Retrat en fum, Bill S. Ballinger

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

Krassy? Una noia, gairebé una ombra adolescent entrevista a la vora del llac. Un somni que retorna al cap dels anys. Una il·lusió. Uns braços tendres. Unes besades enllaminidores. Un cos càlid que es plega als jocs de l’amor.

Krassy? Una fugitiva de casa seva. Una oportunista. Un cap fred i calculador. Un cor ambiciós. Una voluntat tensa i despietada. Una consciència sense escrúpols.

Krassy? Perquè l’havia coneguda, perquè l’havia estimada, perquè havia confiat en ella, April ja no es podria permetre mai el luxe de faltar a la llei, car si ho feia, ell que no havia fet res, moriria rostit a la cadira elèctrica…

Edicions 62 (la cua de palla 15).- 162 pàg.- Traducció: Francesc Pagès.

Apunts de lectura

Paco Camarasa (mort el 2018) de la tristament desapareguda llibreria Negra i Criminal de Barcelona recomanava, com a lectura de l’estiu del 2015, “Retrat en fum”:

“Un clásico para recuperar. ‘RETRATO DE HUMO’, de Bill Ballinger (RBA). Lo recomendamos James Elroy y yo… en la faja del libro. Una de las mujeres más perversas de la novela negra de los 50.”.

Totalment d’acord amb les dues afirmacions, un clàssic amb una protagonista molt perversa i guapa, una autèntica femme fatal de la novel.la negra.

La novel.la és ambientada els anys 40 a Chicago i narra la història del jove Danny April que per atzar troba un retall de diari antic en el qual hi apareix la foto d’una noia que li  desperta el record d’haver-la vist fa ja uns quants anys.

“Només l’havia vista una vegada…i el record d’aquella noia em va perseguir arreu durant moltíssims anys” Pàg. 14.

Danny April, un emprenedor que acaba de muntar una empresa de cobrament de morosos, es dedica a buscar d’una manera compulsiva a la noia Krassy Almauniski. I ho explica fil per randa:

“Si tot això ho arribo a explicar a segons qui, puc considerar-me un home mort.

I a més, qui em creurà?

Ja que l’assumpte, vist en conjunt, no té sentit. De cap manera és comprensible. Ho he mirat i remirat per tots costats i contínuament m’ho discuteixo amb mi mateix. I per acabar-me de fastiguejar, fins arribo a somiar-ho. I això no és tot. No acabo de comprendre com va succeir. Vaig resseguint tot l’afer, detall per detall, i un cop resumit se’m presenta confús. És com si volgués pintar un retrat amb una galleda plena de fum.”. Pàg.5

A través de capítols alternatius dels dos personatges, la narració va explicant els corresponents avatars d’un i de l’altra. En primera persona, Danny va narrant el treball d’investigació perseguint la noia. Altrament, un narrador omnipresent, relata la història de la Krassy.  Cada vegada que Danny troba una pista li desapareix com el fum, i la noia va canviant successivament de feina, de casa i de nom: Krassy, Katherine, Karen, Candice, senyora Dana Waterbury…

El perfils dels personatges son descrits explicant  les motivacions de les respectives conductes. Un retrat psicològic. Ella, una jove molt guapa, rossa i decidida que fa servir els seus recursos de bellesa per seduir els homes i aconseguir els seus propòsits. Sota una aparent timidesa i fragilitat s’hi amaga una ment freda que planifica amb precisió els seus plans i els acompleix amb eficàcia.

“La noia no es feia il·lusions sobre la situació de la dona en el món dels homes. Estava acostumada a la idea que els homes s’embriagaven, fornicaven, es rebentaven la setmanada, maltractaven els seus infants i apallissaven les seves mullers. Krassy es feia càrrec que tot allò que podia arribar a posseir, ho havia d’obtenir d’algun home.” Pàg. 49

Ell, una pulsió irrefrenable per trobar Krassy amb el convenciment que ho aconseguirà, malgrat els encerts i fracassos.

“Quan relato tot això, ho faig amb el convenciment que us ho faré veure des del punt de vista que jo ho veia. Ja sé que em tindreu per un esbojarrat, que pel sol fet d’haver vist un retrat es posi a buscar incansablement una noia que no ha conegut mai; i encara més, quan desconeix el percentatge que té…, fins en el cas d’arribar-la a trobar. Però alguna cosa hi deuria haver que m’empenyia, i tot allò que sabia era que si Krassy Almauniski era viva, jo la trobaria.

Tots els dies, setmanes i mesos que vaig passar anant darrera indicis, pensava en ella com si fos la meva promesa. Se’m va fer tan real com si cada nit estigués citat amb ella. Havia mirat tantes vegades el seu retrat, que podia veure tots els detalls de la cara amb els ulls tancats.” Pàg. 103.

D’una manera gradual els camins dels dos protagonistes es van acostant la qual cosa esdevé un motor d’intriga “in crescendo”. Un, fent investigacions i l’altre realitzant el seu calculat pla per aconseguir  el triomf i l’èxit. Un el mou el desig i l’amor, l’altre la cobdícia i l’èxit social.

Retrat en fum, un gran clàssic de novel.la negra, una joia, amb una singular estructura narrativa  i una femme fatal paradigmàtica.

 

                               

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s