Desierto sonoro, Valeria Luiselli

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

Un matrimonio en crisis viaja en coche con sus dos hijos pequeños desde Nueva York hasta Arizona. Ambos son documentalistas y cada uno se concentra en un proyecto propio: él está tras los rastros de la última banda apache en rendirse al poder militar estadounidense; ella busca documentar la diáspora de niños que llegan a la frontera sur del país en busca de asilo.

Mientras el coche familiar atraviesa el vasto territorio norteamericano, los dos niños, sentados en el asiento trasero, escuchan las conversaciones e historias de sus padres y a su manera confunden las noticias de la crisis migratoria con el genocidio de los pueblos originarios de Norteamérica. En su imaginación, estas historias se entremezclan, dando lugar a una aventura que es la historia de una familia, un país y un continente.

Desierto sonoro, tercera novela de Valeria Luiselli, combina lo mejor de dos grandes tradiciones literarias, la del viaje y la del éxodo: trasiega por el asfalto y atraviesa horizontes desérticos, se detiene en moteles de carretera y penetra en los territorios íntimos de sus personajes, ofreciendo con precisión una serie de instantáneas que retratan las infinitas capas del paisaje geográfico, sonoro, político y espiritual que conforman la realidad contemporánea. Un relato conmovedor y necesario que muestra la fragilidad con que se definen los lazos familiares, indaga en la manera en que documentamos nuestras existencias y pasamos las historias de generación en generación, y se pregunta qué significa ser humano en un mundo cada vez más deshumanizado.

Editorial Sexto Piso.- 464 pàgines.- Traducció: Daniel Saldaña París i Valeria Luiselli

Apunts de lectura

Acabes de llegir Desierto sonoro, et despertes del recolliment que imposa la lectura,  i el llibre encara està present talment com el dinosaure de Monterroso. Encara fa mal la patada a l’estómac que provoca la novel.la.

Potser l’eix central de la novel.la és el discurs sobre la utilitat de la literatura. En aquest cas, deixar constància del drama de la crisi migratòria dels nens sud-americans que viatgen cap els Estats Units. L’autora ho contraposa amb allò que va passar amb la deportació forçada dels indis americans de la qual cosa només en queden com a testimoni quatre pedres descuidades en un cementiri i alguna llegenda sobre el mite dels caps de les tribus.

A través del suport narratiu de la història d’una família que viatja des de Nova York a Arizona, al costat de la frontera amb Mèxic, l’autora exposa la realitat de la tragèdia dels nens que emigren dels seus països per tal de sobreviure. Nens perduts en el desert, nens perduts en mig de laberints burocràtics, nens empresonats o deportats. La majoria es queden pel camí víctimes dels perills del viatge, del desert, de la fam, de la set o del defalliment.

La novel.la contrasta els dos mons: el viatge del matrimoni científic amb la tràgica diàspora dels nens per sobreviure. La tragèdia migratòria s’exposa a través de diversos registres: l’avió clandestí de nens deportats, la mare Manuela que cerca les dues filles amb el suport de la dona del matrimoni i les elegies de los “niños perdidos”.

Amb el president, Trump la crisi migratòria ha saltat en el primer pla de l’actualitat però la tragèdia ve de molt lluny, fins i tot durant el mandat d’Obama.

El sentit de realitat de la novel.la el dona els documentals que el matrimoni volen gravar, ja sigui, com en el cas de la dona (documentalista), sobre la crisi migratòria actual, ja sigui, com en el cas del marit (documentòleg),  sobre la deportació històrica dels indis forçats a viure en reserves precàries.

La narració oral d’històries i llegendes és un dels recursos narratius centrals. Històries que el marit explica als seus fills sobre la llegenda dels indis apatxes i del seu heroi Jerónimo. Històries com la diàspora que viuen set nens, les elegies de “Los niños perdidos” per aconseguir arribar als Estats Units. Històries que sorgeixen de la imaginació infantil dels dos fills del matrimoni de científics.

Cal esmentar la utilització de la simbologia com a recurs narratiu. Concretament la relació entre identitat i el nom de la persona. D’una manera recurrent es juga entre el nom real i el simbòlic seguint una tradició dels indis apatxes segons la qual el nom era un reflex de la personalitat de cada individu que al final era qui decidia el seu nom. Els únics que no tenen nom a la novel.la són els dos components del matrimoni de científics. Ella, però és una de les narradores. L’altra narrador és el fill gran del matrimoni. Un tercer narrador, en tercera persona és el de les elegies de los “Niños perdidos”.

La crisi de la relació matrimonial del pares és un dels elements d’intriga que formen la bastida de la novel.la. També hi contribueix l’escapada dels dos fills, de 10 i cinc anys, recorrent perduts pel desert.

Des de la ficció, l’autora presenta a través de diversos recursos narratius un testimonia de memòria històrica d’una realitat susceptible de moltes manipulacions pels medis de comunicació que sovint amaguen la veritable causa del problema migratori: la xenofòbia.

Desierto sonoro és d’una gran complexitat de recursos narratius en el marc d’una novel.la tipus sobre el viatge. Es sobreposen diferents nivells de relats i incorpora elements aliens a la trama com les fotos polaroid, la descripció del contingut de les caixes dels diferents membres de la família, les relacions de bibliografia, així com la relació de frases utilitzades i extretes de llibres d’altres autors. Tot això per reforçar la idea central segons la qual tot s’hi val a fi i efecte que la literatura sigui una eina vàlida per explicar una realitat.

El títol de “Desierto sonoro”, potser és una metàfora del testimoni de les petjades que deixen les víctimes en la tràgica diàspora pel desert, petjades que són testimoni del drama que s’hi desenvolupa, ossos, objectes, etc.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s