El sueño de la aldea Ding, Yan Lianke

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)       

La muerte recorre las calles de la otrora próspera aldea Ding. Sus habitantes desaparecen igual que las hojas de los árboles en otoño. Una extraña fiebre se lleva sus vidas. Es la enfermedad de quienes hace ocho años vendieron su sangre por unas pocas monedas. Narrada por el pequeño Xiao Qiang, esta novela, de una sobrecogedora belleza, nos adentra en la historia de la aldea Ding, una de tantas afectadas por el escándalo de la sangre contaminada de la provincia china de Henan. Los aldeanos, incitados a vender grandes cantidades de su propia sangre, con la que se enriquecieron unos pocos, son ahora víctimas de la mayor epidemia conocida en el país. Abandonados e ignorados por las autoridades, solo pueden esperar la llegada de la muerte.

Automática Editorial.- 376 pàgines.- Traducció: Belén Cuadra Mora

Apunts de lectura

La història de la recollida massiva de sang a canvi de diners, és una metàfora sobre la qual Yan Lianke construeix una trama sobre la naturalesa humana en unes circumstàncies de desolació i de mort massiva anunciada, una espècie de pandèmia mortal. No sé si la història és basada en fets reals, és possible, el SIDA, ja sigui causat per unes causes o d’altres ha estat i és una realitat. Allò important, però, és la trama i el fet que l’autor no entri a fer una crònica, crítica, de l’actuació política concreta, li dóna més universalitat. Salvant totes les distàncies, tots hem pogut constatar com en la nostra actual situació de pandèmia pel coronavirus, determinats partits polítics han aprofitat l’ocasió per traficar amb els morts per aconseguir rèdits electoralistes. És a dir la mesquineria i la actitud roí és universal, aquí i a la Xina.

Ding, un petit poble de la província xinesa de Henan es veu sobtadament trasbalsat pel comerç de la sang. A canvi de donar sang la població rebia una compensació econòmica substanciosa. La recollida de sang, però, sovint es realitzava sense garanties higièniques, la qual cosa va provocar una infecció massiva de sida a la població.

Gràcies al comerç de la sang, els somnis de molts es feien realitat. Arribaven com caiguts del cel els “yuanes” , cases noves, barris nous, electrodomèstics nous, la tele, la nevera… I també, associada a la prosperitat econòmica va arribar la desgràcia, la malaltia de la febre, el SIDA.

“A principios de año, cuando la fiebre se apoderó de su cuerpo, creyó que se trataba de un resfriado común. Siguieron tres meses estables hasta que un día, de repente, le salieron herpes en la cara, el torso y las piernas. Los picores eran tan insoportables que le entraban ganas de darse cabezazos contra la pared. La garganta le dolía sin motivo aparente y tenía el estómago continuamente revuelto. Hambriento, no era capaz de comer y acababa vomitando cuanto se llevaba a la boca. Entonces supo que era la enfermedad de la fiebre”.

La novel.la es circumscriu en la vida quotidiana del poble de Ding,  la qual cosa ens trasllada a una realitat rural amb unes costums i una cultura determinades, entre d’altres pel fet diferencial d’una societat en procés de transformació per la revolució xinesa.

Un dels trets essencials de la novel.la és destacar el fets diferencials de la societat xinesa. Per exemple, és propi de la revolució que la gent s’organitzi col·lectivament per fer front a la greu situació. Així, l’escola, buida de nens, s’utilitza com a alternativa familiar per atendre millor els malalts i d’una manera compartida. Sota la batuta d’un vell conserge, protagonista de la novel.la, s’organitza els serveis de menjador, avituallament, manteniment i  estada a l’edifici.

En aquest escenari, en aquest microcosmos, poble i escola, es desenvolupen les diferents seqüències de la comèdia humana. La cobdícia, les enveges, la corrupció, l’acaparament dels bens públics, la vanitat, el poder, etc.

