Los amnésicos (Historia de una familia europea), Geraldine Schwarz

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

En la ciudad alemana de Mannheim, de donde es originario su padre, Géraldine Schwarz descubre que su abuelo Karl compró en 1938, a muy bajo precio, una empresa a sus propietarios judíos, los Löbmman, más tarde asesinados en Auschwitz. Tras la guerra, confrontado con un heredero que reclama una reparación, Karl Schwarz opta por la negación de sus responsabilidades como Mitläufer, es decir, aquellos que, como la mayoría de alemanes, «se dejaron llevar por la corriente».

Así arranca una apasionante investigación que cubre tres generaciones de la historia reciente de Europa y que nos obliga a reflexionar sobre los riesgos de la desmemoria y el auge del neofascismo en nuestro continente.

Tusquets editores.- 400 pàgines.- Traducció: Núria Viver Barri

Apunts de lectura

És una novel.la, és un assaig periodístic? L’autora ho explica:

“He querido tejer los hilos de la gran historia con los de la pequeña, colocar estos trazos por pinceladas en mi tela imaginaria, cruzarlos y superponerlos, hasta hacer surgir una cuadro vivo, un mundo de antaño, con su decorado…..” Pàg. 245.

Però, sota aquest propòsit de conjugar personatges amb el transfons social i polític en el qual varen viure, hi ha un treball d’una gran complexitat sobre el perquè del fenomen nazi a Alemanya així com l’amnèsia col·lectiva en països directament protagonistes com Àustria, Itàlia i França.

Un dels conceptes fonamentals que fa servir és el de “MITLÄUFER”. Un Mitläufer és aquell que si bé no és un militant d’una determinada ideologia, no ofereix cap resistència en contra de practiques i idees criminals ja sigui per falta de coratge, per por, per oportunisme, per seguir la corrent, etc. i és converteix de fet en un còmplice.

Segons l’autora, en aquesta “mitläufer”, en aquesta passivitat, en aquest seguir la corrent per la majoria de la població, trobaríem la raó de la proliferació de fenòmens com el nazisme. Aquesta hipòtesi també l’aplica per explicar fenòmens actuals com el del populisme creixent sota el ressorgir de l’extrema dreta xenòfoba, racista i nazi el poder de la qual és gràcies al vot dels ciutadans. ¿Som conscients de les nostres pròpies contradiccions i de les conseqüències dels nostres comportaments?.

Allò cert és que sovint els Mitläufer són oblidats en els llibres d’història. Els focus són posats sobre els grans  protagonistes, els monstres, els alts responsables polítics, els mandataris econòmics, etc.

Amnèsia , mala fe, justificació de la població davant dels massacres del nazisme?. Ho exposa ben clarament el President d’Alemanya Richard von Weizsäcker l’any 1985 (val més tard que no pas mai):

“¿Quien podía seguir siendo ingénuo después del incendio de las sinagogas, los saqueos, la estigmatización con la estrella judía, la privación de los derechos y la profanación contínua de la dignidad humana?. A quien abría los oidos y los ojos, a quien quería informarse, no se le podía escapar que había trenes llenos de deportados (…) Era fácil desviar la conciencia, no ser responsable, desviar la mirada, guardar silencio. Al final de la guerra, cuando surgió la verdad indescriptible sobre el Holocausto, fuimos demasiado numerosos los que nos justificanos diciendo que no sabíamos nada o no habíamos sospechado nada”. Pàg. 234.

L’autora explica alguns dels mecanismes sociopsicològics per explicar-ho i, ho fa tant per analitzar els fenòmens tràgics derivats de la Segons Guerra Mundial com pels que es produeixen en el context de crisi actual, populismes i sorgiment de l’extrema dreta.

Allò cert és que l’extrema dreta, actualment, en la mesura que es nodreix del discurs xenòfob contra els immigrants, està reproduint el mateix discurs nazi respecte els jueus o altres ètnies.

La història sobre la qual es vertebra el llibre són els avatars diversos que viu la saga familiar. L’avia de l’autora no era una militant nazi, però se sentia fascinada per Hitler, era una Mitläufer. El nacionalsocialisme tenia un gran poder de seducció, i va aconseguir transmetre un sentiment de pertinència a una comunitat que excloïa els impurs. Un relat convincent que convertiria els alemanys en una raça superior. H havia una eufòria ambiental.

Fer servir els membres de la família, és una manera d’il·lustrar amb exemples concrets el discurs sociològic i de psicologia social que el llibre desplega. Així també li atorga credibilitat.

També sovintegen citacions, llibres, pel·lícules d’intel·lectuals reconeguts, testimonis directes d’allò que s’argumenta. És interessant en la mesura que atorga informació sobre la funció concreta dels diferents mitjans culturals, ja siguin literaris, cinematogràfics, etc., en un marc històric concret. Magnífiques referències per tal de satisfer l’esperit de curiositat. Autors alemanys, francesos, italians, etc..

És interessant veure les diferents variacions del fenomen dels “mitläufer” als diferents països. El cas d’Alemanya és l’eix central del llibre, però és molt aclaridor allò que va passar en d’altres països: França, Itàlia, Àustria..

França, per exemple, presenta un cas exemplar d’amnèsia flagrant sobre la seva responsabilitat en els crims de guerra del govern Vichy. Va haver de ser Jacques Chirac qui va decidir l’any 1995 (val més tard que no pas mai) trencar la política d’amnèsia.

“Estas horas negras ensucian para siempre nuestra historia y son una injuria a nuestro pasado y nuestras tradiciones. Sí, la locura criminal del ocupante estuvo secundada por franceses, por el Estado francés (…) Francia patria de la ilustración, patria de los derechos humanos, Francia aquel día, realizaba lo irreparable. Faltando a su palabra entregaba sus protegidos a sus verdugos” Pàg. 262.

Vet aquí la importància de fabricar un relat com el que es fabrica a partir d’una mentida,  “França victoriosa”, a partir del qual s’origina el mite d’una “França resistent”.

“De repente, montones de supuestos resistentes salían de todas partes…, no eran más que sinvergüenzas”. Pàg. 178.

A França, De Gaulle va imposar una política de l’oblit, i van passar diverses dècades abans que la societat s’atrevís a encarar el seu passat col·lectiu.

França mai ha reconegut el paper fonamental dels refugiats espanyols en la organització de la resistència, els quals tenien una gran experiència militar com a conseqüència d’haver lluitat a la guerra civil espanyola.

L’autora vol mostrar que allò que origina els pitjors crims de la humanitat és la indiferència.

Fer un treball de memòria és important per evitar l’amnèsia col·lectiva. Però la memòria ha de ser sobre la veritat d’allò que realment va passar. Els populistes instrumentalitzen la memòria, la transformen per tal de reinventar el passat. Així encara avui veiem organitzacions d’extrema dreta que neguen l’holocaust o relativitzen els crims comesos arreu d’Europa. Creen un nou relat.

Respecta a Itàlia, es pregunta l’autora, pensant en Berlusconi i Salvini:

“Si Italia hubiera hecho su Trabajo de memòria, ¿serían tan numerosos los ciudadanos que excusan y relativizan el fascismo? Si los responsables, pero también la población que había apoyado al régimen criminal, hubieran asumido su responsabilidad, ¿los italianos serían tan sensibles a los discursos demagógicos?”

El llibre no parla d’Espanya, però, les reflexions al respecte són inevitables. Davant la proliferació de l’extrema dreta, cal preguntar-se: ¿Hem fet el treball de memòria necessari sobre el nostre passat o més aviat hem optat per amagar el cap sota l’ala i tornar-nos amnèsics?

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s