Un cor senzill, Gustave Flaubert

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

Félicité, una criada analfabeta de Normandia, perd, l’una rere l’altra, totes les persones que estima i s’acaba encapritxant d’un lloro que li recorda el seu nebot mort a Cuba; quan l’ocell passa avall, l’anciana el fa dissecar i, quan ella també comença a anar-se’n d’aquest món, veu en aquell lloro rígid, esventrat, mig devorat pels cucs, una imatge de l’Esperit Sant.

Un cor senzill és la història d’un dolor que no es rebel·la ni un instant, que ni imagina la possibilitat d’una vida alliberada de patiments i servituds.

Del pròleg de Raül Garrigasait

Edicions de 1984.- 80 pàg.- Traducció: Maria Rosa Vallribera i Fius.

Edicions Destino (col·lecció SÚNION.- Universitat Pompeu Fabra).- Tres contes.- traducció: Lluís Maria Todó.

Apunts de lectura

Un cor senzill, forma part de l’última obra de Flaubert publicada sota el nom de “Tres contes”. Els altres dos són “La llegenda de sant julià l’hospitalari” i “Herodies”.

El conte explica la història de Félicité, una dona senzilla que treballa de criada en una família de la petita burgesia rural francesa. En poques pàgines, Flaubert, narra la història de vida de Félicitè, marcada, com tota vida humana, per il·lusions, crisis i renaixements. D’una manera successiva,  Félicitè, pateix les frustracions de la vida davant els seus desitjos primaris i humils. Ja sigui per un amor de joventut, ja sigui per l’estimació de la filla de la senyora, ja sigui per la cura del seu nebot Victor, ja sigui fins i tot pel afecte vers la seva senyora. Cada vegada la grapa del destí li nega allò que més desitja. Félicitè s’ensorra, es revolta, es resigna, però finalment l’instint de vida s’imposa i segueix endavant.

” Arribat el moment, Félicitè va còrrer cap a l’enamorat.

 Al seu lloc, hi va trobar un amic seu.Li va fer saber que no el veuria mai més.

Théodore s’havia casat amb una vella molt rica….”

El nom de Félicitè resulta ser una ironia ja que la seva vida és plena de pèrdues, desconsol i dolor.

Finalment li arriba per atzar el lloro Lulú i esdevé un amor més en la vida de Félicitè, entre d’altres coses perquè li recorda es seu nebot Víctor, mort en un país exòtic. Cuida el lloro i li ensenya a dir paraules. La desgràcia, una constant en la vida de Félicitè, fa que el lloro també es mori i el fa dissecar. El lloro es converteix en una relíquia religiosa que guarda a la seva habitació conjuntament amb altres objectes d’una significació sentimental especial.

El lloro Lulú, en la imaginació de Félicitè és va transfigurant en la figura de l’Esperit Sant, pintura que havia contemplat a l’església quan acompanyava a catequesis la filla de la senyora i que en la seva ignorància religiosa s’havia convertit en una significació simbòlica. Per a Félicitè, el lloro dissecat simbolitzava, dins del fons dels seus sentiments, una transcendència a la qual s’hi empara i que no la defraudarà. El triomf de Félicitè consistirà en aconseguir que el lloro sigui incorporat com a relíquia en el monument  que la població dedica al Corpus Christi en el dia de la seva festivitat.

“Un vapor blau va pujar fins a la cambra de Félicitè. Ella va avançar el nas, olorant-lo amb sensualitat mística; després va tancar les parpelles, els llavis li somreien. Els moviments del cor es van anar alentint d’un en un, cada vegada més vagues, més suaus, com s’esgota una font, com desapareix un eco; i quan va exhalar l´últim sospir, li va semblar veure, en els cels entreoberts, un lloro gegantesc, planant sobre el seu cap”.

El fet que en una narració realista, sobtadament aparegui el lloro Lulú, suposa un trencament, quelcom que trenca l’equilibri. Les interpretacions sobre la simbologia del lloro de Flaubert han estat diverses i per a tots els gustos. Per exemple, el llibre de Julian Barnes “El loro de Flaubert”.

Flaubert, a través d’una narració curta, descriu una història de vida sencera, els sentiments, les il·lusions, les frustracions, les intimitats, les lluites, les satisfaccions…Dissenya tot un personatge com en el seu moment va ser Madame Bovary. El narrador ens situa dins Félicitè, una dona humil, callada, solitària, treballadora, per tal de fer-nos sentir allò que sent i viu, fins el moment de la seva mort, vella i abandonada en companyia del lloro.  Félicitè encarna perfectament la metàfora de la vida: els desitjos, sovint, són negats i frustrats per la realitat, però malgrat tot ens refem i seguim endavant.

Sens dubte, “Un cor senzill”, l’obra més modesta de Flaubert, és l’expressió de la seva millor prosa  i considerada per molts la seva obra mestra.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s