L’última trobada, Sándor Márai

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

Dos homes se citen, després de quaranta-un anys de no veure’s, en un castell al peu dels Carpats, que en temps passats havia acollit soirées elegants i que els anys han convertit en el simple refugi d’un noble. L’un ha passat molt de temps a l’Extrem Orient, i l’altre no s’ha mogut mai de la seva propietat. Però tots dos han viscut esperant aquest retrobament i comparteixen un secret singular.

Editorial Empúries.- 190 pàg.- Traducció d’Antoni García Santiago

Apunts de lectura

Henrik, un vell general, viu des de fa anys reclòs en el seu castell d’Hongria, rodejat dels retrats dels seus familiars i de la seva dida Nini de noranta-un anys. Ara és a punt de rebre la visita del que fou el seu millor amic, Konrád.

La primera part de la novel.la, el general narra retrospectivament la relació entre els dos amics des de la infantesa, quan tenien 10 anys, fins a l’edat adulta. Primer, en el marc de l’internat en una acadèmia militar i després compartint pis. Márai, dibuixa des de tots els angles la personalitat dels dos amics així com va evolucionant durant els anys d’adolescència fins a la maduresa. Dos caràcters, dues sensibilitats, i especialment dues classes socials: Henrik un aristòcrata i Konrád fill d’una família humil que ha de fer molts sacrificis per tal que el fill rebi una bona formació.

Una amistat peculiar.

“Però més enllà de les dones i el món, llampeguejava un sentiment més fort que tota la resta. Un sentiment que només coneixen els homes i que es diu amistat”. Pàg.57

La trobada dels dos amics es produeix en el mateix escenari i amb els mateixos elements de l’últim sopar que varen realitzar fa quaranta-un anys els tres personatges que integren el triangle amorós. Només hi falta ella, la Krisztina, l’esposa del general que ja és morta. La resta de l’escena roman intacta, fins i tot les mateixes espelmes de l’últim sopar. Cal dir que en hongarès, la novel.la es titula: “cremem les espelmes”.

“-Les espelmes! –va dir- ¿Te’n recordes…? Les espelmes blaves de la taula. ¿Què les tenim, encara? Que les encenguin per sopar, i que es quedin enceses.” Pàg. 66

Els dos amics, Henrik i Konrád, tenen 75 anys, la vellesa ha anat moderant els caràcters i les passions i allò que mou la trama és únicament el desig del general de saber la veritat sobre el triangle amorós que va descobrir aquell fatídic dia.

A la primera pàgina ja s’anuncia la història que dona títol a la novel.la: la trobada de dos amics molt allunyats en el temps i l’espai.

També des de les primeres pàgines es comença a construir la bastida que ha d’aguantar tota la trama: saber la veritat sobre quelcom que va passar fa quaranta-un anys. D’una manera perfectament dosificada, Màrai va introduint elements que alimenten la intriga. La trobada no serà precisament un camí de flors i violes…

-“Què li vols, a aquell home? -Va preguntar la dida.
-la veritat- va dir el general en veu molt baixa.
-Ja la saps prou bé, la veritat.
-No la sé- va replicar ell alçant la veu…..
-Però coneixes els fets – va dir bruscament la dida, en to agressiu.
-Els fets no són la veritat – va respondre el general. (…) I ara la hi arrabassaré – va dir tranquil·lament.”. Pàg. 65.

A partir d’aquest moment s’inicia realment la trobada i la narració es converteix en un monòleg per part del general. I és a través d’aquest monòleg on Sándor Márai va exposant tota una filosofia de vida: el pas del temps, l’amistat, l’amor, la gelosia, la fidelitat, la soledat, la memòria, la vellesa, la mort, etc…I al mateix temps va reconstruint els “fets” en els escenaris de la memòria i en el marc del castell i paisatge que l’envolta. D’aquesta manera la intriga va fent la seva espiral al compàs del discurs del general.

Un monòleg que es planteja per al general com un duel dialèctic.

“L’home que ha lliurat la seva ànima i el seu destí a la solitud, no creu en res. Espera i prou. Espera el dia o l’hora que podrà tornar a discutir sobre tot allò que l’ha condemnat a la solitud amb aquell o aquells que l’han menat a aquella situació. Es prepara per a aquest moment al llarg de deu o quaranta anys; més ben dit, per ser exactes, quaranta-un anys, com si es preparés per a un duel.”93.

