Junts i prou, Anna Gavalda

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

Camille Fauque treballa de nit i malviu en una petita cambra en unes golfes de París. Amb prou feines es relaciona amb ningú, gairebé no menja i cada vegada està més prima… Ben aviat Camille coneixerà un jove aprenent de xef, malparlat i seductor, que un cop per setmana viatja fins a Tours per visitar la seva àvia i que de mica en mica omplirà l’existència de Camille de tendresa i d’atencions no només gastronòmiques.

Junts i prou explica una història d’amor. La història d’amor entre quatre personatges ferits per la vida. Camille, Franck, Philibert i Paulette són éssers inútils, adolorits i amb un cor pur. Quatre llumins col·locats junts sobre una flama. I, aleshores, zas… Tot s’il·lumina.

Edicions 62.- 416 pàg.- Traductors: Xevi Solé Muñoz, Xavier Garcia Munie

Seix Barral.- Juntos, nada más.- 544 Pàg.

Apunts de lectura

Quatre són els personatges d’aquesta novel.la. Quatre històries de vida que l’autora posa dins d’una casa de Paris, una casa de 400 metres i pendent que els litigis legals dictaminen a qui pertany. Mentre, la gaudeix Philibert,  fill d’una família aristocràtica propietària de l’immoble, i que hi acull de gratis a dos personatges al límit de la marginació social. Per un costat, en Frank, cuiner d’un prestigiós restaurant, treballa tot el dia i no es pot permetre gaudir d’un habitatge propi. La Camille, una jove que treballa per les nits netejant oficines i que malviu a les golfes que li han cedit uns amics que viuen en el mateix edifici. El quart personatge és l’àvia d’en Frank, que a conseqüència d’un accident, el seu net l’ha tret de la seva casa i l’ha portat a viure en una residència.

La lectura d’aquesta novel.la, en els moments que ara vivim, li atorga una significació especial. La crisi del coronavirus ha evidenciat la vulnerabilitat dels éssers humans i ens obliga a reflexionar sobre quines són les opcions més importants de la nostra vida així com la necessitat de la solidaritat.

Els protagonistes de la novel.la, són quatre persones que porten a sobre un drama vital que els ha portat gairebé a la marginació social. Per qüestions diverses, però totes marcades per un passat infernal. Són quatre personatges, en un principi sense punts en comú, gairebé antagònics, però que la necessitat i l’atzar els ha col·locat en un mateix escenari.

Conviure sota un mateix sostre, els portarà a una altra dimensió de vida. A poc a poc. junts i prou, cadascú amb la seva infància traumàtica, aniran refent les seves vides, amb els seus recursos personals que s’aniran evidenciant gradualment fins a convertir-se en eines útils per seguir endavant. Sols estaven condemnats i gràcies a l’altre aconseguiran superar els traumes que els portaven a la marginació social.

“..per primera vegada, tots varen tenir la impressió de tenir una veritable família.

Millor que una de veritat, de fet, una escollida, una estimada, una per la qual havien lluitat i que no els demanava a canvi res més que ser feliços tots junts. No tant sols feliços, de fet ja no eren tant exigents. Estar junts, res més. I això, en sí mateix, ja era una cosa inesperada”.  

 

El resultat del relat resulta ple d’emocions, sense caure en la sensibleria. L’autora va dissenyant amb habilitat cada una de les històries de vida de manera que, en ser una novel.la llarga, permet anar-les seguint una a una, cadascuna amb la seva singularitat. Potser la més treballada és la de Camille, la que aporta més misteri i intriga i la que es converteix en l’eix central de la novel.la. Quan la coneixem està ensorrada en el seu pou personal, a poc a poc se’n va sortint, però durant tota la narració es va fent una reflexió recurrent: Ja he arribat a tocar fons per tal de començar a pujar de rebot?

Els diàlegs és un dels punts fort de l’estructura narrativa. Un recurs narratiu molt útil que dibuixa, per exemple,  perfecte i eficaçment el perfil d’en Frank. Les seves sortides masclistes, el seu sentit de l’humor, un personatge ordinari i primitiu. Un contrast respecte els altres personatges, especialment respecte a la Camille.

Un recurs narratiu ben diferent és el que fa servir per descriure a Philibert, elegant i distingit. Un aristòcrata que és fora del món i precisament per això resulta atractiu ja que desentona en un món basat en el tenir i no en l’ésser. És un savi llicenciat, gran coneixedor de la història de França i n’obstant això treballa venent postals en un museu.

L’àvia és un personatge entranyable i vital, tot un homenatge a la gent gran que és víctima a vegades de l’abandonament pels mateixos familiars.

El sentit de l’humor és present a tota la novel.la, un recurs narratiu que reforça el seu sentit clarament vitalista.

El fet que la Camille sigui pintora i culte, permet a l’autora un discurs sobre la necessitat del coneixement i de l’art, enfront d’una vida immersa en la ignorància (Frank). Però, sempre allunyant-se d’una manera expressa de tot elitisme intel·lectual.

La casa on conviuen els quatre, esdevé un personatge més, un palau, farcit d’història i records de la família aristocràtica, un museu antic al mig de Paris.

Junts i prou, malgrat tenir un final previsible, és una novel.la que explica una bona història amb uns personatges potents i amb uns recursos narratius que fan que la seva lectura sigui agradable i que enganxi.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s