El Casalot, Charles Dickens

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

“Jarndyce i Jarndyce s’eternitza. Aquest procés estrafolari s’ha complicat tant amb el pas del temps que cap persona viva sap de què va. (…) Al llarg de la causa ha nascut un bé de Déu de criatures; un bé de Déu de gent jove s’hi ha casat; un bé de Déu de vells s’hi ha mort. Una pila de gent s’ha vist abocada d’una manera delirant a ser part en el procés de Jarndyce i Jarndyce sense saber com ni per què; famílies senceres n’han heretat odis llegendaris».

 

Tan espès com la boira que envolta amb persistència el morós Tribunal de la Cancelleria, el cas Jarndyce i Jarndyce condiciona la vida dels orfes Ada Clare, Richard Carstone i Esther Summerson, i també la de l’honrat John Jarndyce, el seu tutor, propietari de l’edifici conegut com El Casalot. Al voltant d’ells es mouen tot de personatges característics del Londres de mitjan segle XIX, entre els quals es compta el senyor Bucket, el primer detectiu de la literatura.

Barreja de sàtira, tragèdia i intriga policial, El Casalot és un dels cims indiscutibles de l’edat d’or de la novel·la europea. Ara, per fi, podem llegir-lo en català en una esplèndida traducció de Xavier Pàmies.

“El cosmos de Dickens, el seu Londres fantasmagòric i la seva Anglaterra visionària apareixen a El Casalot amb una claredat i una mordacitat que superen qualsevol altra obra seva (…) No hi ha cap més novel.la en llengua anglesa que inventi tant.”

Harold Bloom, El cànon Occidental

 

Edicions Destino.-  Pàgines: 1120.- Traductor: Xavier Pàmies Giménez.

 

Apunts de lectura

Ara que estem confinats a causa del coronavirus, és un bon moment per llegir una novel.la llarga que, com les series televisives que s’han posat de moda, ens permet anar seguint capítol rere capítol els avatars de cada personatge durant un quant temps.

El casalot comença envoltada de la boira de Londres i tota la novel.la està impregnada de boira, pluja, neu, fang… Talment una metàfora del món que descriu.

“Boira a tot arreu. Boira riu amunt, on sura enmig de verdes deveses i mitjanes; boira riu avall, on llisca, espessa, entre els embarcadors i la brutícia riberenca d’una gran (i sòrdida) ciutat. Boira als aiguamolls d’Essex, boira als serrats de Kent. Boira esmunyint-se a les cuines de les naus carboneres; boira planant per les drassanes i arrapant-se al cordam dels grans vaixells; boira caient damunt la borda de les gavarres i les barques.” Pàg.16

La Boira, una metàfora que envolta la Cancelleria, el tribunal suprem d’Anglaterra, la institució de l’alta judicatura, anquilosada, inoperant, corrupta, etc.

“Però la boira no arribarà mai a ser prou espessa, ni el fanguissar prou fondo, per estar a l’altura de la situació d’empantanegament que aquest Tribunal Superior de la Cancelleria, el més mesquí de tots els vells pecadors, exhibeix ara com ara a la faç del món”.

Han passat molts anys, però hi ha institucions que preserven encara les seves rovellades, nefastes i inoperants costums.

“Aquell cerimonial es desenvolupava amb tota parsimònia un dia rere l’altre i un any rere l’altre, sempre en la deguda forma; de veure com l’il·lustríssim canceller i tora la trepa de lletrats de sots seu es miraven entre ells i miraven el públic com si cap d’ells sabés que la institució era una amarga burla, era vista amb horror, menyspreu i indignació generals i era tinguda per una cosa tan escandalosa i nefasta…” Pàg. 448.

Tots els personatges de la història tenen les seves vides condicionades d’alguna manera per les terres pantanoses i podrides de la judicatura. El Casalot és ple de simbologia del món decrèpit de la judicatura. Així la botiga del vell Krook, situada al costat de Cancelleria, és plena de ferralla i trastos vells. També els ocells engabiats a la casa de la senyoreta Flite, habitual seguidora de les sessions a la Cancelleria i que l’han fet embogir.

Una, de les moltes qualitats del Casalot és la galeria de personatges que Charles Dickens hi presenta. Personatges diversos de totes les condicions socials que retraten una societat, des dels representants de la llei, de les bones costums de les famílies més acomodades, de l’aristocràcia, de la vida dels servents i dels estrats més miserables, l’exèrcit, la medicina, els menestrals, la burgesia, etc.. La representació d’una societat de grans contrastos, els més rics i els més pobres, una diversitat que viu interrelacionada.

