Casas vacias, Brenda Navarro

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

La maternidad, que casi siempre asociamos con la felicidad, también puede ser una pesadilla: la de una mujer cuyo hijo desaparece en el parque donde estaba jugando, y la de aquella otra mujer que se lo lleva para criarlo como propio.

Ubicada en un contexto de profunda precariedad física y emocional, la historia de estas dos mujeres, madres del mismo niño –un niño que primero se llama Daniel y que después será rebautizado como Leonel– y madres, además, de un mismo vacío, nos confronta con las ideas preconcebidas que tenemos de la intimidad, las violencias familiares, la desigualdad social, la soledad, el acompañamiento, el cuidado, la culpa y el amor.

Brenda Navarro ha conseguido un prodigio: caminar siempre, sin caerse nunca, sobre la delgada línea que separa –pero también une– el olvido y la memoria, la esperanza y la depresión, la vida privada y la vida pública, la pérdida y el encuentro, los cuerpos de las mujeres y el acto político. Casas vacías estremece de forma tan devastadora como ilumina: brillante y extrañamente esperanzadora.

Editorial Sexto Piso.- 164 pàgines

Apunts de lectura

La desaparició de nens i nenes a Mèxic és una realitat avui. Tots els dies apareixen en els carrers, en els transports públics, anuncis preguntant: l’has vist?.  Les xarxes socials han esdevingut un instrument de molta utilitat en la recerca de desapareguts. Lamentablement, Mèxic també és noticia pels nombrosos assassinats i violacions de dones.

Aquest és el marc polític i social de la novel.la, una realitat que s’està normalitzant com si fos un mal sociològicament endèmic.

La novel.la però no és una denúncia sociològica sobre aquesta situació.

La narració es concreta en dues històries de vida de dues dones, de diferent classe social, de diferent cultura, de diferent disposició de recursos, però que tenen en comú tot un món de desolació personal. Cadascuna a “casa” seva ha d’afrontar una realitat de desgràcia i de soledat amb un marit, ja sigui present o voluntàriament absent.

L’estil narratiu a través del llenguatge, diferencia perfectament l’adscripció social de cada protagonista. Cal dir que, si bé la novel.la conté elements lingüístics mexicans, en cap cas dificulta la lectura.

El marc públic de l’estat no atorga el nivell de seguretat suficient a les dones. Però tampoc en el marc familiar ja que sovint els violents són a dins la casa: “casas vacías”.

En tot cas, són les dones qui han de vetllar per la seva pròpia seguretat, fins i tot per la pròpia integritat física.

En el tema del nen desaparegut de la novel.la, són les dones qui s’han de mobilitzar davant l’apatia i negligència de les autoritats. Són les dones qui han de fer front a la burocràcia i a la ineficàcia policial.

La narració va intercalant les respectives seqüències de cada una de les dues dones protagonistes. Sempre les encapçala amb una estrofa de versos de la poetessa Wislawa Szymborska (Premi Nobel de literatura 1996).

El relat és dur, tant pels temes que tracta com per la manera que ho fa. Una expressió des de la ràbia i també des de la impotència i la desesperació. El fet que la denúncia sigui des de la literatura, des de la ficció de dues històries personals, aconsegueix omplir de sensacions i emocions els buits que deixaria una crònica sociològica. És la màgia de la literatura, una altra manera d’aprendre i conèixer la realitat de les persones.

L’eix central de la novel.la és el discurs sobre la maternitat. Un discurs que s’inicia amb una afirmació obvia, però no sempre ben assumida. Una de les protagonistes diu: “…en el momento en el que nacen, la maternidad es para siempre”. La maternitat és un confinament per a tota la vida.

Un discurs que denuncia la situació de la dona que ha de dur endavant en solitari la criança dels fills, sense suports socials ni familiars.

Les diferents formes de violència domèstica hi són presents, però el súmmum de l’horror és quan apareix la desgràcia sobtada de la desaparició d’un fill.

La novel.la és profundament i radical feminista. La crítica al patriarcat, en les diverses manifestacions, en les relacions de la parella és contundent: marit mal tractador o en els millors dels casos marit indiferent.

També hi ha una crítica sobre l’actitud de la dona, sobre la maternitat com a una qüestió essencial de la feminitat així com sobre la necessitat vital del matrimoni. Diu una de les protagonistes:

“Soy de esas mujeres que prefieren estar con un hombre aunque no las quieran”

El drama que s’hi narra obra un complex debat sobre diferents realitats relacionades amb la maternitat, sobre l’autonomia de la dona, així com sobre les relacions amoroses.

El fet que l’autora introdueixi un cas de violència domèstica fora de Mèxic, és un recurs narratiu per atorgar una dimensió d’universalitat al fenomen.

La casa, aquest element de seguretat i d’aixopluc, en certes situacions no funciona i les cases esdevenen “Casas vacías”, que no ofereixen emparament.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s