La gran dormida, Raymond Chandler

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

El vell: un general paralític que s’ha fet ric en el negoci del petroli. Les filles: una jugadora i una degenerada. El gendre: un aventurer. En conjunt, doncs, una família prou interessant per a atreure l’atenció de gàngsters i aprofitats de tota llei (però sense llei), desitjosos de fer-se amb una bona tallada.

Aquesta és la fauna amb què s’ha d’encarar Marlowe, el detectiu cridat per posar terme a un xantatge que ben aviat, inevitablement, arrossega tota una sèrie de crims. Ho fa, no cal dir-ho, amb una competència només igualada pels recursos literaris de l’autor, que mestreja un estil acolorit i ferm, al qual deu el prestigi de que gaudeix entre els gourmets de la novel·la policíaca.

Edicions 62 Seleccions de La Cua de Palla 23.- 160 pàgines.- Traducció: Josep Vallverdú

Apunts de lectura

The Big Sleep (en espanyol: El sueño eterno) és una novel.la negra publicada l’any 1939 en la qual surt per primera vegada el detectiu Philip Marlowe.

El narrador en primera persona és el mateix detectiu Marlowe. Aquell matí, quan s’inicia la novel.la, en Marlowe es presenta:

“Jo duia el meu vestit blau pólvora, i la camisa blau fosc, corbata i mocador a la butxaca superior, sabata flexible negra, mitjons de llana negres amb llunes estampades, també blau fosc. Estava presentable, net, afaitat i serè, i tant se me’n donava del que la gent pensés. Era la viva imatge del detectiu privat, ben vestit, com calia. Cercava quatre milions de dòlars.”

I també en el primer diàleg de la novel.la mostra el seu sentit de l’humor:

“ —Sou alt, no? —féu remarcar.

—No és culpa meva.”.

Han passat 80 anys, set novel·les amb en Marlowe com a detectiu, i continua sent un personatge atractiu, un model singular dins l’ampli món de la novel.la negra.

La novel.la té una entrada extraordinària. Marlowe entra a la luxosa casa del general Sternwood, invàlid i greument malalt. Dues filles esbojarrades són víctimes de xantatges. El general rep a Marlowe a l’hivernacle rodejat d’orquídies amb una calor i humitat insuportables.

“Us agraden les orquídies?

—No massa —que jo dic.

El general mig aclucà els ulls.

—Són lletges. La seva carn és massa semblant a la carn humana. I el seu perfum té la dolcesa empudegadora del de la prostituta.”

 El general Sternwood demana a Marlowe que li expliqui alguna cosa d’ell i vet aquí la resposta:

“—Digueu-me com sou, senyor Marlowe. Suposo que m’assisteix el dret de preguntar.

—Naturalment, però hi ha ben poc a contar. Tinc trenta-tres anys, he anat a la Universitat i encara puc expressar-me si em cal fer-ho. Poca cosa al meu full de serveis. Vaig treballar pel fiscal del Districte, senyor Wilde, en qualitat d’investigador. El seu investigador en cap, Bernie Ohls, em va cridar i em digué que vós volíeu veure’m. No m’he casat encara perquè no m’agraden les dones dels policies.

—Sou també, una mica cínic —afegí entre somriures l’home—. No us agradava de treballar pel fiscal?

—Em van despatxar. Per insubordinació. Tinc qualificacions molt altes en insubordinacions, general.”

I així segueixen xerrant per tal de tancar la comanda de feina….

 “Altre cop vaig seure i automàticament vaig cercar un cigarret, però vaig aturar-me. L’home s’adonà del gest i somrigué feblement.

—Podeu fumar, senyor. M’agrada l’olor del tabac.

Vaig encendre el cigarret tot engegant una bona bufada de fum cap a ell, que el va ensumar com un terrier faria amb el cau de la rata.”

Només amb aquest petit tast podem constatar que l’estil de Chandler es directe, amb diàlegs que mostren allò substancial, allò que un bon i intel·ligent observador capta. Altrament, cal fer especial èmfasi en les descripcions que realitza dels personatges i llocs. D’una manera concisa ens situa d’una manera eficient en cada nova escena o nou personatge.

