Con rabia, Lorenza Mazzetti

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

Con rabia se publicó por primera vez en Italia en 1963. Muy pronto se convirtió en una obra de culto. Penny, su protagonista, trasunto de la propia autora, crece en una época (la posguerra) donde están en crisis tanto la vida como la moral. Junto a su hermana gemela Baby, en el apogeo de su insurrección interior y rebelión juvenil, con la rabia y la exageración propias de su edad, descubre y se enfrenta a un mundo que no comprende. Ambas viven en la inmensa casa familiar que han heredado, a orillas del Arno, en Florencia, con Elsa, la cocinera de la familia. Su sed de amor y pureza es absoluta, como su rechazo total a la hipocresía de las convenciones sociales. Penny y Baby, además, vienen de un pasado que sienten todavía demasiado cerca: son las únicas supervivientes del exterminio por parte de los nazis de sus tíos y primas, su familia adoptiva.

Con rabia no es sólo una novela autobiográfica, es una radiografía del dolor, de su asimilación, un manifiesto sobre la adolescencia, las dudas, el miedo y la revolución «íntima»; sobre el proceso necesario de olvidar para poder seguir viviendo. Es la reivindicación de una verdad en la que sostener la vida cuando la barbarie la ha privado de sentido. Pero no es sólo todo esto, también es un discurso sobre el amor o la verdad en boca de un personaje que pone en cuestión temas fundamentales de la vida como la educación, la religión, el papel de la mujer o el descubrimiento del sexo.

Una obra maestra con la contundència de El guardián entre el centeno y la perspectiva de las narraciones de Natalia Ginzburg.

Editorial Periférica.- 288 pàg.- Traducció: Natalia Zarco.-

Apunts de lectura

Con rabia és una novel.la sobre l’adolescència en un marc concret i determinat molt traumàtic per l’autora. Malgrat els elements autobiogràfics, la iniciació a l’adolescència és sempre un procés d’aprenentatge que comporta una gran problemàtica.

A la novel.la, Penny, la narradora en primera persona, va desgranant perfectament els factors que intervenen en el procés de socialització de l’adolescència. Per exemple, la importància de les amistats en facilitar la informació sobre un tema encara ara tan tabú com la formació sexual.

“ Vamos a los lavabos, Allí, separadas de los chicos, la Zamparini, como siempre, nos da una de sus lecciones sobre el sexo”. (…) Todo son medias frases, alusiones, visiones distorsionadas, como si quisiera confundirme aún más las ideas”. Pàg. 79-80.

El sexe, una de les pors de l’adolescència, és un dels eixos centrals de la novel.la amb una gran proliferació de simbologia psicoanalítica.

En no tenir punts de referència familiars, la relació entre les dues germanes bessones és el punt de trobada per compartir i debatre els descobriments que van realitzant. En tot moment, Penny, és la que porta la iniciativa. Poc a poc, les dues germanes van descobrint els misteris de l’adolescència i construint la seva estructura de pensament. Així es plantegen tota una diversitat de temes. Per exemple, sobre la religió, l’autora fa servir el personatge de la cuinera, l’Elsa, per plantejar el tema de la religió. La visió tradicional de la religió que professa l’Elsa es contraposa amb la que té la Penny.

“Me invade cierta nostalgia del viejo Dios absoluto, del Dios Padre que está en los cielos, de Jesús que ama a los niños, del Espíritu Santo que desciende como una paloma,(…) de un Dios que ve exactamente la verdad y juzga con justícia y defiende a los oprimidos y a los perseguidos”. Pàg. 96.

Penny, es rebel.la contra aquesta religió ja que considera que únicament és l’home el responsable dels seus actes i això provoca incerteses i angoixa. Ja li agradaria tenir-ho més fàcil: “..tener un Dios, un principio, un sentido y un deber!, tal com té la seva cuinera.

