El libro de la señorita Buncle, D.E. Stevenson

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

El libro de la señorita Buncle es como un Cranford de los años treinta: uno novela deliciosa, ligera, cómica y un poco malvada, un libro dentro de un libro, de la mano de una autora totalmente inédita en España. Y un argumento sencillo pero de enredos: Barbara Buncle, una joven soltera que vive en un pequeño pueblo inglés, decide escribir una novela para aumentar sus ingresos. Como se considera una persona sin imaginación se dedica a contar la vida de sus vecinos bajo un nombre falso. El libro se publica y cuando comienza a circular por el pueblo los vecinos se ven reflejados y traman una venganza sobre quien ellos creen autor de la novela.

«Barbara Buncle y sus vecinos derrochan encanto, y son los compañeros ideales incluso para el más lluvioso fin de semana.» The Scotsman

«Una espléndida narración y una inteligente comedia de costumbres» José María Guelbenzu, Babelia, El País

«Un amenísimo pretexto para la discusión sobre los poderes de la literatura y la capacidad de intervenir en la realidad que comporta todo intento de representarla» Ignacio Echevarría, El Cultural, El Mundo

«Una sutil bomba de relojería, fabricada con humor, con disimulada -pero indisimulable- mala idea y con una prodigiosa cantidad de perspicaces y afiladas observaciones sobre el amor, la pareja, la familia, las relaciones personales y la vida en una pequeña comunidad presuntamente idílica» Manuel Hidalgo, blog «Tengo una cita» de El Cultural.

Alba Editorial.- 384 pàg.- Traducció: Concha Cardeñoso Saénz de Miera

Apunts de lectura

El libro de la señorita Buncle (publicat l’any 1934) narra les peripècies dels personatges d’un petit poble de la Gran Bretanya. I, és clar, una crònica dels elements personals i socials que són universals a tota petita comunitat: enveges, odis, control social, ambicions, amors, frustracions, etc.

El fet a destacar és la manera com l’autora desenvolupa la trama de la novel.la. Un editor londinenc rep un original sota el pseudònim de «John Smith» i decideix publicar-la. En realitat l’autora és “La señorita Buncle”, una tímida solterona que passa desapercebuda en el poblet i que per sortir de la seva precària situació econòmica decideix provar sort amb l’escriptura narrant les peripècies dels habitants del poblet amb el nom canviat. La novel.la porta per títol ”El perturbador de la paz” i efectivament ho aconsegueix a bastament. Un dels elements d’intriga és l’obsessió dels afectats per saber qui és l’autor de l’endimoniada novel.la per tal d’emprendre accions de venjança.

A través d’aquest recurs narratiu, d’una novel.la dins la novel.la, Stevenson aconsegueix anar conjugant realitat i ficció. De manera que la ficció incideix sobre la realitat transformant la vida de les persones. Per un costat fa aflorar sentiments de malvolences, per l’altre fa esmenar males conductes, també actua de catalitzador de relacions amoroses que estaven latents , etc.

“El libro de la señorita Buncle” o millor dit “El pertorbador de la paz” (un enginyós joc de miralls d’una mateixa novel.la), són un bon exemple d’aquell aforisme que diu que la millor manera de conèixer-se a si mateix és a través dels ulls dels altres.

“—¿Le pareció divertido? —preguntó la autora con interés.
—Me parece muy entretenido —contestó Sally—, pero no creo que sea solo un libro entretenido, sino algo mucho mejor…
—¿De verdad?
—Es como… como alegórico —continuó Sally con seriedad—. Es un pueblecito horrible que solo sabe mirarse el ombligo, solo se preocupa de sus cosas, y se da mucha importancia, pero es puro engreimiento, petulancia, convencionalismo y satisfacción de sí mismo; de pronto, a los habitantes se les cae la venda de los ojos, se olvidan de los límites y actúan cada cual según su verdadera personalidad. Ya no es todo una farsa, son personas auténticas. Me parece maravilloso, la verdad —concluyó Sally, y miró a la atónita escritora con una expresión resplandeciente.”

“El pertorbador de la paz” incideix en l’autoestima d’una comunitat que vivia en una aparent pau social. Les situacions ridícules d’alguns personatges afectats per les crítiques reflectides en els “alter ego” de la ficció, els porta a realitzar accions grotesques i extravagants que mouen a riure-se’n. Que el riure és contagiós ho pot constatar el lector quan es troba acompanyant la riallada dels personatges.

Sota una anodina vida quotidiana, la novel.la resulta ser un gran compendi contra la hipocresia i el convencionalisme. Una divertida descripció dels avatars diversos d’una petita comunitat. Una sàtira brillant.

Altrament, la novel.la planteja reflexions sobre la capacitat de la literatura d’incidir sobre la realitat. Especialment d’un tipus de literatura que dona un bon cop de puny a l’estomac en interpel·lar els personatges sobre els sentiments humans malèvols. També sobre la relació realitat i ficció i els seus efectes transformadors. No és que la novel.la plantegi un discurs al respecte, però, hi és present.

I si no n’hi havia prou amb una novel.la, la señorita Buncle, rebla el clau amb una segona part: “Más poderosa es la pluma…”. És a dir, insistir en el poder de la literatura fins a deixar-ho ben clar.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s