“Aquella cambra era massa gran, el sostre era massa alt, les portes eren massa immenses, i la catifa blanca que corria de paret a paret semblava un mantell de neu acabada de caure. Hi havia tot de miralls de cap a peus i foteses de cristall arreu: el mobiliari de vori era també cromat i les enormes cortines color de vori penjaven, arrossegant-se a terra un metre endins de les finestres. El color blanc feia semblar brut el vori i el vori feia semblar exsangüe el blanc. Les finestres miraven a les tossalades capvesprals. Aviat plouria. Ja es notava la pressió de l’aire.”

“Era un home vestit de gris, tot ell gris, excepte les sabates negres i enllustradíssimes, i dos diamants escarlata a la corbata de setí gris que semblaven diamants sobre els quadres del tapet de la ruleta. Camisa grisa i vestit d’americana encreuada de franel·la tova, ben tallat. En veure Carmen es tragué un barret gris i els cabells que deixà al descobert eren grisos i tan fins com si els haguessin cardat. Les celles grises i espesses tenien aquell aire indefiniblement masculí. Tenia un mentó llarg, un nas de ganxo, ulls grisos i pensarosos que semblaven oblics perquè la parpella superior tenia un replec que queia sobre l’angle mateix de l’ull.”

“La gran dormida”, encadena acció, assassinats, intrigues mafioses, tràfic d’influències, corrupció, negligència policial,… També passions entre els diferents personatges, la descripció de l’ambient de Los Angeles, les seves luxoses urbanitzacions i els barris pobres i marginats.

Però pel damunt de tot, destaca Marlowe, un personatge que manté la seva poderosa fascinació malgrat el pas del temps i la gran proliferació de diferents models de detectius. .  profundament humà, enamoradís, desinteressat,  bon professional, eficient, descarat, intrèpid…

Les sortides enginyoses, farcides d’humor i d’ironia, sempre ens sorprenen.

“—Us aposto que no sabeu com he entrat.

Jo vaig encendre un cigarret i la vaig mirar amb uns ulls fonedissos.

—Prou que ho sé. Heu entrat pel forat del pany, com Peter Pan.

—Qui és Peter Pan?

—Oh, un tipus que vaig conèixer a la piscina.

Així com les seves reflexions, sovint instintives però mai ingènues.

“Tenia l’austera simplicitat de la ficció més que no pas la textura complicada de la realitat.”

Marlowe és un personatge de vida austera, casa i despatx modestos.

D’una gran orgull professional i d’una estricte escrupolositat respecte el secret professional. Tot parlant amb el seu client, el General:

“Vós no imagineu les marranades que haig de suportar de tots cantons per fer aquest treball per a vós. Ho faig a la meva manera. Faig tot el que puc per protegir-vos i potser infringeixi algun reglament, però és a favor vostre. El client abans que tot, a no ser que vagi amb males intencions. I fins i tot aleshores el que faig és retornar-li el treball i callar. “

Li agraden les dones, però sempre amb respecte i dignitat.

Com a ex-policia, coneix bé el sistema policial i hi manté una lluita permanent en defensa de la seva professió i autonomia.

No és un fatxenda provocador, però quan és necessari s’hi torna i sap aguantar els cops.

La gran dormida, denuncia la connivència de la policia amb els poderosos, amb la màfia i els seus negocis, tràfic d’influència, corrupció, negligències, etc..

Els que busquen errors o disfuncions narratives, troben en “La gran dormida” algun fil argumental despenjat, com és el no aclariment, per exemple de l’assassinat del xofer de la família Sternwood. A tall d’anècdota, s’explica que quan el productor de la pel·lícula “El  sueño eterno” va preguntar a Chandler qui havia assassinat el xofer, aquest li contestà “Ni puta idea”

“La gran dormida” fent referència a la pròpia metàfora, finalitza amb una reflexió sobre la mort.

“Què hi feia on descanséssiu un cop mort? Tant se valia en un dipòsit d’aigua bruta com en una torre de marbre al cim d’una alta muntanya. Mort, dormíeu la gran dormida, i aquestes coses de detall no us afectaven.”

“La gran dormida”, un gran clàssic de la novel.la negra i el bateig d’un dels més significatius detectius: Philip Marlowe.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s