Babilònia, Yasmina Reza

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

L’Elisabeth, enginyera de patents, ha entrat en la seixantena, està trista per la mort de la seva mare, melancòlica pel record d’un amor de joventut perdut i una mica més sola des que el seu fill s’ha independitzat, però viu una existència plàcida i monòtona amb el seu marit Pierre. Per animar-se, decideix organitzar una festa a la qual convida amics i veïns, com els Manoscrivi, que viuen al pis de dalt. Ell, en Jean Lino, també inicia la seixantena, i ella, la Lydie, és cantant de jazz aficionada.

Acabada la festa, en plena nit, algú truca a la porta de l’Elisabeth i en Pierre. És en Jean Lino. Els diu que ha discutit amb la Lydie per una fotesa, ha perdut els nervis i l’ha estrangulat. I els demana que l’ajudin a desfer-se del cadàver…

En aquest llibre, que ha rebut el prestigiós Premi Renaudot, Yasmina Reza desplega tot el seu talent: mirada inquisitiva sobre les debilitats humanes, retrat implacable de les convencions i les banalitats de què està feta la nostra vida diària, humor descarnat per retratar l’angoixa, la incertesa… El resultat és una tragicomèdia ferotge en què el confort de la quotidianitat es posa en risc quan succeeix una cosa imprevista, ingovernable, impensable, i els personatges s’han d’enfrontar al vertigen de l’abisme i a si mateixos.

«La nova novel·la de Yasmina Reza té un aire de pel·lícula dels germans Coen. Un pessic de novel·la policíaca i un toc d’humor negre hàbilment salpebrat per amortir la desesperació… Un llibre excel·lent» (Julien Bisson, Lire); «Un llibre terrible i commovedor sobre el pas del temps, l’enyor que s’acumula, la felicitat que s’allunya, la solitud creixent… Una novel·la brillant» (Jérôme Garcin, Le Nouvel Observateur).

Editorial Anagrama.- 208 pàgines.- Traducció: Oriol Sánchez Vaqué

Apunts de lectura

S’inicia la novel.la amb tot un seguit de reflexions nostàlgiques sobre l’ineludible pas del temps.

“Som en algun punt del paisatge fins el dia que ja no hi som” Pag. 12.

L’atzar posa en mans de la protagonista, Elisabeth, el llibre de fotografies “The Americans” de Robert Frank, “el llibre més trist de la terra”, que retrata els Estats Units dels anys 50.

“Quan passes les pàgines , hi veus desfilar les màquines tocadiscos, els televisors, els objectes de la nova prosperitat. Es mostren tan solitaris com l’home….”.

La protagonista en primera persona reflexiona sobre la seva edat i la vida viscuda. Això que fem els que ja tenim un quants anys i que no fan els joves:

“Ara tinc seixanta-dos anys. No podria dir que he sabut ser feliç a la vida. (…) Quan sigui sota terra, quina importància tindrà?” Pàg.13.

Reflexions quotidianes i comuns de tots els mortals, la consciència de finitud. I és que el llibre de la Yasmina Reza és fruit de l’observació dels fets més quotidians. Com per exemple la història sobre la qual es construeix la novel.la: una festa de primavera per celebrar els seixanta anys. A quantes festes d’aniversari hem assistit?. Ja forma part del nostre protocol quotidià i ja no diguem de la moda d’organitzar festes sorpresa.

“Una noia fa les mil i una, es passeja per la vida amb el cap ben alt i empastifada de maquillatge i, tot d’una, li agafa per tenir seixanta anys.” Pàg. 16.

La narració conjuga la preparació de la festa de primavera, amb tota la logística necessària, amb un repàs d’alguns moments singulars de la vida que el record va evocant així com el present continu, la monotonia del seu matrimoni, el fill s’ha independitzat, la mort de la mare…

“La meva mare va morir fa deu dies. La veia molt poc, això no canvia gaire les coses en la meva vida, tret que en algun punt de la terra hi havia la meva mare.” Pàg.33.

La incorporació dels petits detalls quotidians forma part de l’estructura narrativa talment com si l’autora ens volgués fer entrar de ple en allò trivial, vulgar i simple. Un escenari corrent i comú. Però, justament és en aquest escenari convencional i anodí d’una festa d’aniversari quan esclata la sorpresa. I aquesta es produeix en el món del matrimoni, en el món de les relacions de parella. Sota l’aparença de les aigües tranquil·les i felices del matrimoni, explota sobtadament el volcà més mortífer.

En aquest moment, a la segona part de la novel.la, un fet tràgic que es produeix en circumstàncies violentes es tractat amb una gran dosi d’ironia i d’humor. És clar que qualsevol guspira pot encendre un foc en el qual s’hi ha anat afegint poc a poc molt combustible. També, és clar, l’autora descriu aquest moment tràgic mantenint l’estil narratiu d’observació de les petites coses, els petits detalls, talment com si es tractés d’una descripció sobre la logística necessària d’un acte extraordinari. Els vestits dels personatges, les circumstàncies, els objectes…

Babilònia, una metàfora de l’exili, dels qui s’arrosseguen pertot arreu, com els apàtrides. Un passatge del llibre dels Psalms que el pare d’un dels personatges li llegia quan era petit: “Vora els rius de Babilònia ens assèiem i ploràvem d’enyorança de Siò”.

Una manifestació d’un sentit de pertinença a una família, a una història, a una vida solitària:

“Vaig mirar el cel i els qui s’hi trobaven. Llavors vaig pujar tota sola per les escales”.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s