Nuestra parte de noche, Mariana Enriquez

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

La herencia, el deseo de pervivir, la paternidad, el horror, lo íntimo y lo político. Una novela libre y osada, hechizante y genial.

Un padre y un hijo atraviesan Argentina por carretera, desde Buenos Aires hacia las cataratas de Iguazú, en la frontera norte con Brasil. Son los años de la junta militar, hay controles de soldados armados y tensión en el ambiente. El hijo se llama Gaspar y el padre trata de protegerlo del destino que le ha sido asignado. La madre murió en circunstancias poco claras, en un accidente que acaso no lo fue.

Como su padre, Gaspar está llamado a ser un médium en una sociedad secreta, la Orden, que contacta con la Oscuridad en busca de la vida eterna mediante atroces rituales. En ellos es vital disponer de un médium, pero el destino de estos seres dotados de poderes especiales es cruel, porque su desgaste físico y mental es rápido e implacable. Los orígenes de la Orden, regida por la poderosa familia de la madre de Gaspar, se remontan a siglos atrás, cuando el conocimiento de la Oscuridad llegó desde el corazón de África a Inglaterra y desde allí se extendió hasta Argentina.

El lector encontrará en estas páginas casas cuyo interior muta; pasadizos que esconden monstruos inimaginables; rituales con fieros y extáticos sacrificios humanos; andanzas en el Londres psicodélico de los años sesenta, donde la madre de Gaspar conoció a un joven cantante de aire andrógino llamado David; párpados humanos convertidos en fetiches; enigmáticas liturgias sexuales; la relación entre padres e hijos, con la carga de una herencia atroz; y, de fondo, la represión de la dictadura militar, los desaparecidos y, más adelante, la incierta llegada de la democracia, los primeros brotes del sida en Buenos Aires… El terror sobrenatural se entrecruza con terrores muy reales en esta novela perturbadora y deslumbrante, que consagra a Mariana Enriquez como una escritora fundamental de las letras latinoamericanas del siglo XXI.

Premio Herralde de Novela 2019

Anagrama.- 680 pàgines

Apunts de lectura

Nuestra parte de noche, té com a eix narratiu les pràctiques esotèriques liderades per un “mèdium” dotat de facultats sobrenaturals. La història que s’hi narra és plantejada com un  “thriller” psicològic, però amb un ritme d’intriga pausat desenvolupat suaument i llarga al voltant de les 700 pàgines.

Dit això podem dir que la novel.la presenta diverses possibles lectures. És una història sobre la paternitat i l’herència biològica, la relació pare fill és rica  i complexa.

És una novel.la sobre el poder, encarnada en una família perversa, amos d’una secta que a través de pràctiques immorals i assassines volen perpetuar-se i esdevenir immortals.

Parla sobre cossos en les seves múltiples i possibles variables: demacrats, torturats, violats, trossejats, enterrats, mutilats, desapareguts, penjats, medicalitzats, intervinguts per la cirurgia, etc. Les qualitats físiques dels protagonistes, Juan, el pare i Gaspar, el fill, estan íntimament lligades a les seves precàries condicions de salut, inversament proporcionals als seus poders sobrenaturals.

També parla d’amistat, de l’amistat incondicional malgrat el pas del temps, nascuda durant la joventut i que sobreviu malgrat la bifurcació dels camins personals.

Nuestra parte de noche és una gran i complexa metàfora sobre el drama polític i social del cop militar a l’Argentina. Crueltats, crims, repressió salvatge, desaparicions, etc… L’horror de les pràctiques esotèriques es conjuga amb l’horror històric de la realitat d’Argentina. Però, es conjuga d’una manera entreteixida i molt subtil.  Un gran trauma encara avui ben present a la població argentina.

La novel.la no és narrada d’una forma lineal sinó que sovintegen els salts retrospectius especialment a l’hora d’anar conformant el personatge central de Gaspar, des del seu naixement fins el final. També el de la seva mare filla de la família Reyes-Bradford.

Es fan servir diferents registres literaris. Destaca, per exemple, la narració en primera persona de Rosario, mare de Gaspar. També la trama es desenvolupa en diferents escenaris i estils, des de la investigació antropològica, fins al món punk i la lliberació homosexual al Londres dels anys 70 i el sorgiment del SIDA.

Cal destacar la relació entre el poder econòmic i social de la família Reyes-Bradford, amos de la secta “La Orden”, i la figura-instrumental del “mèdium”. Per aconseguir que esdevingui la “Oscuridad” a través del violent “Ceremonial”, “La Orden” necessita d’un mèdium, una funció gens privilegiada ja que implica un gran desgast físic i una mort prematura.

“Lo que la Oscuridad dicta a la Orden son las instrucciones acerca de cómo obtener la supervivencia de la conciencia. Llamarlas «instrucciones» es inapropiado, pero es el término más sencillo para ayudar a entender lo que ocurre. Cada vez que habla y se comunica a través del médium, dicta los pasos necesarios para esa transición.

(…) Eso dictaba la Oscuridad cuando vino con Olanna; también durante los trances del joven escocés, aunque en aquellas primeras sesiones no lograron descifrar del todo el significado de las palabras. Dicta el método de manera muy lenta, espaciada y enigmática. Todo se anota en un Libro. Lo que creemos y lo que la Oscuridad y, por lo tanto, la Orden ofrecen es la posibilidad de mantener la existencia para siempre en este plano.

(…) Solo los médiums pueden hacer venir esta Oscuridad que habla y que nos ayudará a vivir para siempre, a caminar como dioses.”

El mèdium és un personatge desclassat, d’origen humil, un instrument d’usar i llençar per part del poder de “La Orden”. Més que un privilegiat pels seus poders sobrenaturals esdevé una víctima, un esclau presoner del poder de la secta. El mèdium Juan utilitza els seus poders com a arma ofensiva per aconseguir la seva alliberació i la del seu fill Gaspar.

La relació pare-fill esdevé conflictiva i complexa. En gran part el conflicte generacional és causat per la manca de comunicació especialment per part del pare el qual amaga al fill les seves intencions de protegir-lo i preservar-lo de la secta. El pare pretén anular els poders sobrenaturals que l’herència biològica atorga al fill. Els traumes que tot això provoca en Gaspar és un dels fils narratius conductors de la novel.la i la principal font d’intriga.

La dinàmica de la cosa esotèrica i sobrenatural domina tota la novel.la i, a més, incideix d’alguna manera a tots els personatges. Si bé tot plegat crea repulsió, en cap cas podem dir que la narració caigui en una violència gratuïta i morbosa.

La decadència moral de la família Reyes-Bradford, l’avi i especialment l’àvia, té la seva rèplica en la decrepitud física per la qual cosa lluiten aferrissadament contra rellotge per disposar d’un mèdium que els atorgui la immortalitat. La dialèctica entre la condició física del poder econòmic i social i la del mèdium és un element d’especial significació narrativa.

Gaspar, una simbiosi natural entre la família Reyes-Bradford i el pare desclassat. Una vida turmentosa i desassossegada sempre caminant al costat del mortal precipici fins aconseguir l’equilibri volgut:

“Si llovía, no cruzaba el parque corriendo. Le gustaban las lluvias violentas y cortas de Misiones, los ríos de tierra roja, el preludio a la noche negra y caliente con las estrellas que latían en el cielo. Un brillo, el silencio, otro brillo, como un corazón exhausto.”

A vegades, ja sigui per l’extensió o per la gran quantitat d’històries que s’hi narren pot semblar un “totum revolutum”, però, en tot cas, enganxa.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s