El gran rellotge, Kenneth Fearing

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

El títol d’El gran rellotge fa referència a la maquinària del destí. Com a peces d’una màquina complexa s’enllacen diferents relats, sota les perspectives de personatges diversos, al voltant dels fets que acompanyen l’assassinat d’una dona. Una estructura emblemàtica, un alè crític i satíric, i un notable vigor poètic conflueixen a El gran rellotge i la situen com una de les novel·les més importants que ha donat el gènere negre.

Edicions 62 (seleccions de la cua de palla 74).- 144 pàg. Traducció de Manuel se Seabra.

Apunts de lectura

“El gran rellotge” té una significació especial dins del gènere de la novel.la negra. Allò que centra la història no és la investigació d’un crim ja sigui per la policia o per un detectiu, sinó que l’eix central de la trama és el procés d’angoixa de l’ànima humana davant un fet inesperat i traumàtic. En aquest cas el crim és un catalitzador de l’acció. Aquests tipus de novel.la s’han catalogat sovint com de suspens. Aquesta, és sens dubte una espectacular novel.la negra de suspens.

En “El gran rellotge” no hi ha un detectiu que investigui un cas criminal sinó que el protagonista és un periodista. No hi ha el misteri de qui va assassinar la víctima, ja que el lector ho viu directament. Tampoc hi ha l’afany de la justícia per atrapar l’assassí.

El protagonista, George Stroud, és un periodista executiu d’una gran empresa editorial, casat i amb dos fills. La seva afició a les dones i la seva vida libidinosa li causarà un inesperat i greu problema durant un cap de setmana aprofitant que la seva família està de viatge. Sobtadament es troba sotmès dins el mecanisme impecable de l’enorme màquina que no pot ser desafiada: el gran rellotge.

 “ I quan sona l’hora, en el gran rellotge, és de fet la nostra hora, el nostre dia, el moment precís.”

George Stroud, per la seva gran capacitat professional, serà l’encarregat per la màxima jerarquia del grup editorial on treballa de dur endavant una investigació per tal de trobar el testimoni presencial que els pot comprometre en un crim. Un testimoni que només el propi Stroud coneix, ja que és ell mateix quan va acompanyar la seva amant a casa seva.

Stroud, està sotmès a diverses pressions. Respecte a la seva família per tal que no descobreixi la seva infidelitat durant el fatídic cap de setmana. Respecte a la investigació que ell lidera i pels riscos que suposaria que arribés a bon port, especialment per la seva integritat física. Respecte a la mateixa policia que investiga l’assassinat,….

“Les dues línies d’investigació, la de l’organització i l’oficial, s’apropaven com tenalles invisibles. Jo podia sentir com s’apropaven.

Vaig pensar que era només un instrument, una enorme màquina, i la màquina era cega. Però encara no m’havia imaginat el seu pes i el seu poder cruixidor. Era demencial. La màquina no pot ser desafiada. Cria i anihila alhora, fent cadascuna d’aquestes coses amb una imparcialitat glacial. Mesura la gent de la mateixa manera que mesura diners, i el creixement d’arbres, el temps de vida dels mosquits i la moral, l’avançament del temps. I quan sona l’hora, en el gran rellotge, és de fet la nostra hora, el nostre dia, el moment precís. Quan diu que un home té raó, és que en té, i quan el troba equivocat, està fotut, sense apel·lació. És tan sord com cec.” Pàg. 117

El gran rellotge es posa en marxa, i el seu tic tac marca en la vida del perseguidor i perseguit un trepidant ritme d’angoixa que ens enganxa a la lectura fins el final. Més que no pas la investigació d’un crim, l’eix central de la trama és el procés d’incertesa que pateix Stroud a mesura que avança el treball d’investigació que ell dirigeix.

Malgrat ser una novel.la publicada el 1946 resulta ser de rabiosa actualitat. Tant per l’escenari d’una gran corporació de medis de comunicació com per la universalitat dels propis fets de la condició humana.

L’estructura de la novel.la està integrada per 19 capítols, 19 veus de personatges, tots en primera persona, talment com si fos una novel.la coral. El protagonista principal, George Stroud, n’encapçala 11.

“El gran rellotge corria arreu, no passava ningú per alt, no ometia ningú, no oblidava res, no recordava res, no sabia res. No era res, m’agradaria afegir, però sabia que no era així. Ho era gairebé tot. Tot el que hi ha. “

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s