Boulder, Eva Baltasar

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

La protagonista de Boulder és una dona atreta per la solitud com per un imant. Es guanya la vida fent de cuinera en un buc —la situació perfecta: una cabina, l’oceà, moltes hores per encarar el buit i algun port on conèixer dones. Fins que una la reté, se l’emporta entre les quatre parets d’una casa i l’embarca en la gestació assistida d’una criatura. ¿Què en farà, la maternitat, de l’amant coneguda en un bar? ¿I què farà ella a la gàbia?

Dos anys després de Permagel i d’un viatge a través de mitja dotzena de llengües, l’obra de Baltasar torna a atracar entre nosaltres amb una heroïna com només sap crear-les ella: camuflada amb un nom geològic —el de les roques solitàries enmig del mar— i perfectament intractable, si no fos que caus als seus peus.

“Si pots conservar la capacitat de riure mentre contemples l’abisme, aquesta rialla serà una de les millors experiències de la teva vida.” Imma Monsó.

Club editor.- 150 pàgines

Apunts de lectura

 “No li agrada el meu nom i me’n posa un de nou (BOULDER). Diu que m’assemblo a les grans roques solitàries que hi ha al sud de la Patagonia, peces de mon que van sobrar després de la creació, aïllades exposades a tot”. Pàg. 28.

Aquesta metàfora podria ser una bona descripció de la protagonista d’aquesta novel.la que quan s’inicia la trobem treballant en solitari a la cuina d’un vaixell mercant. En conèixer en un port  a la islandesa Samsa ho deixa tot per establir una relació convencional de parella. Aquest enamorament canvia la seva vida, el sexe i la relació afectiva li aporten felicitat, malgrat tot, la seva naturalesa és de persona solitària. Sempre cerca en el treball l’autonomia i la independència. Enfilar-se en un vaixell sempre ha estat una opció de vida satisfactòria, una opció d’un esperit nòmada i de desarrelament.  Fins i tot quan viu una relació estable de parella a Reykjavik compra una foodtruck per vendre empanades al carrer. Tot plegat respon a una actitud aventurera del personatge (“una roca solitària i aïllada exposada a tot”)

D’entrada cal dir que la novel.la és una construcció basada en un llenguatge metafòric a través del qual la protagonista narra en primera persona i d’una manera íntima la seva vida. En la seva soledat la narradora va explorant els seus sentiments i emocions i els expressa amb una recurrent lletania de figures poètiques.

La relació amb la Samsa li provoca a Boulder una transformació de les seves conviccions personals per la qual cosa gaudeix d’un temps de felicitat fins el moment que es presenta el tema de la maternitat.

L’opció a la maternitat de la companya de la Boulder, la Samsa, transforma la relació. Un allau de sentiments i reflexions sobre el ritual mèdic i social que comporta primerament la fertilització artificial i després el pre-part, el part i les consegüents fases de criar un nadó, envaeixen l’ànima de la narradora. Sent i expressa l’exclusivitat de la Samsa amb la seva filla i pateix el seu exili forçat que li provoca en la relació de parella. També se’n desprèn una crítica a una certa sistematització social de la maternitat.

“La Samsa hi és sempre, pendent, malaltissa. Ha renunciat a la seva vida, s’ha tornat religiosa. La seva maternitat és així, una teoria que pretén englobar-ho tot, basada en la jerarquia.” Pàg, 103

Boulder troba companyia o consol en la relació que manté per les nits amb el taverner Ragnar, amb l’alcohol com a anestèsic i antídot.

La novel.la utilitza un llenguatge directe, natural i explícit per expressar la relació lèsbica i en especial la relació sexual. Sempre a través de les descripcions de la narradora i poques vegades a través de diàlegs. Aquest fet accentua la visió intimista i solitària de la narradora. També sempre a través d’imatges i metàfores.

En el títol, BOULDER, tal com també va fer amb PERMAGEL,  l’autora utilitza elements de la natura per simbolitzar la personalitat de la protagonista.

Un dels eixos centrals de la novel.la seria el tema de la maternitat com a element que desplaça a l’altre membre de la parella, el mateix que passa en una relació heterosexual.

La solitària Boulder refusa el rol social del matrimoni amb filla, encara que sigui d’una relació lèsbica. Però refusar no vol dir que trobi de nou la seva estabilitat i felicitat en una nova aventura i lluny de la inserció social.

“No abordaré cap vaixell, de moment”

Aquesta potser és la gran problemàtica que presenta la novel.la.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s