Gent normal, Sally Rooney

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

En Connell i la Marianne han crescut al mateix poble de l’interior d’Irlanda, però en realitat provenen de dos mons molt diferents. La Marianne és una noia orgullosa, inadaptada i solitària. En Connell és un dels nois més populars de l’institut. També és el fill de la dona de fer feines de la mansió on viu la Marianne. Quan, tot i les diferències socials, sorgeix entre ells una connexió especial, provaran de mantenir-la oculta.

Gent normal és una història delicada sobre com una persona pot transformar la vida d’una altra. És també una novel·la contundent sobre la incomunicació, sobre com ens sentim, sobre com necessitem els altres per ser qui som i, sobretot, quines relacions de poder i domini s’estableixen dins les relacions amoroses. És irònica i seductora, perspicaç i atrevida.

Edicions El Periscopi.- 304 pàgines.- Traductor: Ernest Riera

Apunts de lectura

La novel.la desenvolupa la relació entre Marianne i Connell durant un itinerari temporal de 4 anys, des de l’institut fins a la universitat. Un itinerari a cavall des d’un poble d’Irlanda (Carricklea) a Dublín, quan ambdós van a la universitat (el prestigiós i elitista Trinity College).

És a l’institut quan es posen les bases de la seva relació amorosa, condicionada per tot un seguit d’elements que seran presents durant tot l’itinerari com és el fet de pertànyer a una diferent classe social. Connell és fill de mare soltera que per guanyar-se la vida treballa de dona de fer feines, entre d’altres llocs,  a la casa de la família de Marianne. Aquesta té un gran dèficit afectiu per part de la seva família i a més físicament no és massa agraciada per la  qual cosa pateix “bullying “” a l’institut. Amb aquests vímets, d’entrada, podríem pensar que estem davant d’una història amorosa típica i tòpica d’una novel.la del segle XIX.

Només en iniciar l’itinerari ja salta la sorpresa per la porta de l’estil narratiu. Un estil basat en uns diàlegs singulars, àgils, directes, col·loquials, sense guionets, sense el verb per indicar qui parla en cada moment. L’ús permanent de la forma el·líptica de manera que deixa en mans del lector la percepció de qui està parlant en cada moment talment com si hi fos present. L’absència de descripcions ambientals i el buidat de tot allò accessori encara remarca més la necessària intervenció del lector.

Ambdós personatges són intel·ligents, els més intel·ligents, amb una competència sana per ser els millors de l’institut i també de la universitat. Connell, a més, rep la consideració social de ser una bona persona i un líder esportiu sense fer-ne cap ostentació.

En canvi, Marianne, a l’institut és considerada una persona auto marginada i esquerpa. De manera que la vergonya que té Connell que se sàpiga que té una relació amorosa amb Marianne, el porta a cometre el pecat original més execrable: repudiar-la públicament. Un dels condicionants que afectaran la seva relació futura.

El canvi d’ambient a la universitat incideix radicalment en la situació del personatges: Connell se sent descol·locat i sense amics i en canvi Marianne és la reina de la festa. Tot un joc d’inversió en el qual la pertinença a la classe acomodada facilita la relació social d’una manera determinant. Si a l’institut, la Marianne era l’aneguet lleig, a Dublín el marginat és Connell.

És en aquest context quan comença l’itinerari de la relació afectiva entre els dos personatges. Un itinerari ple d’avatars en un ambient social i cultural dominat per les múltiples relacions sexuals diferents i casuals. Tota una tipologia de relacions en les quals la festa, l’alcohol i la droga hi sovintegen tot facilitant els contactes.

Sembla que allò que es proposa Rooney és narrar una història d’amor i amistat entre dos protagonistes que estan destinats a orbitar junts per sempre, amb més o menys distància, però sempre amb una interrelació de dependència. Així, la narració dona compte de les aventures amoroses de cada protagonista i també entre ells mateixos, amb tota una casuística: amistat amb sexe però sense compromís de fidelitat; amor amb compromís; desamor; sexe pel sexe; brots de sadomasoquisme, etc.

L’itinerari de la parella, podríem dir que va d’una situació de “anormalitat” a una de “normalitat”, entenent aquesta en el sentit d’una parella estable i amb un compromís d’estabilitat. Així, la parella creix emocionalment perquè les seves experiències els hi aporten el bagatge per fer-ho, amb sentit crític, i sempre tenint-se un a l’altre com a xarxa de seguretat.

A la novel.la hi ha poca filosofia per prendre apunts. Hi ha, però, un discurs que cal remarcar: la incidència de l’esfera social en l’esfera individual. Una incidència a vegades molt subtil però que condiciona la vida. Per exemple, Marianne entén la seva condició econòmica privilegiada en veure que per Connell aconseguir la beca és prioritari per poder seguir els seus estudis i compensar la desigualtat d’oportunitats. Una de les idees del llibre és que l’accés a l’educació ajuda a trencar la barrera de la classe social i ajuda a establir la igualtat d’oportunitats. Malgrat la mare de Connell treballa de dona de fer feines a casa de la Marianne, el seu fill pot anar a la mateixa escola i establir una relació.

Els condicionaments inicials, especialment la diferent classe social és van fonent a mesura que avança la relació i es normalitza.

La intriga la trobem en el procés de relació dels dos personatges durant quatre anys tot seguint les diverses peripècies d’amor i desamor.

El recurs narratiu a cada capítol de la tècnica del flashback li permet al narrador explicar situacions anteriors al present narratiu per tal d’anar encaixant les peces.

Els personatges de les dues mares tenen una funció narrativa per fonamentar els perfils dels dos protagonistes:  la d’en Connell, bona mare, tolerant i progressista, i, la de la Marianne, freda, descuidada, permetent  l’assetjament violent del germà.

Una altra línia argumental és el paper fonamental de la comunicació, la capacitat de retrobar-se físicament i emotiva quan algú dels dos es troba en problemes.

Quin és el concepte de normalitat per a l’autora? Què vol dir “gent normal”?. D’una manera explícita no hi ha cap discurs al respecte, potser se’n pot deduir, a la vista d’allò que acabem de llegir, que la normalitat és paradoxalment una cosa molt complexa, amb molts alts i baixos anímics, amb lluites i satisfaccions, amb il·lusions i frustracions… Aquest, en tot cas, seria el missatge universal que afecta tothom.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s