L’obra mestra desconeguda, Honoré de Balzac

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

Apareguda per primer cop el 1831, L’obra mestra desconeguda s’ha convertit en un petit llibre de culte. Si bé sempre se li ha concedit l’estima popular, ha estat, a més, un punt de referència vivíssim per als pintors. Cézanne el va tenir com a llibre de capçalera, i hi va fer nombroses anotacions als marges, mentre que Picasso, fascinat, li va dedicar una sèrie d’aiguaforts. I, a més a més, és una història d’amor.

Quaderns Crema.- 80 pàgines.-Traducció de Manel Ollé

Apunts de lectura

“L’obra mestra desconeguda” (publicada el 1831) ha despertat l’interès per diversos motius, però allò que l’ha fet més famosa és que se l’hi ha atribuït la intuïció d’avançar els trets de la pintura moderna. El fet que esdevingués un punt de referència per a artistes com Rodin, Cezanne i Picasso, el qual li va dedicar alguns dibuixos, ha entronitzat la petita novel.la com una veritable joia. Altres crítics literaris no li atorguen aquest caràcter profetitzador i la inclouen més aviat dins l’apartat de novel.la filosòfica. Això sí, reflexions sobre l’art, la naturalesa i la vida.

Balzac crea un personatge de ficció, el vell pintor i mestre Frenhofer, el qual el situa en el segle XVII i comparteix la història amb dos altres pintors, Franz Pourbus y Nicolas Poussin.

Pourbus acompanya al jove aprenent Poussin a conèixer el mestre Franhofer per tal que l’alliçoni.

“No està mal feta, aquesta dona teva, però no té vida. Vosaltres creieu que ja ho heu fet tot quan heu dibuixat una figura correctament i heu posat cada cosa al seu lloc segons les lleis de l’anatomia!. (…) Déu!…Brrr! Per ser un gran poeta no n’hi ha prou de conèixer a fons la sintaxi i no cometre faltes d’ortografia!” Pàg. 16

Frenhofer gaudeix de reconeguda fama i treballa en secret en la seva obra mestra: un retrat femení, la seva Catherine. Tots els seus amics esperen ansiosos per poder contemplar la pintura, però, el mestre pintor la va retocant permanentment, petites pinzellades, a la recerca de la perfecció la qual cosa fa que mai la finalitzi. Un suggeriment sobre la frustració de la recerca de la bellesa inabastable?

Nicolas Poussin, volia saber els secrets de l’obra perfecta i ho va fer tot per contemplar-la, fins i tot cedir la seva estimada Gillette per tal que Frenhofer la fes servir de model.

Finalment Poussin, va poder visitar l’estudi del mestre i allò que va veure del retrat de la Catherine va ser una obra abstracta inintel·ligible amb un fragment de peu de dona d’una increïble perfecció.

Dèiem a l’inici que aquesta novel.la de Balzac té un marcat caràcter de reflexió filosòfica. Per un costat exposa les grandeses i les misèries de buscar la perfecció. Després de molt buscar, mirar i retocar, potser al final no en queda res.

També és clara la reflexió sobre l’art en el sentit que l’art no es limita a representar sinó a expressar la naturalesa i la vida. L’art ja no es proposa retratar fidelment la realitat. La natura i la vida ofereixen a l’artista una inesgotable font de suggeriments.

El relat de Balzac també reflexiona sobre la creació artística, de l’artista com un Déu capaç de crear una nova realitat. O també de desconstruir la realitat, desfer-la per donar-li una nova estructura. Pensem amb el cubisme, per exemple.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s