La virgen y el gitano, D.H. Lawrence

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

«La virgen y el gitano» es una de las más provocativas y escandalosas novelas del inglés D.H. Lawrence. Escrita en 1926 en Italia, pero solo publicada tras la muerte del autor en 1930, fue inmediatamente reconocida como una obra maestra. En ella se relata la historia de Yvette, la hija de un reprimido vicario anglicano, quien, tras regresar de un viaje al extranjero, descubre que se siente asfixiada por el ambiente de su nuevo hogar, situado en la Inglaterra profunda, y en el que reina su abuela, una anciana ciega y avara. En el curso de una excursión campestre, junto con unos amigos, la virginal Yvette traba amistad con un gitano y con su familia. Súbitamente, se siente fascinada por el gitano, en el que descubre un espíritu libre, un igual, y empieza también a albergar deseos sexuales que hasta entonces le eran desconocidos.

Novela en cierto modo oculta, maldita, muy en la línea de las obras más escandalosas de Lawrence, y poseedora de toda su fuerza transgresora, esta es la primera traducción realizada al castellano desde hace más de veinticinco años, y la primera totalmente nueva basada en la Edición Cambridge, que incorpora todos los elementos de la redacción original.

En La virgen y el gitano encontramos, destiladas, todas las ideas de Lawrence sobre la sexualidad y la moralidad. Esta obra está impregnada de ternura y de un profundo conocimiento del alma humana.

Editorial Impedimenta.- 176 pàg.- Traducció: Laura Calvo Valdivielso

Apunts de lectura

Ivette, la verge, és el personatge central de la novel.la sobre la que es construeix una trama farcida de diverses reflexions. La que domina, però, és la pulsió sexual manifestada en una Ivette de 20 anys en contraposició a la repressió que l’envolta. Una pulsió també de vida que es manifesta en els seus anhels de llibertat, de créixer com a persona,  enfront d’un entorn familiar que l’encotilla i la condiciona.

El pare, rector anglicà, cada vegada que Ivette realitza alguna rebel·lia, destil.la un recurrent ressentiment cap a la seva filla, que la identifica amb l’esperit inconformista de la seva muller (“aquella que fue Cynthia”) que l’ha abandonat per un altre home. Cynthia esdevé un personatge fantasma sempre present en la ment del rector. En aquella rectoria, l’amor filial és absent i les relacions personals quotidianes són delegades en la mare del rector la qual ostenta la gestió de la casa i en un rang inferior en la tia Cissie.

“La llamaban la Madre. Era uno de esos bichos raros, físicamente vulgares e inteligentes, acostumbrados a salirse siempre con la suya y a sacar provecho de las debilidades de los hombres. Se hizo con el mando de la casa con rapidez” Pàg. 14.

L’aparició d’un gitano seductor, de molt bon veure, actua en Ivette de força catalitzadora que la transforma. La mirada d’un descarat desig sexual del gitano desperta en Ivette una insistent pulsió sexual, només frenada per la raó i pel control social. Una mirada seductora que com una arma estratègica atrau la verge talment com si l’hagués omplert de carícies.

Cal remarcar que el personatge d’Ivette destaca per la seva actitud activa, no refusant la temptació, ans el contrari, cerca la trobada.  També, les reflexions d’Ivette la porten a raonar sobre la diferència entre sexe i enamorament. En aquest sentit l’autor introdueix un contrapunt a través del model que encarnen els personatges de “la pequeña judía” i el seu amant més jove, el qual cerca la fortuna de la dona rica.

El gitano, és un personatge que es configura com un home que forma part d’una ètnia especial, amb dona i cinc fills, que viu a la natura d’una manera no sedentària, que té les seves normes al marge de les dominants a la societat i que la seva viabilitat econòmica és fruit del seu treball manual. Si bé forma part d’una classe social marginal, a la novel.la s’esmenta la seva participació com a soldat en la Primera Guerra Mundial, és a dir que és un patriota.

“La virgen y el gitano”, Ivette i el seu gitano, lluiten contra la força de la societat, contra els condicionaments socials. Consumar la seva relació sexual es veu permanent impedida, ja sigui per les convencionals socials, ja sigui pels entrebancs de l’atzar. La còpula significaria ultrapassar tots els límits establerts. La seva irrefrenable pulsió sexual és el paradigma de la força de la natura contra la raó i la societat.

La saviesa de la vella gitana actua d’una manera profètica, a través de la interpretació d’un somni, davant el dilema d’Ivette:

“-Ella decía: “desarrolla el vigor de tu cuerpo o la suerte de abandonará”. Y también dijo: “Escucha la voz del agua”. Pàg. 145.

És precisament, la força imparable de la natura, la que al final actua com a síntesi del conflicte. A manera de metàfora, els fenòmens naturals imposen les seves lleis, i arrasen amb les consideracions i repressions socials. La destrucció com a força regeneradora.

I, també, per tal de posar les coses al seu lloc, al final el gitano té la paraula i és batejat amb un nom, com la resta de les persones.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s