El diable als turons, Cesare Pavese

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

Cesare Pavese nasqué el 9 de setembre de 1908 a Santo Stefano Belbo i es suïcidà a Torí el 26 d’agost de 1950. Llicenciat en lletres, exercí durant un temps i sense gaire vocació, el professorat. Poeta, narrador i crític literari, fou un antifeixista convençut i com a tal sofrí vexacions i persecucions. Les seves novel·les són totes breus.

En El Diable als turons –aparegut en 1949 junt amb Tra donne sole i La bella State-, Pavese crea un clima moral i uns contrastos socials a través d’uns personatges, unes converses i unes actituds significatives però d’una certa vaguetat, tot això sobre el fons d’un paisatge de camp piemontès, que fou el de la infantesa i d’adolescència de l’autor. Ell mateix defineix aquesta obra “una novel.la d’entusiasme juvenil i de passió, i de derrota”. L’estil i la temàtica de Pavese han tingut i tenen encara un ressò profund en la jove narrativa italiana i europea.- Edmon Vallès.

Edicions Proa (1965).- 208 pàg.- Traducció Edmon Vallès

Apunts de lectura

Érem molt joves. Crec que en tot aquell any no vaig dormir gens.”. Així s’inicia la narració d’El diable als turons. Tota una metàfora del temps en el qual l’alegria de viure ho omplia tot. En un altre novel.la, El bell estiu, també fa servir la mateixa metàfora quan la protagonista Tina exclama “ … perquè dormir era una bestiesa i robava temps a l’alegria”.

El 1949 aparegueren sota el títol de La bella State, tres novel·les (El bell estiu, El diable als turons i Entre dones soles) que si bé són autònomes, tenen com a elements comuns la ciutat de Torí i el temps de l’estiu.

El diable als turons. Torí, tres amics universitaris comparteixen la vida. Les inquietuds, les incerteses, els projectes immediats, els avatars de la vida quotidiana.. Passejar per la ciutat, trobar-se als bars i barquejar pel Po són els seus escenaris favorits.

“Sobre els bancs d’aquella barca vaig aprendre d’estimar l’aire lliure i vaig comprendre que el plaer de l’aigua i de la terra continua més enllà de la infantesa, més enllà d’un hort i d’un fruiterar. Tota la vida, pensava aleshores, és una manera de joc sota el sol”

Arriba l’estiu i decideixen passar l’agost al poble d’un dels tres amics, l’Oreste, estudiant de medicina. Un poble del Piamont, turons i vinyes.

“El poble de l’Oreste era com una terrassa rogenca i escabrosa que dominava, sota un cel lluminós i cru, una estesa de valls i barrancs que feia mal d’ulls.”

En aquest escenari, un narrador en primera persona ens explica l’univers mític i simbòlic d’aquell estiu. L’estiu és una constant en l’obra de Pavese. Marcat pel seu paisatge del Piamont en el qual hi passava amb la seva família llargues temporades durant la seva infància i joventut.  Un referent de la seva experiència vital.

El fet que el narrador sigui en primera persona ens predisposa a conferir a la novel.la un caràcter autobiogràfic. Especialment quan el narrador no és un element extern, sinó un dels protagonistes de la història. Sovint, el narrador expressa les emocions que li desperta el paisatge, la vinya, els turons, el gorg…tot narrant-ho amb una bella prosa poètica. Atent als sorolls, als olors, a l’aire, la novel·la respira amb la terra.

“Mirant una vinya des de baix, cap al cel, sembla talment que siguis fora del món. Ala peus hi ha els terrossos calcigats, els troncs retorts, i, dins els ulls, les garlandes verdes i les canyes totes iguals, que toquen el cel. És qüestió de flairar i callar” Pàg.94

La història que s’hi narra és senzilla. Els tres amics decideixen passar l’estiu en el poble de l’Oreste. Una família de pagesos en plena intensitat de les feines pròpies del temps, tot a punt per a verema. A prop, s’hi troba la casa senyorial d’un terratinent en mig d’unes terres sense explotar. Excepcionalment, coincideix que en aquell moment hi viu el fill de l’amo i la seva dona. En Poli és un amic de l’Oreste i un conegut de la colla de Torí. En Poli, passa un temps al camp convalescent d’una ferida per un tret que li disparà una amant. L’acompanya la seva dona que en té cura. Els tres amics decideixen acostar-s’hi per fer una visita la qual cosa deriva en una llarga estada. En aquest  escenari es desenvolupa una dinàmica de grup entre els tres amics, en Poli i la seva dona. Xerrades, passejades, vetllades en les quals l’alcohol hi prolifera a bastament. Sorgeix el triangle amorós amb l’Oreste de protagonista, entre la Gabriella i en Poli, un element d’intriga creixent a mesura que avança el drama de les relacions amoroses.

Pavese expressa el vitalisme d’una joventut en una atmosfera en la qual brolla la naturalesa que exalta els sentits.

El lector de seguida se sent atrapat per la joia de viure dels personatges, de les seves alegries i també de les seves misèries i angoixes. I tot sota un sol d’agost  que ho amarava tot. Tot sota la permanent comunicació entre els personatges i el paisatge.

“Semblava que tinguéssim les cames envescades en aquell perfum i en aquell sol” 

La novel·la planteja el contrast entre la ciutat i el camp. També planteja el contrast entre la terra treballada i l’abandonada i desaprofitada com era el cas de la propietat del pare d’en Lino, un terratinent rendista. No així el cas del pare de l’Oreste.

“Aquell abandó, era un símbol de la frustrada vida d’ella i d’en Poli. Ells no feien res per al seu turó, i el turó no feia res per a ells. El desaprofitament  bàrbar de tanta terra i de tanta vida no podia donar altres fruits que inquietud i futilitat. (…) Per estimar una terra cal treballar-la, suar-la”. Pàg.139.

El diable als turons, un retorn als mites i símbols de la joventut perduda, i, que de la ma de Pavese ens implica en unes emocions i en unes experiències que molts hem viscut. Es compleix aquell aforisme que quan més personal és la sensibilitat de l’artista, la seva obra és més universal i col,lectiva.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s