Escorxador-5, Kurt Vonnegut

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

L’experiència del jove Kurt Vonnegut, soldat d’infanteria i presoner de guerra durant la Segona Guerra Mundial, va tenir una influència profunda en tota la seva obra posterior. A «Escorxador-5», novel·la antibèl·lica per excel·lència, descriu les vicissituds de Billy Pilgrim, un personatge desorientat que en plena Alemanya nazi es despenja del seu batalló i erra entre línies enemigues fins que les tropes de la Wehrmacht l’empresonen prop de Dresden. Vonnegut ens explica la vida d’un Billy desconjuntat, que s’ha desprès de les catenàries del temps i es veu empès a viatjar al passat i al futur. La trama ens captiva guiant-nos desordenadament per diferents episodis de la seva vida, des del contacte amb els extraterrestres de Trafalmadore fins a l’atroç destrucció de la ciutat de Dresden per part de l’exèrcit americà.

Vonnegut és capaç de convertir l’experiència bèl·lica en un seguit de vinyetes divertides sense banalitzar el dolor de la guerra. «Escorxador-5» és una novel·la divertida que no us permet de riure. Un llibre trist que no us farà plorar.

Edicions Proa.- 232 pàgines.- Traducció: Manuel de Seabra

Apunts de lectura

Un dels fets centrals del llibre és el bombardeig de la ciutat alemanya de Dresden realitzat per l’exercit americà just abans de finalitzar la Segona Guerra Mundial, 13 de febrer del 1945. L’autor, Kurt Vonnegut va experimentar personalment el bombardeig en ser un presoner de guerra, hostatjat en un escorxador abandonat, l’Escorxador-5. En produir-se el bombardeig, uns quants presoners es varen refugiar en un soterrani gràcies al qual varen ser del pocs supervivents.

La Força Aèria de l’Exèrcit dels Estats Units van llençar més de 4.000 tones de bombes altament explosives i artefactes incendiaris sobre la ciutat que no tenia cap valor estratègic ni militar.  La tempesta de foc resultant va destruir 39 quilòmetres quadrats del centre de la ciutat i va causar 130.000 víctimes civils. La destrucció d’una de les ciutats més belles i cultes del continent, coneguda com la Florència de l’Elba, ha estat qualificat com una massacre salvatge.

“Escorxador 5”, porta un subtítol que resumeix la novel.la:

KURT VONNEGUT, AMERICANO-ALEMANY DE QUARTA GENERACIÓ QUE ARA VIU LA MAR DE BÉ A CAPE COD (I FUMA MASSA), QUE, COM A SOLDAT D’INFANTERIA NORD-AMERICÀ FORA DE COMBAT, COM A PRESONER DE GUERRA, VA SER TESTIMONI DEL BOMBARDEIG DE DRESDEN, ALEMANYA, “LA FLORÈNCIA DE L’ELBA”, FA MOLT DE TEMPS, I VA VIURE PER EXPLICAR-HO.

AQUESTA ÉS UNA NOVEL·LA DE L’ESTIL ESQUIZOFRÈNIC I TELEGRÀFIC DE LES HISTÒRIES DEL PLANETA TRALFAMADORE, D’ON VÉNEN ELS PLATETS VOLADORS. PAU.

“Escorxador-5” és una novel.la peculiar que toca tots els gèneres. No és la clàssica novel.la de guerra ja que no entra a detallar la barbàrie del bombardeig a Dresden com es podria pensar d’una persona que el va patir directament. No és una novel.la èpica sobre la batalla i les seves tràgiques conseqüències. En tot cas és una novel.la amb guerra i amb un presoner de guerra.

Tal com explica en el primer capítol de la novel.la, tot adreçant-se al seu editor:

És tan curt, confús i discordant, Sam, perquè no hi ha res intel·ligent per dir sobre una carnisseria. Se suposa que tothom és mort i que mai més no dirà res ni voldrà res. Se suposa que després d’una carnisseria tot està molt tranquil, i sempre és així, si no fos pels ocells. 

I què diuen els ocells? Tot el que hi ha per dir sobre una carnisseria, coses com: «Piu-Piu?”

En aquestes primeres pàgines, deixa clara quina  és la seva intenció d’escriure aquesta novel.la després de 20 anys d’intents frustrats: no serà un al·legat més en defensa de la pau. Vonnegut, esmenta l’aspecte cíclic de la història, de l’estupidesa humana que no para de cometre barbaritats.

