“Niña, mujer, otras”, Bernardine Evaristo

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

Un estilo literario rompedor a caballo entre la poesía y la prosa que la autora define como “literatura fusión”. Un texto escrito al margen de las convenciones literarias y las reglas habituales de puntuación que, sin embargo, sorprende por su fluidez y facilidad de lectura.

Una Gran Bretaña como nunca se ha contado.

De Newcastle a Cornualles, desde principio del siglo veinte hasta las adolescentes del veintiuno, en “Niña, mujer, otras” seguimos a un reparto de doce personajes en sus viajes personales por este país y sus últimos cien años de vida. Todas están enfrascadas en una búsqueda: un pasado compartido, un futuro inesperado, un lugar al que llamar hogar, un sitio donde encajar, una amante, una madre desaparecida, un padre perdido, e incluso, lisa y llanamente, un rayo de esperanza.

A lo largo de la novel·la, las historias de estas mujeres, todas diferentes, todas únicas, se entretejen para decir alto y claro la cuestión es estar juntas.

PREMIO BOOKER 2019 – La novela que compartió el premio Man Booker con Margaret Atwood.

AdN Alianza de Novelas.- 496 pàgines.- Traducció: Julia Osuna Aguilar.

Apunts de lectura

Una polifonia de personatges integrada per dotze dones negres amb referents de procedència africana. Dotze històries de vida, que en podrien ser milers, que contribueixen a configurar una imatge col·lectiva de Londres dels nostres dies. Un calidoscopi impregnat d’experiència humana que abasta des d’un adolescent fins algú de 90 anys.

Malgrat la societat britànica és encara molt racista, la novel.la no destil.la un discurs victimista. Els personatges són significativament retrats humans que lluiten per seguir endavant tot fent front a diversos entrebancs ja siguin derivats per la discriminació racial, per raó de gènere, per raó sexual o per raó de classe social.

Al centre d’aquesta polifonia de personatges hi ha l’Amma, una coratjosa i radical  dramaturga, feminista i lesbiana, que aconsegueix  el reconeixement artístic als 50 anys la qual cosa li planteja dubtes sobre la renuncia dels seus compromisos de lluita. La seva filla, Yazz, és una jove de 19 anys que critica el feminisme de la seva mare en considerar-lo una cosa rància i desfasada.

Un altre dels personatges significatius és Carole (anagrama: una banya de guerra), pateix una violació grupal als tretze anys, filla d’una dona de fer feines. Amb sacrifici i esforç realitza estudis superiors la qual cosa li permet aconseguir una mobilitat social ascendent i privilegiada.

“vió el futuro de sus amigas y el suyo como niñas madre tirando de carritos, llevando bombas de relojería sin padre

escarbando en las immediaciones de los mercados a la hora del cierre en busca de sobras, como su madre

yo no, yo no, yo no, se dijo, tengo que volar por encima y largarme

largarme         de torres con ascensores que apestan a orín

largarme         de trabajos miserables por una miseria o colas del paro donde se va a morir 

largarme         de criar sola a mis hijos”

Els temes tractats són diversos com la vida mateixa i mostren el clima social que condiciona els diferents reptes: mobilitat social, formació i igualtat d’oportunitats, lesbianisme, integració social, la immigració, els conflictes generacionals, etc.

L’estructura narrativa trenca el registre clàssic, un text que s’hi barreja l’estil poètic sense punts finals i majúscules. Una forma de text fragmentada allunyada de convencionalismes gramaticals formals. Talment com si fos una narrativa oral que emana suaument i amb fluïdesa com si volgués deixar espais per respirar. Cada capítol l’encapçala el nom del personatge amb un anagrama propi (dibuix) que fa al.lusió a la respectiva significació conceptual: coratge, valor, paciència, tolerància, saviesa, creativitat, pau, harmonia, justícia, etc…

Cada capítol és una història d’un personatge, amb una certa independència ja que les diverses vides s’entrellacen de moltes maneres, des d’amics, parents, trobades  casuals, i al final a través d’una gran festa.

“la cuestión no es sentir algo o decir palabras

la cuestión es estar

juntas “

“Niña, mujer, otras” tracta de lluita i de reptes, però també d’amor, alegria, coratge, creativitat… i sempre amb sensibilitat i comprensió.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s