Adéu a Berlín, Christopher Isherwood

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

«Sóc una càmera amb l’obturador obert”, escriu Isherwood al començament de la novel·la, “fotografio i no penso.» I, efectivament, amb una prosa directa i despullada d’artificis, el narrador, un jove britànic que fa classes d’anglès a Berlín ens ofereix una col·lecció d’instantànies d’una ciutat que viu els seus últims anys de disbauxa i frenesí, mentre sent acostar-se la tempesta del Tercer Reich.

Aquest és un món d’ànimes a la deriva, en què els rics han de llogar les habitacions dels seus palaus, les prostitutes es barregen amb nois de casa bona i la virtut és un luxe que ningú no es pot permetre. Entremig, uns personatges inoblidables: la rica hereva jueva Natalia Landauer, la parella d’homosexuals Otto i Peter i l’aspirant a cantant de club nocturn Sally Bowles, que va inspirar el personatge principal de la cèlebre pel·lícula Cabaret (1972), protagonitzada per una esplèndida Liza Minnelli.

Viena editorial.- 290 Pàg.- Traducció: Jordi Arbonès i Josep Cornudella.

Apunts de lectura

Aquest llibre conté sis peces la continuïtat de les quals la dona el propi narrador en primera persona i alguns personatges que hi són recurrents. L’autor assenyala en una nota introductòria que: “Pel fet d’haver donat el meu nom al “jo” de la narració. Els lectors no han de pensar que aquestes pàgines són merament autobiogràfiques (…) en Christopher Isherwood no és altra cosa que un eficaç ninot del ventríloc. Res més.”

Allò cert, però, és que l’autor va passar a Berlín una llarga temporada durant els anys 30. “Adéu a Berlín” és una crònica d’aquell moment a través de gent diversa que hi troba i conviu.

L’obra va ser publicada el 1939 de manera que és premonitòria d’allò que després hi succeí. En aquest sentit també és un dels seus valors afegits. El lector té l’avantatge de saber els fets històrics posteriors.

Cal destacar d’entrada que la crònica que s’hi narra es construeix bàsicament a través del diversos personatges que hi desfilen. El narrador és present a totes les històries talment com una experiència de vida viscuda personalment. Els personatges són coneguts, amics, que es troba en diverses situacions, ja sigui a la pensió on s’hostatja, als cafès, o com a professor d’anglès. L’ascens del nazisme i el xoc amb els comunistes és un marc de fons que recorre tota la novel.la i que es fa més present a mesura que aquesta avança i més concretament en el darrer capítol “Diari Berlinès (hivern 1932-1933)” en el qual el narrador s’acomiada de la ciutat davant l’avançada nazi.

De les sis peces que s’hi narren, cinc passen a Berlín i una en un balneari de la costa. És precisament en aquest capítol on és fa esment a la relació homosexual de dos dels tres protagonistes, exceptuant el propi narrador i alter ego de l’autor. Aquest, en tot moment manté una actitud asexuada, indefinida, malgrat la freqüència de relacions sexuals que l’envolten, especialment per part de la seva íntima amiga Sally Bowles. L’amistat entre Christopher i la Sally és un dels eixos centrals de la novel.la, una amistat que es manté fidel en tot moment i que potser s’explica per la mútua indiferència sexual. La Sally té una vida sexual molt activa a través de la qual exerceix el seu particular tràfic d’influències.

Sabem poques coses d’aquest narrador, Christopher, llevat que és anglès, que dona classes d’anglès per guanyar-se la vida, que simpatitza amb el socialisme, que és un escriptor autor d’una novel.la fracassada i que està intentant escriure’n una altra.

Sabem més coses de la biografia de l’autor, entre d’altres que va estudiar a les universitats d’Oxford i Cambridge, que va viatjar a Berlin on hi va donar classes d’anglès, que es va interessar pel comunisme i que va explorar sense escrúpols la seva homosexualitat.

“Adéu a Berlín” és una crònica d’un temps i d’un país construïda d’una manera singular a través de personatges investits d’una gran humanitat, veritables històries de vida que permeten il.lustrar amb total naturalitat una atmosfera d’una ciutat i també sobre la naturalesa humana.

Som a l’any 1933, els nazis ja es fan sentir pels carrers, Christopher s’acomiada de Berlín donant un tomb per la ciutat mentre reflexiona sobre el futur immediat de les persones que ha conegut, sempre més presents a la seva memòria.

“Avui brilla un sol resplendent (…) Surto a fer la meva última passejada matinal (…) El sol brilla, i Hitler és l’amo d’aquesta ciutat”.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s