En el segon capítol comença realment la novel.la. El fil de la novel.la serà l’aventura d’un soldat americà, adolescent, a partir del moment que cau en paracaigudes a Luxemburg l’any 1944. Diem el fil, perquè, Vonnegut, a través del seu protagonista Billy Pilgrim, descriu tot el mon que l’ha envoltat, que l’envolta i que l’envoltarà. I no només d’una manera racional sinó també a través de la ciència ficció. D’aquesta manera la narració recorre un cicle de realitat-ficció conjuntament amb un altre d’espai-temps. Així, la narració va endavant i endarrere, amb Pilgrim que pot, en qualsevol moment, repetir els moments de la seva vida.

En iniciar el capítol segon, Vonnegut informa al lector:

“Escolteu:

El Billy Pilgrim ha quedat desenganxat en el temps.

El Billy se n’ha anat a dormir que era un vidu senil i s’ha despertat el dia de la seva boda. Ha passat per una porta el 1955 i ha sortit per una altra el 1941. Ha tornat enrere per aquella porta i s’ha trobat al 1963. Ha vist el seu naixement i la seva mort moltes vegades i acostuma a visitar a l’atzar tots els esdeveniments entremig.

Això diu.”

A través de la narració de les penalitats i aventures del soldat Pilgrim, Vonnegut va anunciant un discurs apocalíptic sobre l’actuació de la humanitat. Fem les coses malament i hauríem de canviar.

Un discurs marcat pel fatalisme de manera que una de les filosofies que s’hi desprèn és la d’aprofitar els pocs moments feliços.

Altrament, l’alternativa la proposen els sers del planeta Tralfamador al qual Billy Pilgrim hi és transportat.

“Aquests éssers eren amistosos i hi podien veure en quatre dimensions. Sentien llàstima dels terrícoles perquè només podien veure-hi en tres dimensions. Tenien moltes coses meravelloses per ensenyar als terrícoles, especialment sobre el temps.

«La cosa més important que vaig aprendre a Tralfamadore va ser que quan una persona es mor només sembla que es mor. Continua molt viva en el passat i per això és una ximpleria que les persones plorin al seu enterrament. Tots els moments, passats, presents i futurs, sempre han existit i sempre existiran. Els tralfamadoresos poden mirar tots els diferents moments de la mateixa manera que nosaltres podem mirar una extensió de les Muntanyes Rocalloses, per exemple. Poden veure que tots els moments són permanents i poden veure qualsevol moment que els interessi. La convicció que tenim aquí a la Terra que un moment en segueix un altre, com les perles d’un collaret, i que quan un moment se’n va se n’ha anat per sempre, és només una il·lusió.”

Aforismes sobre els temps que vivim:

“Gravades al revers del medalló hi havia aquestes paraules: Que Déu em doni serenitat per acceptar les coses que no puc canviar, coratge per canviar les coses que puc i saviesa sempre per poder distingir-les”

Les últimes pàgines de L’escorxador-5 narren l’arribada del protagonista al cor de les tenebres. Els supervivents de la massacre del bombardeig han de cavar entre les ruïnes i desenterrar els milers de morts. La fatalitat s’ha realitzat, la humanitat és abocada a l’apocalipsi.

Si el que el Billy Pilgrim va aprendre dels tralfamadoresos és veritat, que tots nosaltres sempre som vius per més morts que a vegades puguem semblar, és una veritat que no m’entusiasma especialment. Tanmateix, si m’haig de passar l’eternitat visitant aquest i aquell moment, agraeixo que tants d’aquests moments siguin macos.

Un dels més macos últimament va ser el meu retorn a Dresden amb el meu vell company de guerra, l’O’Hare.”

Escorxador-5 ha esdevingut amb el seu autor un punt de referència de la contracultura. L’obra va ser publicada el març del 1969 amb ple nucli dels efectes del maig del 68, Festival de Woodstock i de l’impuls reivindicatiu i social dels anys 60 als Estats Units.

Aquest  llibre,  ha estat  prohibit  a  nombroses biblioteques  i  escoles  dels Estats Units.

Aquest llibre forma part d’un cicle dedicat a “Novel.la i guerra” organitzat per l’Institut d’Humanitats de Barcelona i comentat per Rodrigo Fresán.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s