El boxeador polaco, Eduardo Halfon

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

Un abuelo polaco cuenta por primera vez la historia secreta del número que lleva tatuado en el antebrazo. Un pianista serbio añora su identidad prohibida. Un joven indígena maya está desgarrado entre sus estudios, sus obligaciones familiares y su amor por la poesía. Una hippie israelí anhela respuestas y experiencias alucinógenas en Antigua Guatemala. Un viejo académico reivindica la importancia del humor. Todos ellos, seducidos por algo que está más allá de la razón, buscan lo hermoso y lo efímero a través de la música, las historias, la poesía, lo erótico, el humor o el silencio, mientras un narrador −profesor universitario y escritor guatemalteco también llamado Eduardo Halfon− empieza a rastrear las huellas de su personaje más enigmático: él mismo.

Publicado por primera vez en 2008 y traducido a una decena de idiomas, El boxeador polaco −que aquí se presenta en la versión concebida inicialmente por su autor, incluyendo La pirueta− se ha convertido en un referente indiscutible de la literatura latinoamericana reciente.

Libros del Asteroide.- 200 pàgines

Apunts de lectura

El boxeador polaco”  reuneix un conjunt de contes de temes diversos i amb diversos fils conductors, de manera que li atorguen una unitat literària.

Així, en tots els contes, el narrador actua de fil conductor en la mesura que és el propi autor amb diferents noms: Eduardo Halfon, Halfon, Dudú, Eduardito,.. Estaríem en allò que anomenem auto ficció en la qual el narrador és també protagonista i la biografia constitueix un element narratiu.

També, en tots els contes hi ha el tema de la identitat personal de l’autor. Ja sigui parlant dels orígens familiars, de la llengua, de les costums, del menjar guatemalenc, etc. Pertany a un arbre genealògic familiar d’una certa complexitat (passat de la família jueu i polonès). S’hi respira un to d’un cert desarrelament i de conflicte d’identitat.

Un altre fil conductor és l’anècdota del seu avi, supervivent dels camps de concentració nazis. A més, a més, de ser el conte que dóna nom al recull, “El boxeador polaco”. En aquest conte utilitza l’estructura narrativa d’una història dins d’una altra història, tot diferenciant la persona del narrador, tercera persona o primera persona, segons qui parli.

Una característica recurrent a tot el llibre és la proliferació de referents de l’autor, ja siguin literaris, musicals, cinematogràfics. És un efecte col·lateral que convida a tastar el diferents referents, ja siguin contes d’altres autors, ja sigui música de jazz (el pianista i compositor Thelonious Monk), música gitana, etc..

En aquest sentit cal apuntar que el relat “La pirueta” és un viatge en tots els sentits: geogràfic, cultural, ple d’aventures i coneixences…Una deriva catalitzada pel fer de seguir els passos d’un conegut pianista però que l’instint de curiositat del protagonista envaeix l’acció impregnada d’intriga, sorpresa, música, sexe…

Obren i tanquen el llibre dos relats sobre la literatura, talment com obrir i tancar el cercle d’aquest passeig literari. El conte que obre el llibre ,“Lejano”, un professor de literatura es mostra fastiguejat per la manca d’interès dels seus alumnes i es pregunta si realment la literatura serveix per alguna cosa. No obstant això el conte fa un gir esperançador en descobrir un alumne de família humil (becat) que escriu poesia.

Tanca el llibre el relat “Discurso de Póvoa”. Tal com explica l’autor, l’anècdota de la conversació amb el seu avi sobre la seva experiència en els camps de concentració li desperta una reflexió sobre l’etern tema de la realitat i la ficció en la literatura

“O tal vez la literatura necesita construir una realidad destruyendo otra.” 

Aquest axioma, esdevé l’eix central del llibre en la mesura que tots els contes tenen una volguda i explícita referència real, una referència biogràfica. És a dir, complir aquell principi que una novel.la és sempre un acte màgic a través del qual ens permet conèixer el misteri de les coses.

“El boxeador polaco”, és un llibre singular, amb un discurs que reflexiona sobre la naturalesa i la forma literària  i un clar exponent de la nova literatura llatinoamericana.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s