Tot se’n va en orris, Chinua Achebe

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

Okonkwo és un jove igbo ple d’ambició que viu immers en la vida de la seva tribu. Lluitador visceral i temut en un poble religiosament supersticiós, Okonokwo ha de fer front a tota mena d’adversitats: males collites, un pare gandul i insolvent, una filla posseïda i un accident fatal que el portarà a l’exili. Però Okonokwo es mostra incombustible davant la tragèdia fins al dia que apareix un home blanc sobre un cavall de ferro per instaurar un nou ordre contra el qual ningú no es podrà rebel·lar. Tot se’n va en orris és una finestra oberta a un món extingit, una novel·la de gran valor antropològic en què els costums, els rituals i els hàbits culinaris del poble igbo s’entrellacen amb una història trepidant que ens acosta sense sentimentalismes ni nostàlgia a la violenta irrupció del món occidental en una comunitat indígena.

Tot se’n va en orris (descatalogat) Edicions 62.- 212 pàgines.- Traductor: Bernat Puig.

Todo se desmorona.- Editorial DEBOLSILLO.- 208 pàgines.

 

Apunts de lectura

La colonització de l’Àfrica va tenir efectes devastadors en aquest continent. Una de les obres que ho expliquen és Tot se’n va en orris . Va ser escrita en anglès -la llengua colonial- amb el títol original “Things fall apart”.

Publicada a finals de l’època colonial, l’any 1958, just un parell d’anys abans de la independència de Nigèria, entre altres efectes va significar un primer testimoni d’un escriptor africà, ja que fins el moment tota la literatura sobre l’Àfrica era d’autors europeus, sovint plena d’estereotips, de racisme i justificant la colonització.

La novel·la d’Achebe ofereix un retrat de la vida i cultura Igbo abans de la colonització.  Una societat tradicional aparentment senzilla amb els seus rituals, les seves tradicions i el seu mitjà de govern comunitari, mostrant-nos la riquesa cultural d’aquesta societat.

També narra la crisi soferta per les societats africanes com a conseqüència del colonialisme, de com el sistema de creences europeu hi impacta negativament.

El protagonista d’aquesta novel·la és l’Okonkwo, un igbo molt respectat del poble d’Umuofia, situat en algun lloc de Nigèria. A través seu, de la seva família i del seu clan, l’escriptor ens submergeix en una societat patriarcal, democràtica i dedicada a l’agricultura, en la qual el pes de les tradicions juga un paper fonamental.

El títol és d’un poema de W. B. Yeats i és una metàfora que fa referència a que tot esdevé un caos quan un sistema perd el seu centre.

“Fent voltes i voltes en cercles més amples

El falcó ja no sent el falconer;

Tot se’n va en orris; el centre ja no se sosté;

l’anarquia s’abat sobre el món”

 

L’estructura narrativa segueix el model clàssic: joventut d’Okonkwo a Umuofia, el seu exili de set anys a Mbanta i el seu retorn a casa.

La primera part és més aviat de caràcter antropològic: mostra els valors culturals Igbo, creences religioses, organització, jerarquies, el poder dels esperits i bruixots, les seves supersticions i rituals, la importància de la  tradició oral, l’estructura familiar, els cicles estacionals, l’agricultura rudimentària de subsistència, l’extrema duresa dels costums…

Okonkwo és el protagonista principal i un dels eixos centrals de la novel.la. Okonkwo viu marcat per la personalitat del seu pare, un home mandrós i que considera efeminat dins una societat que valora la virilitat. Per tant, rebutja tot allò que creu que es trobava en el seu pare i adopta conscientment ideals contraris i així es converteix en productiu, ric, valent, violent i oposat a la música i qualsevol cosa que consideri tova, com la conversa i l’emoció. Se’n distancia amb el propòsit ferm d’esdevenir un referent de la tribu. El seu treball infatigable i habilitats de guerra el faran un home distingit: podrà mantenir tres esposes, i els fills respectius, i serà temut pel seu ardor violent i guerrer. Sempre viu obsessionat amb la por de fer alguna acció que el pugui senyalar com a feble, com a femení.

Okonkwo és un heroi tràgic en el sentit clàssic.

