Simbad, Gyula Krúdy

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

El presente volumen contiene una pequeña muestra, seleccionada por Adan Kovacsics, traductor galardonado con el Premio Nacional a la Mejor Traducción y a la Obra de un Traductor, de los más de cien relatos de Krúdy dedicados al personaje de Simbad surgido de “Las mil y una noches” y metamorfoseado en caballero de finales del siglo XIX; relatos que mezclan la melancolía, la nostalgia, lo onírico, lo surreal, la ironía, lo grotesco. Simbad, viajero incansable, desilusionado por la vacuidad del presente, busca la plenitud en el recuerdo, viaja a las pequeñas ciudades de su pasado, recorre los escenarios de su juventud, de sus amores, los espacios de la memoria poblados de fragancias, de sensualidad, pero también de proximidad a la muerte. En este viaje interior de tintes quijotescos, Simbad vive situaciones tan divertidas y extravagantes como teñidas de dulces sentimientos melancólicos.

La Fuga Ediciones.- 160 pàg.- Traducció: Adan Kovacsics

Apunts de lectura

Gyula Krúdy és un autor hongarès aclamat i reconegut pels grans escriptors del seu país. Com és el cas de Sándor Márai el qual en el seu dietari (Dietaris 1984-1989.- Editorial Empúries) fa constar que sovint llegeix les obres de Gyula Krúdy (“A la nit, lectures: el diari, després Krudy. Cap llibre nou”.).
Simbad, a través d’aquesta selecció de narracions, se’ns presenta com qui fa un viatge a través dels escenaris de la memòria, des de la joventut fins a la mort. Un viatge retrospectiu per la vida.

“Simbad había alcanzado una edad en la que ya había probado más o menos todo cuanto resulta agradable o desagradable en la vida. Había navegado por mares lejanos y tocado Puerto en ignotos paises insulares…” Pàg. 132.

És a dir, com si Simbad volgués explicar la novel.la de la seva vida, a la recerca dels records de la seva joventut. Misèries i felicitats, però sempre amb una voluntat vitalista de fer front a les adversitats.
Ell llibre està format per 18 capítols amb el seu corresponent anunciat sobre diversos avatars. En tots els relats hi ha present la relació amorosa amb una dona i s’hi respira un to malenconiós, amb una exaltació dels sentiments i d’una voluntat ferma de gaudir dels bens de la vida. És una mirada cap els temps passats, a vegades d’una manera fantàstica, producte del somni, però també realista. Aquest és el cas, per exemple, del relat “Retrato de mujer en una pequeña ciudad” el qual narra les raons per les quals Lenke va fugir de la gran ciutat per contraure un matrimoni de conveniència i enterrar-se en un poble de mala mort.

“-Ya ve, por eso quería hablar por fin con usted. Quería oir algo de ese mundo desaparecido que pertenece ya a los sueños”. Pàg. 101.

O com la història dramàtica de “Y Margit no vino” en la qual s’esmenta la funció de recórrer a la imaginació en contraposició a llegir novel.les per tal d’espantar els mals de la soledat.

“La lectura de novelas es para los enfermos, para los que se han roto una pierna, para las mujeres que sufren. La gente sana se inventa sus propias novelas”. Pàg. 105.

Humor i ironia, humanitat i un cant a la vida, amb la consciència de la mort sempre present. Fins i tot amb un Simbad més enllà de la mort, com en el relat “El visitante nocturno”, que comença:

“Simbad abandonó un día de otoño la cripta en la que se había instalado por voluntad propia después de tomarse la muerte por su mano”. Pàg. 145.

L’estil narratiu és àgil amb unes descripcions dels llocs i de coses gairebé cinematogràfic. Com és el cas de les descripcions de les fotos davant de l’aparador d’un fotògraf, una cascada de detalls i d’imaginació tot recorrent les fotos. Un allau d’imatges i de sorpreses.

“En la periferia de su ciudad solía detenerse ante los retratos de personas desconocidas y trataba de descifrar esos rostros, esos ojos, esas frentes”. Pàg.92

Sota la condició de personatge gairebé mitològic, Simbad, protagonitza un cant a la vida, amb les seves penes i alegries, narrada des de la saviesa i l’experiència d’un autor que ha viscut intensament. També, és clar, s’hi respira tristesa, davant la fragilitat de la memòria i especialment davant la irrefutable fugacitat de pas del temps. Són els records de la joventut els qui aporten més satisfaccions, però només records, vet aquí el sentiment de malenconia.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s