La jaula de oro, Shirin Ebadi

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

«Hoy estamos aquí para recordar. Sabemos muy bien que la sangre no se lava con sangre. Somos mujeres, no guerrilleros. Esposas, madres, hijas y hermanas que han visto ya demasiada violencia…”
Esta novela narra la historia de una familia dividida por la Revolución y unida en un destino trágico, el de su país, Irán.

Pero es también la historia de una amistad entre niñas surgida de un puñado de dulces de almendra que sobrevivió indemne a los impetuosos años de la infancia y a la inquietud de la adolescencia a través de unas cartas que viajaban con la regularidad de un diario íntimo, lleno de confidencias, recetas y memorias.Y es, sobre todo, la historia de cómo dos mujeres, en nombre de esa antigua amistad, lucharán por la vida y la memoria de un Irán hermoso, atormentado y cruel.

En su primera novela, la Premio Nobel de la Paz Shirin Ebadi nos transporta al pasado reciente de Irán a través de un relato inolvidable en el que, más allá de las guerras fratricidas, quiere transmitir un mensaje de esperanza.

Editorial La esfera de los libros.- 256 pàg.-Traducció Helena Aguilà Ruzola

Apunts de lectura

La novel.la narra la crònica de la història de l’Iran des dels anys 20 del segle passat fins el 2009. I ho fa a través de les històries de vida d’una família iraniana, dels pares i dels 4 germans. Els tres fills encarnen les diferents opcions polítiques i el relat dels seus diferents avatars permet visualitzar allò que només la literatura aconsegueix fer: mostrar la vida de les persones minúscules en mig del procés de la història en majúscula.

La narradora és la pròpia autora que va ser guardonada amb el Premi Nobel de la Pau l’any 2003 i que a la novel.la és l’amiga íntima de la germana de la família protagonista. Hi ha contínues referències de versemblança per tal de pensar que en gran part és una novel.la autobiogràfica.
El títol “La jaula de oro” és una metàfora que fa referència a la intolerància que provoquen les diferents opcions polítiques i ideològiques.

“Cada uno se mantiene firme en su postura, y no pueden estar cinco minutos en la misma habitación sin pelearse. Es, ¿cómo te diría yo…?, como si cada uno de ellos se hubiera encerrado en una jaula de oro, tan bella, fuerte y segura como todas las ideologías, pero, a fin de cuentas, una jaula que impide mirar hacia fuera y comunicarse con los demás.” Pàg.93

És un leitmotiv recurrent durant tota la novel.la.

Les costums familiars, especialment els menjars durant les cerimònies amb amics i coneguts formen un important element narratiu que il·lustra un fet cultural i una manera de ser d’ara i sempre.

“Lo primero que recuerdo es el aroma del té, desde lo alto de la estufa que yo no llegaba a alcanzar. El agua hirviendo en la panzuda tetera de metal, luego las manos rápidas de Simin sacando del mueble la jarra pequeña, por encima de mi cabeza.”

Com hem dit, la novel.la relata una crònica històrica però fa un especial èmfasi a partir del moment de la instauració de la república islàmica amb la fugida del SAH el 1979 i l’arribada de l’exili de l’Ayatolà Jomeini.

Amb la república islàmica es va iniciar un procés de repressió brutal. Afusellaments sistemàtics de milers de presoners polítics, tant de dissidents islàmics com de militants del partit comunista (Tudeh).
Les violacions dels drets humans són sistemàtiques i se centren especialment en l’absència de la llibertat d’expressió, de manifestació, d’informació, religió, etc.

Amb la república islàmica es va implementar un estricte codi en la manera de vestir i s’empresona les dones i els homes que no el compleixen.

Tal com explica l’autora Shirin Ebadi, ella mateixa és víctima de constants assetjaments per part de les autoritats, malgrat l’atorgament del Premi Nobel de la Pau.

La intriga és un dels elements narratius de la novel.la. I el fet de tenir un component biogràfic encara incrementa més la intriga. La versemblança de les històries de vida que s’hi narren ens apropa a la tragèdia i ens colpeix fins el final sense parar.

Sens dubte una de les raons de l’autora en escriure “La jaula de oro” és donar a conèixer i denunciar la situació política de l’Iran. I cal dir que en fer-ho a través de la literatura ho aconsegueix a bastament.

“Recordé una célebre frase del sociólogo Alí Shariati, uno de los principales teóricos del islam, muerto en extrañas circunstancias un año antes de la Revolución islámica. Mucho tiempo atrás, Shariati había dicho: «Si no podéis acabar con la injusticia, dedicaos a airearla por todo el mundo». Pàg. 253.

“La jaula de oro” no és una guia de viatges, però, sens dubte és de lectura obligada per tots els qui vulguin viatjar a Iran. Una bona manera i molt amena de tenir informació sobre el país islàmic.

 

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s