Sonata a Kreutzer, Lev Tolstói

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

Pózdnyshev, el protagonista de este intenso relato, explica a un compañero de viaje las razones que lo impulsaron a matar a su mujer. A través de la narración de este personaje, Tolstói arremete contra la hipocresía de los valores burgueses, un velo de ilusión que apenas oculta las oscuras pulsiones y la violencia subyacentes en las relaciones humanas. El crimen de Pózdnyshev halla su expresión simbólica en los contundentes acordes iniciales de la Sonata a Kreutzer de Beethoven; interpretados en un salón burgués «entre damas escotadas», desatan un torbellino de fuerzas capaces de transformar el alma del oyente. La música actúa como el cuchillo del asesino: ambos rasgan el velo de las apariencias, abriendo una grieta por la que irrumpen potencias imposibles de controlar.

Acantilado.- 168 pàgines.- Traductor: Ricardo San Vicente

Apunts de lectura

A la novel.la hi ha dos narradors. A l’inici, en tercera persona, un narrador situa l’escenari de l’acció en un vagó de tren en el qual es desenvolupa una conversació entre diversos viatgers sobre l’amor i les relacions amoroses. Però, l’eix central de la novel.la l’ocupa un narrador en primera persona que a manera de confessió explica a un viatger desconegut la història de la seva vida. És un monòleg durant el qual, l’interlocutor està mut i estàtic, només dóna unes mínimes senyals de vida per indicar que està escoltant, però el que monopolitza la conversació és el protagonista Pozdnishev.

A través d’aquesta estructura narrativa, Tolstoi reflexiona sobre diversos temes: l’amor, el matrimoni, les relacions sexuals, la maternitat i els fills, la infidelitat, el paper de la dona, la gelosia, etc. En aquesta estructura narrativa de monòleg, és el lector qui ocupa el seient del davant del personatge que relata la seva vida. Les valoracions morals i ètiques, el refús o l’acord amb les idees del parlador, les realitza el propi lector. Allò que podria ser un discurs sobre psicologia avorrit, esdevé una història personal amb la seva intriga. Malgrat sabem el final seguim atents a les circumstàncies que hi porten. També sabem que la conversació està acotada al final del viatge en tren a mesura que les estacions van passant.

Amb aquesta  estructura de novel.la dins la novel.la, el llibre narra la història de Pózdnishev, un home de classe benestant, de costums hedonistes en la seva joventut i que finalment ha decidit optar pel matrimoni com la institució social que li permet satisfer de la millor manera les seves necessitats sexuals.

A manera d’apunts sobre el paper de la dona, cal esmentar que, precisament en el moment que la muller del protagonista realitza una activitat artística, és quan al marit se li desencadena la tempesta de gelosia que el portarà al tràgic final.

La música, en boca del protagonista, és una font de pecats de concupiscència.

Altrament, quan la dona per l’acció mèdica esdevé infèrtil, és quan al marit se li desperta, millor que mai, el desig i la pulsió sexual.

Podríem qualificar La sonata a Kreutzer com a novel.la filosòfica farcida de reflexions sobre l’amor i les relacions amoroses. Una altra cosa però, és la conclusió annexa ( post-faci) de l’autor a través de la qual manifesta voler explicar l’actitud del personatge de la Sonata a Kreutzer. Significa una explicació moralista i fora de lloc des d’un punt de vista de la creació artística.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s