Pica’t al cor, Amèlie Nothomb

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

La Marie, una jove bellesa de províncies, se sap desitjada, gaudeix sent el centre d’atenció i es deixa festejar pel galant més ben plantat de la rodalia. Però un embaràs imprevist i un casament precipitat tallen en sec els flirteigs juvenils, i quan la seva filla Diane neix, la Marie la tracta amb tota la fredor i la crueltat que duu a dins. La Diane creixerà marcada per la manca d’afecte matern, mirant d’entendre’n els motius. Anys després, la fascinació pel vers d’ Alfred de Musset que dona títol al llibre l’esperonarà a estudiar cardiologia a la universitat, on coneixerà una professora, l’Olivia, en qui creurà haver trobat la figura materna que tant anhela. Totes dues establiran una relació ambigua i complexa, però l’Olivia també té una filla, i la història farà un gir inesperat…

 

Aquesta és una novel·la sobre mares i filles. Una faula contemporània deliciosament àcida i malèvola sobre la gelosia i altres complexitats de les relacions humanes: les rivalitats, les manipulacions, el poder que exercim sobre l’altre, la necessitat de sentir-nos estimats…

 

La vint-i-cinquena novel·la d’ Amélie Nothomb és una mostra més que perfecta de la seva endimoniada intel·ligència narradora, de la perspicàcia de la seva mirada i la lleugeresa plaent i plena de secretes càrregues de profunditat de la seva literatura.

 

«Una faula commovedora i cruel sobre l’absència d’amor matern… Un estil sense floritures que plasma a la perfecció la brutalitat dels sentiments» (Baptiste Liger, L’Express); «Nothomb signa una de les seves millors novel·les. Commovedora, cruel  i formidablement ben escrita i estructurada» (Lire).

Llibres Anagrama.- 180 pàg.- Traductor: Ferran Ràfols Gesa

Apunts de lectura

Sota una aparent història simple, s’hi amaga tot un discurs d’una gran complexitat, pròpia de la naturalesa humana.

Novel.la curta o bé conte llarg. Allò cert és que l’estil narratiu resulta d’una gran eficàcia. Millor dit, d’una gran eficiència, és a dir, aconseguir l’objectiu amb el mínim de recursos narratius. No hi ha descripcions, ni de llocs, ni de personatges, ni de situacions. Apunta i dispara.

El títol ja és ben eloqüent: Pica’t al cor. Una frase d’Alfred de Musset:

“Pica’t el cor, és allà on hi ha el geni”  Pàg. 84.

El cor, els sentiments, les emocions, l’amor, la gelosia, el menyspreu, l’enveja….són l’eix central del discurs narratiu.

El personatge protagonista de la novel.la és la Diane. Des del seu naixement fins a l’edat adulta.

La Diane, neix a deshora per a una mare, la Marie, que als dinou anys estava en la seva plenitud vital, guapa, seductora, admirada, “sentia que l’esperava una existència formidable”. (…) “Convertida en prima donna, la Marie estava radiant.”. Una frustració sobrevinguda esdevindrà el nucli de tots els mals, especialment pels efectes sobre la seva primera filla, la Diane.

“Estic embarassada, tinc dinou anys i la joventut ja s’ha acabat” Pàg. 16.

La novel.la tracta més casuística, sempre amb la Diane com a eix central. Altres casos, altres personatges i sempre amb la relació mare filla, així com també sempre amb una disfunció afectiva.

“Un amor tan profund, tan incurable, tan indispensable, tan inconsolable, al qual l’Olivia havia respost únicament amb menyspreu” Pàg. 149.

A mesura que avança la narració, la trama es va fent més complexa, seguint el camí cap al conflicte i el drama. S’inicia amb el fenomen “del rei destronat”, propi del naixement del segon fill en una família la qual cosa pot desencadenar un quadre de gelosia, estres, rebel·lia… Tota una guerra d’emocions.

La casuística és diversa. Cadascú reacciona d’una manera determinada.  En el cas de la Diane, l’adversitat la porta a lluitar per seguir endavant. Una lluita que s’inicia contra l’adversitat original amb la seva mare i continua contra d’altres adversitats sobrevingudes, especialment pels desenganys i conflictes en les relacions humanes.  Una lluita per aconseguir l’autonomia personal necessària per fer front als grans reptes de la vida.

“La vida va continuar, fidel al seu costum inexorable”.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s