Personatges com la família Smallweed que només els mou la cobdícia i la usura. La posta en escena de les actuacions dels membres d’aquesta família és una magnífica  i il·lustrativa actuació teatral. També destaca la falsa filantropia de la senyora  Jellyby, la qual de cara a fora és la personificació de l’amor al gènere humà, però a casa seva descuida i abandona els seus propis fills que viuen en la misèria. Un altre personatge emblemàtic és el tot poderós procurador de l’aristocràtica família de sir Leicester Dedlock. Un personatge solitari, amargat i misteriós que és el rei del clavegueram de la judicatura, manipulador i coneixedor dels més grans secrets. Les relacions entre els amos i els servents són encara les d’una societat preindustrial, per exemple quan la senyora de sir Leicester es nega a que la seva jove assistenta l’abandoni per casar-se.

A l’altre costat de la balança hi ha la gent plena de magnanimitat, humil, amigable i honrada. Uns personatges però, que viuen en la incertesa, en la frustració, supeditades al poder, en l’esperança d’un futur millor…Alguns aconsegueixen a través de la seva feina el reconeixement social, altres es queden pel camí enterrats en cementiris abandonats, altres com la protagonista Esther, una nena òrfena, que aconsegueix realitzar-se gràcies al seu tutor que li permet desenvolupar els seus recursos personals.

Tot plegat, El Casalot, mostra una gran complexitat en la trama en base a una multiplicitat de personatges.

L’estructura narrativa d’El Casalot està desenvolupada a través de 67 capítols que corresponen a les vint entregues mensuals de la novel.la. Tota una sèrie de l’època. Alguns capítols, els que corresponen als relats que fa l’Esther, són en primera persona, la resta a través d’un narrador omnipresent.

Cal fer especial esment en les expressions verbals dels personatges les quals els retraten significativament. Per exemple, la gran riquesa de fórmules de cortesia en el tracte de la gent benestant i dels lletrats del poder judicial. O, en contraposició, la simplicitat d’esperit del jove Jo, que no sap “mai re” ,(…) que “no pertany a cap ordre ni a cap lloc; no pertany ni als animals ni a la humanitat.

A partir d’un moment determinat, la història agafa un gir inesperat a causa d’un assassinat, la qual cosa implica un fort estímul a la intriga ja de per sí existent. L’estructura de novel.la policíaca va agafant cos de la ma del policia Bucket, tot un model de detectiu, directe, eficient, resolutiu, empàtic. Gran coneixedor de les interioritats de la societat de Londres i especialment de la naturalesa humana, un element fonamental en les seves estratègies detectivesques.

Tota la novel.la destil.la una ironia punyent, sarcàstica, especialment dedicada als personatges poderosos. Així en parlar d’una familiar de Sir Leicester que visita la casa de camp:

“Fora d’aquí, però, és més aviat temuda, a causa de l’abús que fa del coloret i de la persistència que té a exhibir-se amb un antiquat collaret de perles que sembla un rosari d’ous de pardal”. Pàg. 505

Per exemple, respecte al sistema democràtic, exposa satíricament la consideració que l’aristocràcia en té, celebren una festa en la casa de camp de sir Leicester tot exaltant els seus representants polítics.

“Aquests són els gran actors a qui està reservada l’escena. Hi ha altra gent, sens dubte- un gran nombre de figurants a qui convé adreçar-se de tant en tant i amb els quals s’ha de comptar per fer crits o cors, com a l’escena teatral.” Pàg. 219.

Les emocions estan reservades al personatges humils i plens de bonhomia, que n’hi ha un quants i Dickens s’hi dedica amb una especial predilecció.

Hi ha el contrast entre la vida del camp i la de la ciutat. Així com un apunt de la incidència de la revolució industrial en forma d’una immersió que fa un personatge vers la regió siderúrgica del nord, d’una fàbrica de ferro i acer.

“A mesura que s’acosta a la regió siderúrgica del nord, les verses i delitoses deveses com les de Chesney Wold queden enrere, i el paisatge es comença a omplir de carboneres i muntanyes de cendra, altes xemeneies i edificis de maó vermell.“ Pàg.1074.

Charles Dickens, crea una gran narració polièdrica, una sèrie que en diríem ara, amb elements narratius diversos, des del drama intens fins a la novel.la negra. I sempre a tall d’una faula social. Sempre amb un missatge social.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s