Mentre el general va desgranant la història, l’amic Konrad l’escolta impassible, sense dir gairebé res.

“Parla com si fos un narrador, en to afable, com si descrivís els detalls d’una vella història per entretenir agradablement l’amic que, finalment, ha tornat de viatge, de terres llunyanes, de l’abisme del temps”. Pàg. 146.

Una a una van sorgint les píndoles filosòfiques, un ampli recull de reflexions que el general ha anar covant en la seva soledat durant anys i anys.

“¿Què és la fidelitat? ¿La hi podem exigir a la persona que estimem, si l’únic que desitgem és la seva felicitat? He reflexionat molt sobre tot això. La fidelitat, ¿no és una mena de vanitat i d’egoisme terrible…? I si aquella persona no arriba a ser feliç en l’esclavitud de la fidelitat, però nosaltres no la deixem anar, ¿podem dir que l’estimem?. Pàg. 167.

Un llamp fa caure la llum elèctrica i els dos homes segueixen sopant a la llum de les espelmes. Talment com si no hagués passat el temps. Henrik arriba al moment clau del seu relat i recorda el fatídic dia quan va visitar l’apartament de Konrád i per la seva sorpresa –mai hi havia estat- va descobrir que era una casa d’un artista i no pas d’un soldat.

“Aquella casa, ho saps prou bé, era una obra mestra. (…) Aleshores em vaig adonar que eres un artista de debò” (…) Allà, entre els mobles estranys de la teva mansió abandonada, me`n vaig adonar del tot. I just en aquell moment va entrar la Krisztina” Pàg.105.

A Henrik li va caure la vena dels ulls. Tot el sentit de la trobada era saber la veritat de la boca de Konrád: ¿Què tramaven exactament ell i Krisztina?.

Ella és morta i Konrád calla. Són dos personatges que no intervenen a la novel.la, excepte per indicar la posició de dos angles del triangle. ¿La fugida de Konrád va ser una prova d’amistat?. El lector ho haurà de respondre.

On queda la set de venjança d’Henrik? Es que la vellesa el porta a la resignació?. És que malgrat tot el que ha passat encara resta el caliu de l’amistat?.

“Perquè l’única manera de suportar la vida és que ens resignem a ser allò que som davant dels nostres ulls i davant dels ulls del món. (…)Ens hem de suportar tal com som, aquest és l’únic secret” Pàg. 119.

La dida Nini de noranta-un anys tenia raó: “Ja la saps prou bé, la veritat.”. No calia tan muntatge i crear-se tantes expectatives. El personatge de Nini també és peculiar, amb una presència discreta va indicant puntualment al seu protegit general tota una estratègia per no perdre la serenitat.
L’última trobada és una lloança a l’amistat, especialment a l’amistat masculina:

“La llei de l’amistat és més forta que la passió amorosa , que empeny irresistiblement l’home i la dona a unir-se” Pàg. 125

Sándor Márai, es va suïcidar l’any 1989 a San Diego (EEUU) on vivia exiliat. Les dues últimes anotacions en el seu dietari abans del suïcidi (Dietaris 1984-1989.- Empúries-Salamandra):

27 d’agost de 1988
Aquests dies fa quaranta anys que vam marxar de Budapest. De tots els que ens van acomiadar a l’estació, potser encara és viva la jove llevadora; la resta tots són morts. En aquests quaranta anys hem viscut a Ginebra, Nàpols, Nova York, Salern i San Diego. Estic completament sol i, al meu vuitanta-novè aniversari, cada vegada se’m fa més feixuc caminar i veure-hi, només puc llegir un quart d’hora, després hi veig borrós, passejo com a màxim un cop al dia, carrer amunt i carrer avall davant de casa, amb el bastó a la mà. (…) No em faria mal una mica de tendresa, però no tinc confiança en ningú. A la nit, lectures: el diari, després Krudy. Cap llibre nou (…) Cap queixa contra la mort, però tampoc cap anhel de morir.
Avui trobo molt a faltar L. La noblesa i l’elegància del seu cos. El seu somriure. La seva veu.

15 de gener de 1989
Espero l’ordre d’incorporació a files; no estic impacient, però tampoc no ho vull ajornar. Ha arribat l’hora.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s