bon dia la seva sort canvia quan un desconegut li dóna dos-cents francs, amb la condició que, quan pugui, els torni, però no pas a ell, sinó a santa Tereseta de Lisieux, a l’església de Santa Maria de Batignoles. El que el desconegut no sap és que Andreas és un home de paraula, i que amb aquest donatiu ha transformat la vida del vagabund: a partir d’ara la missió d’Andreas serà arribar al diumenge següent amb dos-cents francs a la butxaca per tal de poder tornar els diners a la petita santa. Però París és ple de bistrots i de noies boniques que el desvien del seu camí. I una copeta d’absenta, com ell sap prou bé, pot ajudar a veure-ho tot més clar… Miraculosament, la butxaca d’aquest sant bevedor mai no es buida del tot.

Viena edicions.- 96 pàgines.- Traducció: Judith Vilar

Apunts de lectura

“La llegenda del sant bevedor”, és un relat curt, gairebé un conte, que narra la historia d’un pobre pidolaire ansiós per complir una promesa. Hi ha diversos elements que convergeixen en la lectura que fan d’aquest relat quelcom màgic d’uns efectes sorprenents. Entre d’altres, hi ha el fet que fos la darrera creació de l’autor abans de morir alcoholitzat en el Paris on transcorre el relat.

Joseph Roth narra la història amb una gran simplicitat i linealitat per centrar-se exclusivament en el desig vehement del protagonista per complir la seva promesa. Avatars diversos constitueixen entrebancs per assolir-ho: L’atzar, les necessitats pròpies del bevedor compulsiu, l’amistat, les relacions personals, la solidaritat, etc.

Tot plegat, però, fa que Andreas esdevingui un personatge entranyable, bondadós, tendre, que causa un gran afecte. La conjugació entre el condicionament de ser un borratxo i el compromís de complir una promesa, configura durant tot el relat l’esperança que alleugi una situació de desolació. Una desolació pròpia dels refugiats estrangers que havien acudit a Paris per poder treballar i que la frustració els havia condemnat a la marginació. Malgrat la certesa que la beguda torna la vida més suportable, en cap moment hi ha un discurs moralitzant. La beguda és una presència quotidiana, un factor de vida, un factor també de lucidesa que aporta desinhibició i empatia. També, en despertar i desaparèixer els efectes de l’alcohol, s’imposa la cruesa de la trista realitat.

“En el cuento de Roth se trata del milagro que el vino, en este caso el verde ajenjo, obra por su cuenta, con independencia del borracho; se trata de cómo el vino transforma el mundo, cambia sus leyes, todas, incluso la virtud de los santos, para hacerlo habitable y grato a los que creen en él. Se trata de cómo el vino santifica, en cierto modo diviniza, cambiando el ser del mundo por su haber debido ser…”
(Retall del pròleg de Carlos Barral en l’edició d’Anagrama).

Cal destacar el fet puntual de l’anada d’Andreas al cinema per trobar uns moments d’evasió. L’atrau l’anunci que es tractava d’una pel·lícula d’exòtiques aventures. Va seguint amb entusiasme les aventures del protagonista perdut en el desert, però, en el moment que apareix una caravana i el rescata per tornar-lo a la civilització, Andreas s’aixeca i se’n va del cinema. Ja no l’interessa.

La mort de repent d’Andreas a les portes de l’església precedeix  les paraules de l’autor: “Doneu-nos Déu a tots nosaltres, bevedors, tan lleugera i bella mort.” És una premonició d’un desig, d’un somni, d’un pressentiment final d’un Joseph Roth exiliat a Paris?.

 

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s