La possessió d’un taüt esdevé prioritària. Davant l’escassetat de taüts, tràfic d’influències i alt preu, els inquilins de l’escola s’aboquen a fer servir les fustes de l’escola per construir taüts. En poc temps l’escola és devastada: pupitres, pissarres, portes, marcs de les portes… Després va arribar l’hora de talar els arbres del poble. En una sola nit varen fer net: oms, acàcies, paulònies, cedres, salzes, etc. De manera que l’estiu, per la manca d’ombres, va ser abrasador.

Les dificultats per satisfer les necessitats socials, en qualsevol societat és una font d’especulació i un niu d’oportunistes. Si bé, la figura de l’oportunista en la societat xinesa té un caràcter diferencial, els mals universals de la cobdícia i la corrupció, esdevenen més greus encara.

El narrador és el petit Xiaoquiang, mort i enterrat al darrere de l’escola, nét del conserge de l’escola i fill de l’home sense escrúpols que primer es va dedicar a la compra-venda de sang infectant a la població i després va traficar en taüts i en els matrimonis de conveniència amb l’assentiment de les autoritats

En mig del paisatge de desolació i mort, la vida segueix, una nova normalitat es va imposant.

“Ya no se lloraba a lágrima viva ni se colgaban versos en señal de luto sobre las jambas de las puertas. El entierro tenía lugar el mismo día en que ocurría la defunción. El ataúd solía estar preparado de antemano y el hoyo cavado. El asfixiante calor descomponía los cadáveres a gran velocidad y de esa forma, con todo listo, uno moría y de inmediato lo enterraban”.

Entre morts i pústules de pus, apareix la relació amorosa, les figures de “Romeu i Julieta”. Una història d’amor passional que neix de la infidelitat sobre els respectius cònjuges. El control social és sever i desaprova la relació, malgrat el marc d’una suposada moral progressista de la revolució socialista. Només alguna excepció humanitària ho comprèn, atenent especialment la circumstància d’una mort anunciada. La vida és curta i cal aprofitar el moment.

“Morían, y no importaba. ¿Quién llora las hojas que caen de un árbol, la luz que se extingue al atardecer?”

La novel.la és plena d’apunts sobre la cultura popular xinesa. El culte a la mort, a l’enterrament i al més enllà. Un dels objectius de la vida era aconseguir ser enterrat amb el teu cònjuge, una companyia per a l’eternitat. Amb aquesta creença, a través de l’especulació es concertaven matrimonis pòstums entre els morts pel sida a canvi de diner per tal d’aconseguir el millor benestar més enllà de la mort.

Les pràctiques especulatives que s’hi descriuen (comerç de la sang, dels taüts, dels matrimonis concertats “post mortum”, etc..) constitueixen les bases per a un desenvolupament del capitalisme en una societat socialista, en la mesura que les autoritats permeten l’acumulació de capital. Aquesta és una realitat ben evident en la situació actual de la Xina.

El personatge del vell conserge i avi del nen narrador representa la pervivència dels valors morals d’una societat rural. Ha refusat participar en el comerç de la sang i per tant no es troba sotmès a la fatalitat del Sida. Actua com un element de confrontació entre els valors del ser i els del tenir. També, per la seva manera d’actuar se’l reconeix com un líder savi per la qual cosa se’l reclama per fer de mediació en moments de conflicte social. És una referència ètica que representa un món que va desapareixent a causa de la cobdícia i de l’ambició dels nous temps.

La novel.la conjuga d’una manera recurrent la situació del poble amb la situació de la natura. A vegades mantenint narracions paral.leles i a vegades intercal.lant les metàfores.

“Días como cadáveres.

En la llanura, la hierba se secó.

En la llanura, los árboles se agostaron.

En la llanura, la tierra y los cultivos quedaron asolados tras teñirse de rojo sangre.

Y los vecinos de la aldea Ding languidecían encerrados en sus casas”  

“El sueño de la aldea Ding” una metàfora dramàtica sobre la cobdícia humana, que per tal d’aconseguir el benestar material es capaç de vendre fins i tot la pròpia salut. Una conclusió moral sobre l’etern debat entre el SER i el TENIR.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s