Novel·la d’escacs, Stefan Zweig

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

Negat per qualsevol altra activitat intel·lectual, Mirko Czentovicz va revelar-se des de nen com un geni dels escacs, i ara n’és el campió del món. Però, en un viatge de Nova York a Buenos Aires, li sorgeix un contrincant enigmàtic: el senyor B., un noble vienès que fuig dels nazis. Un dels passatgers del vapor prova d’acostar-se a tots dos personatges, i així, junt amb ell, el lector en descobreix les històries i assisteix a la seva confrontació. En aquesta Novel·la d’escacs, doncs, se’ns presenta, d’una banda, l’enfrontament de dues naturaleses antagòniques i, de l’altra, la fragilitat i la força de la persona sotmesa a una pressió extraordinària. I tot això, en una història construïda amb art de mestre i amb bones dosis d’intriga.

Quaderns Crema.- 104 pàgines.- Traductor: Manuel Lobo

Apunts de lectura

“Novel·la d’escacs”, l’últim llibre que escrigué Zweig (1942) i que va aparèixer pòstumament després del seu suïcidi a Brasil. L’edició alemanya no va aparèixer al mercat fins al 1974.

La novel.la ens relata el trajecte en vaixell des de Nova York a Buenos Aires en el que hi viatja el campió del món d’escacs per anar a jugar un torneig. Un personatge que, malgrat procedir de la pobresa de la qual en va poder sortir en ser reconegut com un nen prodigi, s’ha tornat tibat, cregut, prepotent i amb gens d’empatia. Un dels viatgers, molt ric i poderós, per tal de conrear el seu ego, aconsegueix un acord econòmic amb el campió per tal que es digni a jugar una partida d’escacs en el saló del vaixell amb presència i participació de diversos viatgers. Entre el viatgers en sobresurt un capaç d’inquietar el joc del campió.

A partir d’aquest moment, s’obre un parèntesi a través del qual el viatger desconegut (DrB) explica en una llarga conversa la seva història de vida al narrador que és el que en primera persona relata la novel.la. A l’Àustria dels anys trenta, és a dir a l’estat austro-feixista, era un gestor d’actius de la noblesa la quan cosa interessava molt les autoritats nazis. La narració esdevé una explicació dels mètodes de tortura psicològica que emprava el nazisme a persones significades econòmica o políticament. El protagonista, a través del joc d’escacs en solitari, aconsegueix que en un primer moment li sigui un antídot per resistir els interrogatoris del nazis. Però finalment acaba embogint, “intoxicació per escacs”. Es converteix en jugador i oponent en una sola persona. Jugar mentalment contra si mateix, blanques i negres simultàniament, estar en constant conflicte amb ell mateix perquè sempre guanya, però sempre perd, el porta a un deliri esquizofrènic. El presoner escapa dels nazis gràcies al joc d’escacs, però paradoxalment és abatut per aquest mateix joc.

“Quan un juga contra sí mateix, es produeix una situació incongruent en la qual un mateix cervell ha de saber i al mateix temps no saber, ha de ser capaç d’oblidar completament quan juga amb les negres allò que volia quan jugava amb les blanques. Un  doble pensament com aquest, pressuposa en realitat una divisió absoluta de la consciència. (…); voler jugar contra un mateix representa, en definitiva, una paradoxa tan gran com voler saltar sobre la pròpia ombra”.

La partida d’escacs, les partides, és un recurs narratiu de la novel.la de primer ordre per tal d’aconseguir un clima d’intriga trepidant fins el final.

A la “Novel·la d’escacs” es reuneixen diverses biografies diferents de diferents nivells socials. El milionari del petroli McConnor amb la seva confiança en si mateix adquirida a través de la riquesa. El campió Mirko Czentovic que ha aconseguit l’autoestima a través del joc d’escacs però que trontolla psicològicament fora del tauler. El Dr. B. amb els seus dimonis interiors produïts pel terror nazi i a través del joc d’escacs. Tothom, a la seva manera està connectat jugant a escacs, ja sigui per passatemps i ostentació (milionari McConnor), com a salvació d’una situació de pobresa,  com a salvació i maledicció alhora (Dr. B.).

La forma d’un narrador en primera persona, atorga autenticitat a la novel.la.

“Novel.la d’Escacs” és una metàfora per criticar l’horror del nazisme i els traumes brutals en les persones malgrat no estar confinades en els infernals camps de concentració.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s