L’enigma de l’habitació 622, Joël Dicker

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

Una nit de desembre, un cadàver reposa al terra de l’habitació 622 del Palace de Verbier, un hotel de luxe situat als Alps suïssos. La investigació policial no es tancarà mai i el pas del temps farà que moltes persones oblidin el que va passar. Alguns anys després, a principis de l’estiu, l’escriptor Joël Dicker arriba a l’hotel per passar-hi les vacances i recuperar-se d’una ruptura sentimental. Poc s’imagina que acabarà investigant l’antic crim que amaga l’habitació del costat de la seva. I no ho farà tot sol: la Scarlett, la bella hoste aspirant a novel·lista de l’habitació contigua, l’acompanyarà en aquesta recerca mentre, al seu torn, intentarà descobrir la clau per escriure un bon llibre.

¿Què va passar a l’habitació 622 del Palace de Verbier? És la gran pregunta d’aquest thriller diabòlic, construït amb la precisió d’un rellotge suís. Joël Dicker ens porta per fi al seu país natal per narrar-nos una investigació policial en què es barregen un triangle amorós, jocs de poder, traïcions i rancúnies en una Suïssa no tan tranquil·la com semblava, on la veritat és molt diferent de tot el que hagueu pogut imaginar.

Guanyador del Premi Goncourt des Lycéens, del Gran Premi de Novel·la de l’Acadèmia Francesa, del Premi Lire, del Premi Qué Leer i del Premi San Clemente.

Editorial La Campana.- 672 pàgines.- Traducció: Imma Falcó, Josep Alemany

 

Apunts de lectura

En plena pandèmia i a l’inici de l’estiu, ha aparegut  “L’enigma de l’habitació 622”, una novel.la amb tots els ingredients d’un best-seller, tot plegat ha esdevingut un gran èxit editorial.  Ens trobem davant una escriptura fluida i un innegable sentit del suspens.

Ficció i realitat es conjuguen configurant un complex puzle que el lector anirà completant.

Només començar la novel.la ja sabem que s’ha comès un assassinat a l’habitació 622 d’un luxós hotel dels Alps Suïssos, el Palace de Verbier. No sabem, però, qui és la víctima ni qui l’ha matat.

A partit d’aquest fet, el propi autor, Joël Dicker, esdevindrà un dels protagonistes a través del paper d’un escriptor que es trasllada al mateix hotel escenari del crim que malgrat haver passat 15 anys encara està per descobrir. Ja tenim l’eix central de la novel.la, una estructura narrativa que conjuga realitat i ficció.

Tal com esmenta l’autor en la dedicatòria, el llibre és un homenatge al seu editor, amic i mestre Bernard de Fallois (1926-2018), la qual cosa també la incorpora a la novel.la d’una manera recurrent ja sigui per rendir-li memòria ja sigui per fer reflexions sobre la literatura.

La història, es desenvolupa en diferents plànols temporals a través d’una complexa arquitectura literària a base de flashbacks. El narrador a vegades és en primera persona, quan es tracta de l’autor-escriptor, o un narrador omnipresent, especialment quan relata els fets passats. Cada vegada que avancem una mica i sorgeixen nous elements ho retoquen tot, l’autor ens remet a un passat més o menys llunyà per il·lustrar la situació en la seva investigació.

Joël, a través de la investigació sobre el crim que s’ha comès fa 15 anys descriu diversos personatges relacionats en el marc argumental d’un dels bancs més importants de Suïssa. És a través dels diferents personatges com es va construint un gran trencaclosques que el lector anirà fent i desfent.

En la sotragada cursa per descobrir l’assassinat, ens trobem amb una desfilada de personatges amb els respectius plans i conspiracions: una aristòcrata arruïnada que somia amb casar les seves filles amb homes rics, una saga de banquers cobdiciosos, un actor fracassat que fa meravelles, un trepa d’origen humil, intel·ligent i seductor,… Tot això amanit amb històries de negocis i amor, un triangle amorós…

El banc només és un decorat en el qual la lluita pel poder és fa més factible. En cap moment es tracta de parlar del peculiar sistema bancari suís ni de complicades operacions financeres.

Una vegada pujat al vaixell de la novel.la, el lector es deixa portar pel frenesí treìdant d’un lloc a l’altre, a batzegades pels girs de la trama, pels avatars de la historia. Jo que sóc de terra endins, el viatge en alguns moments m’ha produït un cert mareig fins que hem arribat a port.

Allò cert és que la novel.la t’atrapa, i, és al final, en el moment que el lector recupera la respiració quan sorgeix la reflexió que potser la pulsió de la intriga està basada en fets no massa versemblants.

Una entretinguda lectura per un estiu molt especial i no absent de sotracs i desassossecs.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s