El llibreter de Kabul, Asne Seierstad

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

Quan al novembre del 2001 Åsne Seierstad arriba a Kabul, la primera persona amb qui es troba és el llibreter Sultan Khan. Ell és un venedor hàbil i bon conversador: “Primer els comunistes van cremar els meus llibres, després els mujahidins em van arrasar la botiga, finalment els talibans me’ls van tornar a cremar”. Un dia, el llibreter la convida a sopar a casa seva, i li presenta la seva família. Els homes riuen, expliquen anècdotes i fan broma, però les dones parlen poc. Durant la seva convivència amb aquesta família, Åsne Seierstad és testimoni directe d’amors prohibits, de matrimonis de conveniència, de crims i de revoltes callades de les dones que encara se senten condemnades a “menjar pols”.

Åsne Seierstad, amb tan sols trenta-dos anys, és una de les corresponsals de guerra més jove i ben considerada d`Europa: pels seus reportatges de Kossovo, Txetxènia i l`Afganistan, ha rebut molts reconeixements nacionals i internacionals, entre els quals el premi al millor periodista de la televisió noruega el 1999, al millor escriptor del 2000 concedit per la revista Elle i el prestigiós Free Speech Award al millor reporter de guerra.

El llibreter de Kabul (Edicions 62) ha estat traduït a una dotzena de llengües i ha estat escollit llibre de l`any, guardonat amb el premi dels llibreters noruecs.

Edicions 62.- 255 pàgines.- Traductor: Carles Sans Climent

Apunts de lectura

Dues setmanes després de l’atac terrorista de l’11-S a Nova York, Åsne Seierstad va anar a l’Afganistan com a corresponsal de guerra per a la premsa i els mitjans escandinaus. Quan arriba a Kabul, Afganistan, l’atzar la porta a conèixer el llibreter Sultan Khan el qual li facilita l’estada a casa seva per tal que Sierstad pugui dur endavant el projecte d’escriure aquest llibre.

En el pròleg l’autora explica el seu mètode de treball:

.- Passava els dies com si fos un membre de la família. Em despertava quan sortia el sol, entre els crits dels nens i les ordres dels homes. Després em posava a la cua del bany, o m’hi ficava quan tots els altres ja havien acabat.

.- He triat la forma narrativa, però m’he basat en escenes reals en què jo mateixa vaig prendre part o que m’han estat explicades per qui les ha viscudes.

.- Era un hoste, però no vaig trigar gaire a sentir-me completament a gust. Van tenir cura de mi d’una manera fantàstica; la família Khan va ser generosa i oberta.

.- He transcrit allò que he vist i he sentit, he intentat transmetre les meves sensacions en la narració d’aquesta primavera a Kabul.

El llibre està escrit mitjançant un mètode anomenat “entrevista observacional participativa”. Aquest mètode proporciona una visió profunda de l’entrevistat.

Amb tots aquests aclariments, podem dir que el llibre no és una novel.la de ficció, sinó una crònica periodística estructurada en format narratiu. A través de divuit capítols narra els avatars de diversos personatges d’una mateixa família. Tot plegat retrata una realitat sociològica d’un temps i d’un país que si bé ens queda geogràficament molt lluny, sovint, ens afecta directament: els atemptats del 11S a Nova York hi són presents.

Cal dir d’entrada que el títol del llibre és equívoc, ja que l’ofici de llibreter es toca d’esquitllentes, és només una referència narrativa. Una altra cosa és el personatge del llibreter, tot el contrari d’una persona lliberal i tolerant, és un patriarca autoritari i masclista. Per al llibreter Sultan, els llibres esdevenen una mercaderia, un negoci, i  el seu objectiu és construir un imperi de la lletra impresa.

“Mentre reflexionava sobre com aconseguir realitzar el seu somni, li va venir al cap una frase del seu poeta preferit, Ferdusi: «Per tenir èxit, de vegades t’has de portar com un llop, d’altres, com un be». «Ha arribat el moment de portar-se com un llop», va pensar el Sultan.”  

Capítol a capítol es van exposant les costums afganeses. Per exemple un dels temes recurrents és sobre les propostes de matrimoni. En general, el matrimoni és un pacte  familiar en el qual l’opinió de la dona no compta per a res. Les noies són abans que res mercaderies per intercanviar o en compravenda. El matrimoni és un contracte que s’estipula entre diverses famílies o en l’interior d’una família: tot es decideix basant-se en el profit que aporta al clan, poques vegades es tenen en consideració els sentiments. Durant segles i segles, les dones afganeses han hagut d’acceptar les injustícies que es cometen contra elles.

“Són les mateixes dones qui en donen testimoni a través del cant i la poesia. Hi ha cants que no estan pensats perquè ningú els escolti i el seu eco ressona per les muntanyes i al desert.

la nit fosca

i de nou tremolo de cap a peus

perquè m’he d’enfilar en aquell llit que odio.

 

Però les dones dels poemes també són rebels, arrisquen la vida per amor en una societat on la passió està prohibida i el càstig és cruel.

Dóna’m la teva mà, estimat, ens amagarem

al camp

per estimar-nos o caure junts sota els cops del punyal.

Salto al riu, però el corrent no se m’enduu.

El meu marit té sort, sempre torno a emergir

sobre l’escuma del riu.

Demà em mataran per culpa teva.

No diguis que no m’has estimat.”

El llibreter de Kabul és un llibre que permet conèixer d’una manera novel·lada les costums afganes amb les consegüents variacions segons el poder polític dominant. Especialment dramàtica per la vida de les persones, sobretot per a les dones, és quan els talibans van envair Kabul, el setembre del 1996.

No hi ha valoracions morals explícites, però el simple testimoni dels protagonistes avala una posició crítica inequívoca.

“La Leila sent la vida, la joventut, l’esperança que li fuig sense poder evitar-ho. Sent el seu cor com una pedra feixuga i solitària, condemnada a trencar-se sense remei.”

Temes com la religió, la vida familiar, el treball, el sexe, les relacions socials, l’educació, l’opressió i l’abús de poder, etc, són tractats a través del pensament i dels sentiments dels diversos personatges que hi intervenen.

Seierstad transmet la història d’un poble esgotat per la guerra i per l’opressió de les costums socials que afecten especialment la dona.

El fet que l’autora convisqués amb la família atorga a la narració un sentit de credibilitat testimonial excepcional.

A títol informatiu cal dir que el propi llibreter, el nom real del qual és Shah Mohammed Rais, va demandar judicialment l’autora i la resolució la va condemnar per violar la privadesa de la família del llibreter.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s