La belleza es una herida, Eka Kurniawan

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

Una saga familiar marcada por el sexo, la brutalidad y un destino trágico que correrá paralelo a la historia reciente de su país, Indonesia.

Dewi Ayu, una bella prostituta dada por muerta veinte años antes, aparece en medio del paisaje bélico y de tumultuosa inestabilidad política de la Indonesia del siglo XX. Esta inesperada reaparición es el punto de partida para la narración de su vida.

Dewi siempre supo cómo tratar a los hombres, y su fama de buena amante y de mujer hermosa la obligaron a tomar decisiones drásticas que cambiarían la vida de sus cuatro hijas.

“La belleza es una herida” es la historia de una mujer hermosa que supo gobernar su belleza y la de su país, Indonesia.

Editorial Lumen.- Pàg. 528.- Traducció: Carlos Mayor Ortega

Apunts de lectura

“Una tarde, un fin de semana de marzo, Dewi Ayu se levantó de su tumba tras haber pasado veintiún años muerta”. Així comença “La belleza es una herida”.

La novel.la està situada a Halimunda, una ciutat imaginària d’Indonesia, i s’estructura al voltant d’una saga familiar, l’eix central de la qual és la bella prostituta Dewi Ayu i les seves quatre filles.

La historia abasta diverses etapes de la història més recent d’Indonèsia: des dels últims dies del colonialisme holandès; l’ocupació japonesa; la Segona Guerra Mundial; la guerra de la independència i el govern dictatorial de Suharto amb la massacre contra els comunistes durant els anys 60.

El relat de violència històrica a la zona, juntament amb la violència social i individual, es conjuga amb la bellesa i l’amor. Són els elements recurrents en l’escenari on actuen els personatges d’aquesta novel.la. Així, tot comença amb la prostitució de la bella Dewi Ayu per part de les tropes invasores japoneses. Ella, una dona bella, intel·ligent i potent, converteix el seu ofici de prostituta en una font de benestar econòmic i prestigi social. Dewi Ayu, esdevé tota una institució a Halimunda amb el consegüent reconeixement social. Desig i poder es manifesten en el llit de Dewi Ayu.

Dewi Ayu pareix quatre filles de quatre pares desconeguts. Les tres primeres són d’una bellesa excepcional la qual cosa en el context de violència permanent en el qual es mouen provoca i desferma una espiral dels més primaris instints: amor, sexe, violència, incest, violació, etc.

La quarta filla, per desig exprés de la seva procreadora, neix excepcionalment lletja, com a antídot per preservar-la dels mals que la bellesa ha ocasionat a les seves germanes i a la mateixa mare.
En aquest escenari i durant més de 500 pàgines, la novel.la es converteix en un rosari d’històries en el qual hi passen moltes coses. Totes elles amb una idea de fons: la tragèdia de la condició humana provocada pels atributs lligats a la bellesa: pulsió sexual, amor, violència, poder, mort…

Així, a partir del desenvolupament de l’arbre genealògic creat per Dewi Ayu es va produint tot un entramat de relacions amoroses, matrimonis, fills, nets,…Un entramat amb avatars diversos de tota mena: violacions, incestos, relacions d’ultratomba, fantasmes, gossos que violen les nenes, porcs senglars assassins, matrimonis de conveniència, etc. etc.

En el microcosmos imaginari d’Halimunda s’hi van desenvolupant els diversos moments històrics d’Indonèsia amb les corresponents relacions socials i polítiques. Així, per exemple, entre d’altres moviments socials, la novel.la narra el naixement del partit comunista en el context històric de la URSS. La creació del sindicat de pescadors neix com a un instrument per a la defensa de les seves condicions laborals davant els embats del capitalisme incipient en forma de gran vaixells que destrossen la pesca. Tota aquesta violència de la lluita de classes es conjuga amb la vida dels diferents protagonistes. segons la seva posició i consciència social.

L’any 1965, els militars indonesis dirigits pel general Suharto varen provocar un dels pitjors genocidis del segle XX.

A la novel.la, la gran historia corre paral·lela a la història dels homes i de les dones que els ha tocat viure-la.

El realisme màgic de la novel.la, a més de ser un recurs narratiu, entronca amb la tradició cultural d’Indonèsia, en la qual els elements mitològics, religiosos, màgics i de superstició hi són comuns. Algunes de les històries que s’hi narren tenen un to de faula, de llegenda mitològica.

Eka Kurniawan, encapçala la seva novel.la amb una cita del Quijote de Miguel Cervantes:

“Limpias, pues, sus armas, hecho del morrión celada, puesto nombre a su rocín y confirmándose a sí mismo, se dio a entender que no le faltaba otra cosa sino buscar una dama de quien enamorarse; porque el caballero andante sin amores era árbol sin hojas y sin fruto y cuerpo sin alma”.

Tota una declaració d’intencions que enfoca l’eix central de la nove.la: la bellesa és un motor del món i a la vegada un catalitzador de tragèdia.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s