L’assassinat dels tiets, tutors jueus, de les germanes bessones en mans dels nazis, provoca en Penny una set de venjança recurrent que es conjuga amb la problemàtica que comporta el seu procés de creixement.

“No podré ir a bailar como hacen mis compañeras, ni a estudiar latín, porque tengo un asunto entre manos, una acción tremendamente importante que debo llevar a cabo y que aún no sé cual es, però sé que es tremendamente importante, y que es sólo por esa razón por la que estoy viva.” Pag. 64.

Malgrat els dubtes, incerteses, pors, Penny sempre es planteja reptes, “el què fer”, la necessitat de l’acció, “el ser o no ser” de Hamlet. Però, es pregunta, “¿Cómo se hace para “ser” “no siendo”? . Penny, camina amb dues potes, una és la de la por davant la incertesa i desconeixement i l’altre és la de l’acció decidida per esbrinar la veritat. I així va avançant, amb inconformisme i força, qüestionant-ho tot, cercant la veritat.

Dos homes apareixen en la vida de Penny, el jove Fabrizio, i el doctor Seghers. Dos intel.lectuals que li aporten respostes a les seves preguntes i que a la vegada compleixen la funció de referents afectius. Les reflexions que va desgranant la Penny abasten gairebé tota la filosofia, des de l’antiguitat clàssica fins a l’existencialisme de Sartre. I és que la seva fam de coneixement no té límits.

També els referents literaris, especialment de Camus, el personatge de “l’estranger” i sobretot el protagonista (Gregor Samsa) de “La transformació” (Metamorfosi) de Kafka. La Penny també se sent estrangera en el món que l’envolta i també se sent transformar-se en un escarabat com el personatge de Kafka (“..me deshago de mis veinticuatro patas,…”)

Poc a poc, Penny va construint la seva bastida personal amb el convenciment ferm de la necessitat de tenir un pensament i una manera de fer autònoma i pròpia, al marge de les convencions socials que critica radicalment.

“Debería ser una gansa, porque las mujeres son todas unas gansas, ya que su obligación es ser gansas, de lo contrario no son mujeres; para ser mujer no hay que pensar nada. ¡No pienso, luego existo!” Pàg. 148.

Les males experiències de Penny en relació als homes, la porten a incubar gradualment una repulsió vers els homes.

“Si me acerco a un chico y lo beso, enseguida me trata como a una puta. Todo es un burdel.
¿Dónde està mi tipo de hombre?……en esta marea de monstruos sin alma jamás encontraré un marido”. Pàg. 184-185.

Així les coses, quan Penny sorprèn la seva germana Baby sortint amb un noi, explota “con rabia”.

“Baby ha cambiado” Pàg.215.

La novel.la pren un altre camí, un altre discurs, explota la crisi personal de Penny i tota sola, sense el puntal afectiu de la seva germana, entra en una altre òrbita en la qual hi ha una desfilada de tots els fantasmes que encara la condicionen, també un decàleg de propòsits personals (“No contraeré matrimonio de intereses (…) No iré a los banquetes nupciales…(…) No, No etc…), i també un cant a l’acció (“No he caido todavía en el inmenso letargo que los perfectos llaman sensatez”).

“Huir, huir de aquella casa y sumergirme en el rugido de los coches en otra ciudad,…”.

Fugir dels fantasmes de la seva adolescència.

“Me arranco del pecho la última desilusión inútil, un enorme tronco de árbol, un baobab…”.

“Con rabia”, una novel.la d’una adolescent inconformista, amb rebel·lió i ràbia. Sempre mirant endavant amb decisió i optant per l’acció i la veritat. Un personatge valent que des de la seva vulnerable adolescència busca explorar-ho tot per ella mateixa. I aconsegueix realment la seva autonomia, en contra de l’has de pensar, de l’has de dir i de l’has de fer, Penny, pensa, diu i fa per ella mateixa.

Tota una declaració d’intencions per part de l’autora.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s