Ríos, Martin Michael Driessen

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

Las historias que se cuentan en este libro están ambientadas en tres ríos del norte de Europa. En el Aisne, en Francia, un hombre libra una batalla contra los elementos y contra sí mismo; en Alemania, a través del Rodach, el Meno y el Rin, dos almadieros persiguen un sueño que se encuentra más allá de sus fronteras; en un remoto valle de Bretaña, un arroyo es la causa, durante siglos, del enfrentamiento entre dos familias.

Estos ríos, testigos mudos o agentes involuntarios de la alegría o desdicha de las personas, son símbolo de vida, de civilización y de apertura a nuevos horizontes, pero también de la violencia que entraña la naturaleza. Partiendo de ellos, Martin Michael Driessen −uno de los más destacados autores holandeses contemporáneos− ha logrado construir tres historias atemporales, que funcionan como una parábola sobre las virtudes y debilidades inherentes al alma humana, que le han valido el reconocimiento internacional.

Libros del Asteroide.- 192 pàgines.- Traduccció: Isabel-Clara Lorda Vidal

Apunts de lectura

“Rios” és un recull de tres històries. En la primera un actor de teatre fa un viatge en canoa pel riu per reflexionar sobre la seva vida, l’alcoholisme i la seva professió. En el segon relat, dos amics de diferent classe social,  viuen vides paral·leles  des de la infància. A la tercera història, dues famílies franceses, hugonot i catòlica, viuen en una vall dividida per un riu, una frontera de rivalitat ferotge durant segles.

Les tres històries tenen un final inesperat.

El fil que uneix les tres històries, és el riu. Una metàfora, un escenari sobre el qual es desenvolupa els respectius personatges. Una conjugació permanent entre la natura i la vida, de manera que és el riu qui acaba condicionant la vida o fins i tot decidint el final, sigui aquest dramàtic o no.

L’actor de “Fleuve Sauvage” és un home amb una forta lluita interior. Emprèn tot sol el viatge pel diu a manera d’una experiència catàrtica per reflexionar sobre la necessitat d’un canvi de vida, salvar el seu matrimoni, dona i fill. Un home de seixanta anys, addicte a l’alcohol, frustració artística i víctima de cops d’ira sobtats.

Els personatges de “Viaje a la luna” són dos amics del mateix poble. Julius és l’hereu d’una família rica propietària d’una serradora i Konrad és de família humil que aconsegueix treballar-hi de raier (construcció de rais, embarcacions de troncs, i la seva conducció fluvial. Konrad no és gaire ambiciós, el seu únic somni és fer un gran viatge en un gran rai a través del Rin fins arribar al mar.

Com diu Jorge Manrique (Jorge Manrique coplas a la muerte de su padre):

«Nuestras vidas son los ríos

que van a dar en la mar,

que es el morir;

allí van los señoríos

derechos a se acabar

y consumir;

allí los ríos caudales,

allí los otros medianos

y más chicos,

y llegados, son iguales

los que viven por sus manos

y los ricos».

 

El riu és la metàfora de les vides dels dos joves de “Viaje a la luna”. Julius pensa, enfilats al rai aigües avall:

“Hemos sido muchachos en el arroyo, jóvenes en el Meno, hombres en el Rin. Lo he amado, lo  he traicionado, toda mi vida ha girado en torno a él. Pero nunca estuvimos más cerca el uno del otro que ahora, y dentro de un par de hores alcanzaremos el mar, como dos Hombres mayores, sin habernos conocido.”

“Pierre y Adele”, dues famílies enemigues per una disputa dels terrenys que un riu divideix per la meitat. Com a nens intercanvien odis familiars però el joc s’imposa a la discussió. Els adults són tossuts, ambiciosos, i cobdiciosos la qual cosa els amarga la vida. Per un costat, Adèle és desgraciada amb el seu cruel marit, i, per l’altre, Pierre porta una vida pobre i solitària. El riu de la seva petita vall, esdevé un factor determinant.

L’aigua que flueix del riu, el temps passa, i l’escenari va canviant: la Primera Guerra Mundial, la Segona Guerra Mundial i tots els diversos avatars històrics que condicionen el paisatge de les vides. En aquest llibre, el riu és la força d’una vida encallada, una obertura cap a nous mons i el conciliador de vides enfrontades.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s