La seqüència sobre la mort d’Ikemefuna, l’afillat d’una tribu veïna penyora d’un antic greuge, descriu admirablement el perfil d’Okonkwo al mateix temps que mostra l’estil narratiu de la novel.la. En paraules del crític literari José Mª Guelbenzu:

“No sólo es admirable el mecanismo narrativo que consigue conmover de manera impresionante al lector por esa muerte. Es que, además, en la ritualidad de esa muerte se encierra el dilema central del protagonista de la novela, Okonkwo, que desea ser uno de los señores de la aldea, que posee la imagen de ser el mejor de los guerreros y al que la necesidad de mantener y consolidar esta posición lleva a matar a un muchacho al que ha amado y en el que depositaba más esperanzas que en su propio hijo para que le sucediera. En su punto emocional más alto, el deseo de poder de Okonkwo se manifiesta como miedo y confusión.”

L’altre eix central de la novel.la és la irrupció del colonialisme amb l’arribada dels primers missioners així com la gradual instal·lació de l’administració i del govern blanc.

Okonkwo no accepta la nova religió, els nous costums són una agressió a la seva manera d’entendre el món i un atemptat a la vida dels clans. El seu malestar augmenta en veure com el primer en convertir-se a la nova religió és el seu propi fill, Nwoye, al qual sempre l’havia considerat feble i efeminat.

La cultura dels igbos és de tradició oral. Els seus proverbis, contes i rondalles, lligades a la terra impregnen tota la novel·la i expliciten el paper fonamental en la vida del poble igbo. El líder Okika, per exemple, es dirigeix a la multitud reunida d’urgència per decidir la resposta a l’evident i greu agressió dels nouvinguts: El meu pare sempre em deia: “Quan vegis una granota saltant a plena llums del dia, és segur que li va la vida”.

La llengua és un element fonamental d’identitat cultural. Així, a la pegunta de si l’home blanc entén els costums dels igbos: ¿Com vols que ho entenguin si ni tan sols entenen la nostra llengua?.

La religió esdevé un element de colonització bàsic.

“L’home blanc és molt llest. S’ha presentat aquí pacíficament i de puntetes amb la seva religió. Ens va divertir la seva ximpleria i vam permetre que es quedés entre nosaltres. Ara s’ha apoderat dels nostres germans i el nostre clan ja no pot actuar unit com a tal. L’home blanc ha trencat els lligams que ens mantenia units i tot se n’ha anat en orris.”

“…després de l’arribada dels missioners van portar la justícia, per jutjar els que atemptaven contra ells.”

Achebe, utilitza retrats de personatges dels colonitzadors blancs per escenificar el procés de colonització. Així Brown representa el bo, el negociador benèvol. Tot el contrari del seu successor Smith, venjatiu, manipulador, violent.

Per tal de narrar la vida i cultura Igbo, Achebe empra diversos mitjans com l’ús de proverbis.

“El clan era com una sargantana; si perdia la cua li sortia una altra de seguida “

“Un animal es frega el flanc contra un arbre quan li pica, però un home li demana al seu parent que l’hi grati”.

Els millors exemples de transmissió oral de valors els trobem en els contes i faules. Per exemple en el conte de la festa del cel, els ocells i la tortuga. Una magnífica faula que ve a dir que malgrat situacions de fam generalitzada de les criatures del bosc, aquestes no s’han de deixar entabanar per estranys i brillants oradors. Qui enganya, però, serà també enganyat i en pagarà un preu ben alt.

També Achebe utilitza recursos simbòlics més enllà de proverbis, contes i faules. Per exemple l’arribada de les llagostes, una al·legoria per explicar la tragèdia igbo.

I un altre element bàsic de colonització i dominació és la imposició del relat. Fenomen que el tenim ben present a la nostra actual societat: la lluita per imposar el relat.

A la novel.la es personifica en el comissari blanc del Districte l’encarregat d’imposar el relat dels colonitzadors. Les seves reflexions sobre el procés de colonització el porten a voler aprofitar el destí dramàtic d’Okonkwo per tal de reflectir-ho en un llibre:

“Feia molt de temps que hi pensava i ja havia triat el títol del llibre: “La pacificació de les tribus primitives del Baix Níger”.

El fet que Achebe escrivís la novel.la en anglès, l’idioma colonial, ha despertat molta polèmica.  Es diu que Chinua Achebe va decidir no escriure en la seva llengua materna, l’igbo, per fer-ho en anglès, i, ho va fer, segons les seves pròpies paraules, “per infiltrar-se en les files de l’enemic i destruir-les des de dins” . Se non è vero, è ben trovato…

La novel.la ha estat traduïda a més de seixanta idiomes, però no ho està en igbo, sembla que les característiques pròpies d’aquesta llengua de forta tradició oral ho dificulten.

Tot se’n va en orris és una novel·la de trama complexa però fàcil de llegir, escrita de manera molt descriptiva, que no fa judicis de valor, això és cosa del lector, i de caràcter universal sobre els processos de colonització.

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s