Calipso, David Sedaris

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

Si mai us heu trencat de riure llegint els relats còmics i misantròpics de David Sedaris i potser pensàveu que sabíeu on us ficàveu amb la lectura de Calipso, us equivocaríeu.

Quan compra una casa de platja a la costa de Carolina, Sedaris s’imagina que hi passarà llargues vacances relaxants, jugant a jocs de taula i prenent el sol amb la gent que estima. I la vida a la seva segona residència és exactament tan idíl·lica com s’havia afigurat, tret d’una evidència minúscula i irritant: és impossible fer vacances d’un mateix.

Amb Calipso, Sedaris dirigeix les seves fenomenals dots d’observació cap a la mitjana edat i la mortalitat. Però no us equivoqueu: aquests relats són divertidíssims. És un llibre que us pot fer arribar a roncar de tant de riure, com només ho pot fer la família. L’escriptura de Sedaris no havia estat mai tan afinada, i la seva capacitat d’escandalitzar el lector i provocar-li una riallada no té paral·lelisme. Però gran part de la comicitat en aquest volum parteix del moment vertiginós en què el propi cos et traeix i t’adones que la història de la teva vida està més formada de passat que de futur.

Es tracta de literatura de platja per a gent que detesta la platja, lectura obligatòria per als qui avorreixen la xerrameca i aprecien un bon acudit sobre tumors. Calipso és el llibre de Sedaris més mordaç i tendre alhora; i podria molt ben ser el millor.

Editorial Navona.- 304 pàgines.- Traducció: Aurora Ballester

Apunts de lectura

Calipso és un recull de 21 relats, centrats en les pròpies experiències de l’autor. A vegades recorden els guions del gènere teatral anomenat monòleg en el qual el personatge s’adreça directament al públic, interpel·lant-lo i fent que aquest entri dins l’univers de la ficció representada.

De fet, David Sedaris s’ha fet popular, a part de les seves periòdiques publicacions,  per realitzar cada any diversos “tours” per ciutats de tot el món anglosaxó per fer lectures del seu material.

La crítica, més aviat la publicitat editorial, ha fet molt èmfasi en la comicitat del llibre. Ja sabem que la comicitat, el riure, no és un fet objectiu i que depèn de molts factors, tant individuals com culturals. De fet petar-me de riure llegint Calipso no ha estat el meu cas. En tot cas, somriures, bonhomia, honradesa, sinceritat i humanitat.

En la seva escriptura autobiogràfica hi juguen un paper fonamental com a personatges els membres de la seva família i especialment el seu company, en Hugh.

El marc de fons de Calipso és la casa de camp (Sea Section) a la vora del mar a Carolina del Nord. En aquest escenari es desenvolupen les escenes amb els seus germans i amb el seu pare. Escenes de tot tipus, enfrontaments diversos, també sobre la política actual sota el mandat del President Trump, un xoc permanent amb el seu pare republicà.

El procés inexorable d’envelliment planeja sovint en els relats i d’aquesta desgràcia en fa una font d’humor. Potser això provoca la seva obsessió per portar el rellotge Fitbit que controla l’activitat i l’estat físic.

L’humor escatològic també hi és present, sempre, però, amb un to humà i comprensiu.

El fet tràgic familiar es concentra en el suïcidi de la germana petita i en la crisi d’alcoholisme de la mare, ambdós són tractats com a fets de vida de l’entorn familiar.

“Una persona espera que els seus pares morin”, reflexiona. “Però una germana?”

Malgrat el seu enginyós humor, un allau d’acudits, i la immensa tendresa, algunes de les anècdotes que s’hi narren destil·len un to cru i trist.

També és un cant al sostre familiar, el millor refugi davant les situacions d’intempèrie que ens depara sovint la vida.

Resulta esfereïdor l’apunt que explica que el seu pare es trobava en un restaurant del sud dels Estats Units quan des de la cuina algú va anunciar l’assassinat de Martin Luther King i la reacció per part de tots els clients va ser d’aplaudir, menys els seus pares.

David Sedaris, amb els seus relats autobiogràfics demostra que s’enfronta a la vida amb humor tot reflexionant sobre els grans temes de la condició humana: l’envelliment, la mort, la política, l’homosexualitat, el racisme…

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s